MURMURS és el projecte propi de Rebobinart que revitalitza pobles i ciutats de Catalunya a través de l’art urbà i la creació col·lectiva: murals fets amb i per a la comunitat.

El projecte: MURMURS

MURMURS és un espai de creació cultural i de dinamització social que treballa la identitat i les seves representacions a través de l’art urbà i l’acció comunitària participativa. Recull els sons de les noves històries i les velles, genera mapes que parlen de les temàtiques que travessen una població i dibuixa murals fets amb i per a la comunitat.

El projecte va començar a agafar forma el 2015 en un solar d’horts urbans del barri de Les Corts, a Barcelona, i des d’aleshores s’ha anat desplegant per pobles i ciutats de Catalunya: Santa Maria de Palautordera, Girona, els Hostalets de Pierola i Malgrat de Mar. Cada parada deixa un mural, però sobretot deixa un procés.

Com funciona: les convivències artístiques

El que distingeix MURMURS no és el mur, sinó com s’hi arriba. El projecte genera convivències artístiques: l’artista no arriba amb el disseny tancat sota el braç, sinó que escolta i dialoga amb la població abans de pintar. Hi ha trobades, xerrades i sessions participatives anteriors i posteriors a l’execució, amb historiadors i historiadores locals, arxius municipals, associacions de veïns i veïnes, escoles, joves i entitats culturals.

És una immersió en el territori pensada per donar valor al procés i no només al resultat final. D’aquesta escolta en surt el contingut del mur: quines històries s’expliquen, quines cares hi apareixen, quina memòria es reivindica. Per això dos murals de MURMURS no s’assemblen mai: cada població hi porta el seu relat.

Els projectes els impulsen els ajuntaments juntament amb Rebobinart, i s’hi conviden artistes de projecció internacional que entenen l’art urbà com una eina de transformació social i com un canal de comunicació capaç d’establir vincles entre la població.

Els murals de MURMURS

Horts urbans — Natalia Morales i Octavi Serra. Les Corts, Barcelona · abril de 2015.
El punt de partida del projecte. Un mural participatiu al passatge Felip de Pau, en un espai cedit per a horts urbans, treballat amb el teixit associatiu del barri i amb mediació de conflictes. El disseny va integrar l’imaginari comunitari i va incorporar llenguatge Braille, amb la col·laboració del Centre d’Higiene Mental de les Corts, l’Associació Discapacitat Visual Catalunya, les associacions de veïns i diverses entitats ocupacionals.

El Pont — veïnat del Barri del Pont Trencat. Santa Maria de Palautordera · 2017.
Més de 500 m² pintats en un cap de setmana: la passarel·la que travessa la C-35 i els murs de l’escola del barri. La intervenció neix d’anys de reivindicació veïnal per poder creuar la carretera amb seguretat, i va ser la mateixa comunitat qui va decidir com s’intervindria la superfície i quin contingut s’hi plasmaria.

Arts i Barris — Perrine Honoré. Pla de Palau-Sant Pau, Girona · octubre de 2020.
Una acció artística a la façana del carrer Migdia del Centre Cívic Pla de Palau, dins del projecte Arts i Barris. L’objectiu era fomentar la convivència i remarcar la identitat del territori a partir de sessions participatives en què l’Associació de Veïns i Veïnes del barri va col·laborar activament.

Taller d’art urbà — Perrine Honoré. Els Hostalets de Pierola · maig de 2022.
Un taller al centre de menors migrants no acompanyats de Can Gras, obert el 2020. Durant dues sessions intensives, un grup de joves del centre va desenvolupar i executar el disseny de la intervenció amb la muralista i il·lustradora francesa. El centre buscava deixar de ser un espai de trànsit aïllat i promoure el diàleg amb el barri.

Neus Català — Miquel Wert. Malgrat de Mar · 2022.
Un mural de gran format dedicat a Neus Català, republicana i feminista que va dedicar la vida a lluitar contra el feixisme i a favor de la memòria històrica. Exiliada de la dictadura franquista, es va unir a la resistència a França; va ser detinguda, condemnada a cadena perpètua i deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück. L’obra recull diversos moments de la seva vida per convertir-los en un crit d’esperança.

Neus Català — Núria Toll amb onze joves de la vila. Malgrat de Mar · juliol de 2022.
La cara jove del mateix relat. Dins del Juliol Jove, i a partir de sessions de sensibilització conduïdes per la historiadora local Sònia Garangou, onze joves van dissenyar i executar un mural sobre una caseta elèctrica. El procés va servir per visibilitzar entre el jovent la figura i el llegat de Neus Català, i per treballar la cooperació i el treball en equip fent servir el muralisme com a mitjà expressiu.

Dona i pagesia — Mohamed L’Ghacham. Malgrat de Mar · 2022.
Un mural de gran format a les parets de l’antic Sindicat de la Pagesia. Hi apareix una dona de mitjana edat —de gairebé 10 metres d’alçada, en pla mitjà contrapicat— collint olives, al costat d’un conreu en hivernacle: les dues modalitats de pagesia més esteses a Catalunya. El procés va reunir la periodista Laura Saula, sis dones pageses del municipi, dues arxiveres municipals i dotze alumnes del Cicle Agrari de l’Institut Ramon Turró i Darder.

La Verneda i el Castell — Núria Riba. Malgrat de Mar · 2023.
Una mitgera al carrer de Lleida, 20, entre dos barris obrers configurats per la gent que hi va arribar als anys cinquanta i seixanta. La intervenció de l’artista igualadina es basa en una composició de tres imatges d’arxiu que acompanyen els valors i els relats compartits en una sessió participativa amb l’historiador local Joan Piña i les associacions de veïns i veïnes dels dos barris.

Amb el suport de

MURMURS compta amb el suport de la Unió Europea – NextGenerationEU, el Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya, l’ICEC i l’Ajuntament de Barcelona, i amb la col·laboració de Monto Pinturas i Montana Colors.

Voleu portar un procés com aquest al vostre municipi? Descobriu com treballem l’art urbà comunitari i participatiu.