Taller d’Art Urbà a Hostalets de Pierola

Hostalets de Pierola

logo aj

27.5.2022

El darrer 27 de maig, la il·lustradora francesa i muralista  Perrine Honoré va realitzar un taller d’art urbà al centre dels menors migrants no custodiats a Hostalets de Pierola. Honoré va treballar amb un grup de menors durant dues sessions intensives en què van desenvolupar i executar el disseny de la intervenció artística d’un mur del municipi.

Des de la seva obertura a l’estiu del 2020, el centre de menors de migrants no acompanyats situat a Can Gras ha lluitat per no ser un espai de trànsit aïllat per a tots els ciutadans. Per contra, abans de la seva inauguració, ja s’han realitzat sessions d’informació amb les entitats implicades per promoure el diàleg amb el barri, prioritzant el benestar dels menors. La participació dels menors del centre amb l’entorn urbà va ser fonamental en el taller d’Honoré. La intervenció d’un espai on podien expressar els seus sentiments i aspiracions va ser un exercici d’apropiació del barri mitjançant la creació. A més, l’embelliment de l’espai convida els veïns a apropar -se i a reconèixer -lo també.

A la primera sessió, Perrine Honoré va compartir la seva història i el seu procés creatiu amb el grup, que després va dur a terme una dinàmica de creació i pluja d’idees on ja han aparegut els elements centrals del mural. La preocupació pel canvi climàtic, el desig de la llibertat, la memòria d’una bicicleta i un paisatge insular… aquests elements van ser recollits per Honoré, que reflectia en un disseny mural on la seva marca d’artista s’aprecia amb la seva estètica festiva i acolorida.

A la segona sessió, els menors i l’artista van pintar conjuntament el mural, una acció col·lectiva de la intervenció espaial pública que fa visibles els joves migrants que sovint estan ocults. Tot i que és cert que en els casos de menors no protegits la cobertura de necessitats vitals com el menjar i l’habitatge és privilegiada, el taller d’art urbà va permetre als joves explorar les seves preocupacions artístiques que sovint es consideren secundàries, però que poden tenir potencial disparador per les reflexions públiques sobre la seva pròpia identitat i el seu paper a la comunitat.