Lula Goce i la força poètica de la natura al Kromatic

Lula GoceSóc artista visual i la meva feina es basa fonamentalment en la intervenció mural.

Què representa per a tu pintar en espais públics?

Lula GoceCrec que és fantàstic a tots els nivells. Més enllà que la gent pugui veure com es crea una obra i com neix del no-res, entrem en el camp de l'urbanisme i de la sociologia: no només estem pintant una imatge, estem intervenint un espai públic amb tot el que això comporta.

I després hi ha les sinergies que es creen al barri. Un espai que era anodí i que no tenia cap interès passa a ser un punt calent de la ciutat, on tothom s'atura, el mira i s'hi queda a parlar. Això porta també una dignificació dels negocis i de la cura per l'espai: les ganes de tenir espais més agradables.

En què t'inspires?

Lula GoceEn la natura, bàsicament, però hi ha a més un missatge ecològic: repensar aquells espais urbans on tot és formigó. La necessitat de millorar l'espai públic i de generar llocs amb més zones verdes, on la gent pugui connectar amb ella mateixa. Els meus personatges també estan sempre reflexionant sobre si mateixos, connectats amb la natura.

En aquest món digital, on la gentrificació està fent tant de mal i transformem tant els espais naturals, és important repensar l'ecologia a tots els nivells, tant intern com extern.

L'obra que has pintat a Sant Andreu de la Barca té una mirada molt Gioconda: on anem, sempre ens mira.

Lula GoceElla té un gest, entre cometes, desafiant, d'autosuficiència i d'apoderament. Busco en les meves figures aquest punt de força. Educacionalment, a les dones sempre ens toca estar una mica més callades, ser una mica més submises —no de manera exagerada, per sort, aquí—, però sí mantenir aquest perfil baix.

Així que aquesta dona amb aquesta potència, que domina la natura d'aquesta manera, em semblava un missatge molt fort, perquè jo també sóc dona. I crec que una de les primeres formes d'educar en igualtat és fer-ho: no només dir-ho, sinó que els altres nens i nenes vegin que es pot fer, que el sexe és igual.

Dius que pintar és un procés molt íntim, però el públic et mira tota l'estona. Com t'abstreus?

Lula GoceFer murals tan grans és també un procés d'aprenentatge: et vas trobant amb espais cada cop més grans i, si et sents còmoda, t'hi llances. Són moltes hores pintant i la gent no et parla tota l'estona: hi ha moltes hores de soledat allà dalt, mirant la paret, en què entres en comunió amb l'espai.

Després baixes i la gent et parla, i això també és molt agradable: després de tres hores seguides allà sola, que algú t'expressi la seva sorpresa o la seva emoció és gratificant.

Com vius el fet de ser dona al món del muralisme?

Lula GoceCada cop hi ha més dones, però no prou. Aquí a Sant Andreu de la Barca també hi és la Irene López, fent el seu mural. L'art urbà, a diferència de la galeria i de l'art contemporani, és més democràtic en aquest aspecte: a qui li agrada la teva feina et truca, i tant és si ets dona o home.

En canvi, quan l'art urbà entra a la galeria continua havent-hi una certa invisibilització de la dona: són gairebé totes exposicions d'homes. Aquí encara tenim un sostre de vidre que trencarem, i per això existeixen festivals com el Kromatic.

Que aquest art sigui efímer, que el mural es transformi amb les inclemències del temps, forma part del muralisme.

Lula GoceÉs part del procés de creació i desaparició. Una part molt important de l'art urbà és el moment en què apareix i el context; quan aquest context comença a canviar i es fa una reestructuració urbanística, el mural tendeix a desaparèixer, perquè la seva missió també era actuar sobre aquella lletjor, sobre aquell espai d'alguna manera desqualificat.

A mi no m'importa: li importa més a qui encarrega el projecte que perduri. Sempre intentes un mínim de durabilitat, uns deu anys, però són al carrer i es deterioren. Aquest procés de degradació també és part de l'encant de l'obra: no deixa de ser una obra en canvi constant, com la resta de l'espai.

Vídeo de Ràdio Sant Andreu. Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.