Dan Ferrer i la força transformadora de la cultura al Kromatic

Dan FerrerHola, sóc Dan Ferrer, un artista madrileny que fa cap aquí a la vostra terra, encantat de deixar-hi una mica de color.

Com sorgeix el projecte d'aquest mural aquí a Sant Andreu de la Barca?

Dan FerrerVa sorgir a partir de la convocatòria oberta que va organitzar Rebobinart. La gent de Rebobinart i jo havíem parlat alguna vegada al llarg dels anys, però no havia coincidit mai que poguéssim treballar junts: aquesta és la primera.

El projecte de la biblioteca m'agradava particularment, tot i que té bastanta dificultat tècnica perquè la paret té moltíssim relleu i és molt porosa. Però que sigui aquí té molt a veure amb el que m'inspira: la literatura, la música, la pintura, l'art en general. És un centre on hi ha una escola de música i es fan diferents activitats culturals, i m'encanta poder donar color a un lloc que per definició és inspiració a la meva feina.

M'encanta que sigui aquí, i que la gent que vingui a fer aquelles activitats, que vingui a l'escola de música, vegi el mural i se senti inspirada: és una cosa que es retroalimenta.

Hi afegeixes una obra a Sant Andreu de la Barca després de Nova York, Milà, Londres, Frankfurt, Madrid, Budapest o Mèxic.

Dan FerrerEls qui pintem al carrer estem viatjant sempre i ens agrada compartir el nostre art en diferents ciutats. En el perfil d'artistes que som, ens agrada nodrir-nos de gent nova, de cultures noves; així que ens encanta tant viatjar fora del nostre país com, com en aquest cas, ser-hi dins, però anant a ciutats on també hi ha peculiaritats i singularitats de les quals et nodreixes.

De fet, un viatge a Nova York va ser el viatge que gairebé ho va començar tot.

Dan FerrerDes de molt jovenet treballo com a il·lustrador i pintor, però essent molt jove treballava molt per a agències de publicitat i productores: tenia una feina molt important amb les millors agències de publicitat d'Espanya, com a autònom. Però vaig acabar saturat.

I un viatge a Nova York va ser, com per a altres persones un viatge a l'Índia, el moment de trobar-me amb mi mateix: allà hi ha totes les coses que a mi m'agraden, és una ciutat en ebullició. Aquells mesos vivint-hi, apartat de la feina i apartat de tot, em van servir per centrar-me molt en la meva obra personal i deixar de banda aquella feina. Des del 2013 o 2014 estic totalment bolcat en la meva obra personal; faig alguna col·laboració puntual, però poc més.

Obra en murals i obra en museus: on et sents més còmode?

Dan FerrerQuan el temps ho permet, estar al carrer és genial. Trobo una particularitat en la pintura al carrer: que també hi fas servir el cos, pintes físicament, perquè estàs pujant i baixant la plataforma, posant cubells de pintura. Tot aquell ball físic, quan entres a l'estudi, no el tens, i l'enyores molt quan el temps no acompanya en ple hivern.

Però quan el temps no acompanya tornes a l'estudi, i també té la seva singularitat: allà t'asseus davant de l'obra i tens temps per analitzar-la. Els dos llocs tenen la seva peculiaritat, i crec que tots dos són importants.

El mural és efímer: està exposat a les inclemències i al pas del temps.

Dan FerrerÉs bonic, perquè és la vida mateixa: res no és per sempre. Aquest és un tipus d'art que combrega amb la vida al carrer, amb la vida natural, i a mi particularment no em fa cap pena. Quan ho estàs fent, quan estàs començant, ja saps que s'acabarà: tu has nascut i saps que moriràs. Va molt en línia amb l'existència natural i amb el procés natural de les coses.

I quan acabes el mural i hi poses la signatura, què sents?

Dan FerrerÉs el moment en què ja et dius: va, tot ha arribat a bon port. Quan comences et trobes dificultats; quan et queden pocs dies i molta feina per fer, tens pics molt alts en què penses que tot va molt bé i pics en què penses que la història no va tan bé.

Quan signes és com si ja descansessis: baixes, ho mires, fas les teves fotos. És un bon moment, tot i que tots ho són: el procés, l'acabar, el veure-ho després, el passar-hi al cap de cinc anys i veure que el color ha perdut una mica de saturació. Són els processos naturals.

Com t'has sentit aquests dies aquí?

Dan FerrerIncreïble, i ho portem comentant dies: des de l'equip de govern de l'ajuntament, a la gent que ho està organitzant, als altres artistes i al municipi. La gent que viu aquí es creua i comenta entre ella coses de la seva vida normal; veig molta gent somriure, molta gent positiva.

Sempre que estàs fent aquesta feina la gent s'acosta de bon grat, però de debò sento en aquest municipi un bon rotllo particular. Molt content de ser aquí, i de tornar quan toqui.

Vídeo de Ràdio Sant Andreu. Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.