B:K i l’aprenentatge com a metàfora vital al Kromatic

B:KHola, sóc el B:K, sóc de la Seu d'Urgell i sóc pintor i muralista.

Què representa el mural que has fet aquí a Sant Andreu de la Barca?

B:KEm van donar un briefing: el meu mural havia de parlar de l'educació, ja que estàvem rodejats d'escoles, i havia de transmetre positivitat. He agafat aquest concepte i l'he portat cap a un terreny més nostàlgic: una noia que recorda jugar amb els seus amics. Hi ha un vaixell de paper que ella recorda, i es veu com el record, com dibuixat per un nen petit.

Des que arriba el projecte fins que tens clara la idea, com és aquest procés?

B:KEl més complicat sempre és arribar a consensuar les coses amb regidors i cultura, perquè jo vaig per unes branques i ells per unes altres. Llavors intentem arribar a un punt mitjà en què estiguem tots dos a gust, i acaba sortint això.

Ets l'artista més jove d'aquesta edició del Kromatic. Quan vas començar a pintar murals?

B:KVaig començar just abans de la covid, més o menys. Vaig anar a pintar al festival Gar-Gar i d'allà vaig saltar a un altre festival; em van sortir feinetes, vaig anar coneixent gent i van sortint coses.

Què suposa per a tu l'art urbà i participar en iniciatives com aquesta?

B:KM'encanta deixar la meva obra per tot Catalunya, i si pot ser més lluny, millor. I estic superagraït que la gent del barri ho passi a veure i els encanti: seuen allà al banc a la tarda i em venen a veure pintar, i em donen ànims i aigua. Aigua, que és important aquests dies de tanta calor.

Mentre pintes, la gent va opinant. Et fan suggeriments?

B:KMés que suggeriments, cadascú hi veu el que hi vol veure: «ah, has pintat a la tal, i els nens de no sé on». I jo dic que sí. Cadascú hi veu les seves històries, i això està molt guai, perquè la gent d'aquí, que al final són els que ho veuen cada dia, se'l fa seu.

Per què vas començar a fer art urbà?

B:KDe petit sempre dibuixava molt còmic, disseny de personatges, coses així. I un cop vaig anar a un festival d'art urbà i em va impactar veure el mateix que feia jo —personatges i coses així— però amb aquell format: l'impacte que tenien em va calar molt, i vaig dir: vull fer això.

Satisfet de la teva trajectòria?

B:KSatisfet, sí, però s'ha de seguir lluitant per arribar cada cop més lluny i fer coses més grans.

Coneixies els altres artistes d'aquesta edició: Roc Blackblock, Lula Goce, Taquen, Dan Ferrer…?

B:KLa majoria els coneixia a través de les xarxes, perquè al final són la gent que ha anat movent tot el món de l'art urbà aquí a Catalunya: vulguis o no, són referents. I la Irene, amb qui també he pintat aquest any, me la vaig trobar al primer festival on vaig anar i em va ensenyar moltíssim; ens hem tornat a trobar aquí i ha sigut molt bonic.

T'han donat algun consell?

B:KSempre en donen. És gent que té molta experiència, i tot el que em diuen ho agafo i benvingut: sóc com una esponja.

Quan acabis el mural, l'obra ja no serà teva. Què esperes?

B:KSobretot que se'l facin seu i que tothom es senti a gust amb el mural. I crec que el lloc és perfecte, perquè era una paret bastant llarga i molt grisa, i ara és com un punt de color aquí al mig, entre les escoles.

Tot el que pugui inspirar els joves i els nens dels col·legis d'aquí, benvingut, perquè a mi, a la seva edat, m'hauria agradat veure algú fent això al meu costat.

Quines dificultats has trobat en aquesta paret?

B:KLa paret està molt bé perquè és llisa, i tècnicament em permet fer una mica el que em dona la gana. Això està molt guai, perquè normalment tenim més relleu. No tinc cap queixa de la paret.

Creus que l'art ha d'estar més al carrer i no tant a les galeries?

B:KHa d'estar al carrer. El que passa és que també estem en una època en què penso que hi ha massa art per tot arreu, i molt de dolent; i llavors la gent potser està una mica saturada. El que m'agradaria és que hi hagués artistes de qualitat ensenyant als altres.

Quines han estat les teves influències?

B:KCom que no he vingut sempre de l'art urbà i el graffiti, he vingut de moltes coses. Al principi eren més il·lustradors i gent del còmic; després van començar a influir-me artistes urbans, rotllo Aryz i aquesta gent. I últimament m'encanta anar al Prado i a llocs així, perquè m'influencien molt Caravaggio i Velázquez: la pinzellada que tenien, el que transmetien. Ara mateix és la gent que més m'estimula.

Vídeo de Ràdio Sant Andreu. Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.