Felipe Pincel i la força de la memòria migratòria al Kromatic

Felipe PincelSóc Felipe Pincel Echeverría, escriptor i artista xilè, establert a Barcelona des de fa gairebé vuit anys. En aquesta ocasió em dedico al muralisme.

Com et va arribar la proposta de participar al Kromatic?

Felipe PincelEntre totes les propostes que arriben durant l'any per a diferents festivals, m'hi vaig presentar com a qualsevol altre. El mur em va interessar molt, i la temàtica que tenia aquest mur en particular anava molt amb el que faig habitualment.

Què has volgut reflectir?

Felipe PincelEl mur té a veure amb la migració. Originalment les bases del festival necessitaven que es parlés de la migració del sud d'Espanya a Barcelona, d'Andalusia cap a Catalunya, en una altra època; i jo vaig intentar eixamplar-ho i fer-ho molt més universal.

Hi vaig posar aquesta mare llatinoamericana amb dos nens, i la meva intenció és que el nadó sigui el mateix nen que després creix: per això es veu gairebé una transparència entre la mà i la cara del nen. Perquè entenem que les persones evolucionen i adopten el lloc on trien viure, no necessàriament aquell d'on vénen. Les arrels sempre se t'enduen, però també el lloc on tries viure.

La teva obra té una càrrega simbòlica i social, i explora temàtiques indígenes i llatinoamericanes. Aquí també s'hi reflecteix.

Felipe PincelExacte. Insisteixo que l'art hauria de ser el reflex de cada persona, i treballar amb veritat és el més important. En aquest cas la meva veritat és que vinc d'un lloc que m'agradaria presentar en aquest context europeu, i té a veure amb l'indigenisme; també com a acte polític, en el sentit de deixar una mica de banda aquella visió típica de la persona blanca que és a tot arreu —al cinema, a la publicitat— i instaurar que existim altres tipus de persones.

Quant de temps treballes en un mural abans de començar a pintar?

Felipe PincelQuan llegeixo el plec del projecte, immediatament començo a tenir una imatge mental del que vull fer. Després només cal dur-ho a terme. Moltes vegades treballo amb fotografia, altres amb fotografies que vaig trobant, i d'allà vaig armant aquesta retòrica, aquest diàleg que hi haurà entre el que es pintarà i la gent que ho mirarà. Començo a treballar des del minut u: llegir el plec i d'allà endavant, pura feina.

Què significa per a tu l'art urbà?

Felipe PincelEn el meu cas ho és tot, perquè visc de l'art des de fa molts anys. Tinc la sort de poder dir que visc de l'art, que és supercomplicat per a molta gent: hi ha molts joves que estan començant i que tenen aquesta inquietud de «es podrà viure de l'art?». Sí, es pot viure de l'art.

Jo vaig triar fer art urbà, però també tinc una feina de taller: em considero un pintor, així que pinto cada minut. Sóc a casa pintant i sóc al carrer pintant.

Pintura, il·lustració, muralisme i també el món del tatuatge: els teus inicis serien allà.

Felipe PincelEn rigor no: vaig de la pintura al tatuatge i ara del tatuatge a la pintura. Vaig començar a estudiar molt jove en una escola artística a Xile i d'aleshores no he parat mai de viure de l'art. Vaig estar molts anys tatuant professionalment, i quan vaig decidir venir a Europa va ser una mica per reprendre la pintura i deixar de banda el tatuatge. Crec que va ser una bona decisió.

Quan pintes, com t'abstreus del públic que t'està observant?

Felipe PincelMés que abstreure'm, faig el contrari: intento incorporar-me a l'espai, dialogar amb la gent que passa, conèixer-la una mica. Ja el primer o segon dia estic parlant amb els veïns. Primer estan una mica dubtosos de què estàs fent, però al tercer dia comencen a veure una cosa més armada i tenen la inquietud de preguntar de què va.

I això és molt bonic, perquè es crea un retorn entre la gent del lloc i jo, que estic pintant. Perquè en el fons queda per a ells: jo me'n vaig en quatre o cinc dies.

Què t'està comentant la gent aquests dies?

Felipe PincelEn termes generals hi ha hagut molt bona rotllana. Mai no he tingut gaires haters mentre ho estic fent. La gent que passa primer volia saber per què es feia allò allà; un cop els ho comentava, els canviava la posició immediatament i em deien «demà passaré a veure-ho». I, com et dic, és recurrent que la gent acabi fent-se part del mural.

Creus que murals com els teus canvien la consciència d'un barri?

Felipe PincelMés que canviar la consciència, sí que hi ha un qüestionament, un interrogant de per què es va fer; i amb això, per a mi, ja funciona. Entendre per què hi ha aquesta iconografia llatinoamericana, o diguem-ne indigenista, en un barri en ple centre d'Europa: el context és molt boig, i si hi ha aquest interrogant la meva feina ja ha funcionat. No espero res més que això: que hi hagi una pregunta i una inquietud.

Quin missatge donaries a la nova generació d'artistes que volen fer murals?

Felipe PincelNo en sé gaire, de donar consells d'aquest tipus. Crec que el millor consell és que facin el que els agradi i que estudiïn: si els agrada el muralisme o el dibuix, estudiar la història, estudiar les tècniques, i que no sigui només retòrica o només concepte, que també hi hagi alguna cosa bonica per a la gent.

I a la gent de Sant Andreu de la Barca, que es queda amb aquest mural?

Felipe PincelPrimer, donar-los les gràcies per la benvinguda: gent de molt bona rotllana. I que en gaudeixin.

Vídeo de Ràdio Sant Andreu. Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.