Perrine Honoré és una il·lustradora i dissenyadora gràfica francesa. Ha cursat estudis de Disseny de Moda a Suècia, Disseny Gràfic a París i Disseny i Comunicació a Barcelona. Les seves obres segueixen un estil fresc, acolorit i festiu, però també presenten un rerefons crític. Domina diversos terrenys, però en el de la il·lustració és en el que se sent més còmoda, ja que aquest li permet una absoluta llibertat per expressar els seus sentiments, i plasmar les seves obres. Unes obres on la inspiració prové d’artistes i dissenyadors contemporanis, de la història de l’art i de la vida quotidiana. Perrine Honoré és una artista molt polifacètica en quant al format, té experiència treballant en diversos suports com murals de petit i gran format, fanzines o joieria.
Vas estudiar Disseny de Moda i Disseny Gràfic i després vas començar a treballar com a il·lustradora, què et va motivar a començar a treballar en el camp de l’art urbà?
Sempre vaig voler pintar en gran format, és tota una experiència involucrar el cos sencer i sentir-se immersa en l’obra. En realitat vaig començar a familiaritzar-me fent murals en interiors i poc a poc vaig anar fent cada vegada més projectes al carrer.
Actualment vius a Barcelona, però has viscut a França, Suècia … quina influència ha tingut en el teu estil artístic el fet de viure en països amb cultures i contextos diferents?
A nivell visual no sabria dir exactament en què m’ha influenciat però el que està clar és que viatjar, viure en altres cultures, conèixer a gent molt diferent obre bastant la ment i estimula la curiositat. Crec que en el meu cas em va permetre coneixem millor i tenir els recursos necessaris per a atrevir-me tant a nivell personal com laboral.
Normalment les teves obres incorporen diferents personatges amb composicions de color molt vives, quins són els teus referències artístiques i fonts d’inspiració durant el procés creatiu?
Les meves inspiracions són una barreja de les escenes que veig en el meu dia a dia i referències artístiques. M’inspira molt el moviment Memphis, el treball dels pintors Modigliani, Matisse, Picasso. També em fascina l’art brut, aborigen, primitiu i egipci, entre d’altres. D’altra banda, intento sempre nodrir la meva imaginació anant a exposicions i seguint a artistes i artesans actuals que m’agraden.
Has treballat amb il·lustració, murals de petit i gran format i fins i tot amb escultures o joies. Què t’aporta personal i professionalment el fet de treballar amb diferents formats? Hi ha algun format amb el qual no hagis treballat i que t’agradaria treballar?
M’agrada molt explorar diferents suports, és com un nou repte cada vegada. A més em permet trobar noves formes de plasmar les meves idees, és molt interessant! Tinc encara moltíssims formats per provar i últimament estic pensant en començar amb la ceràmica.
Com és el procés de traslladar una il·lustració a una paret de mitjà o gran format?
Sòl començar fent un esbós petit en un quadern, un cop em satisfà la composició, els passo a Photoshop i provo paletes de colors. Llavors arriba l’hora de traslladar-lo a la paret, acostumo a fer el dibuix amb esprai sense fer plantilla. Sempre em permeto un marge d’improvisació pel que fa a l’esbós ja que tinc un estil bastant solt i orgànic.
Quan pintes al carrer, ¿es generen diàlegs amb la ciutadania? Creus que aquest contacte més directe és un valor afegit a la teva experiència com a artista?
Sí, la interacció amb la gent és per descomptat el que més valoro de la meva activitat de muralista, ja sigui en el marc de murals participatius o no. L’art urbà crea molt vincle social i té un valor molt generós perquè els veïns no només poden gaudir del procés, sinó que també es queden amb l’obra en els seus carrers.
Tot i que cada vegada es dóna més visibilitat a les dones creadores, encara no hi ha una paritat de gènere real. Consideres que encara hi ha cert estigma entre les dones artistes i l’art urbà? Quina ha estat la teva experiència personal?
M’alegra molt veure cada vegada més dones artistes, però diria que encara falta camí per arribar a una igualtat del seu treball en comparació amb el dels homes. Es veu que moltes vegades, per exemple, els projectes més ambiciosos (les façanes més grans) solen fer-los homes.
Cada vegada hi ha més marques que aposten per projectes d’art urbà. El 2019 tu vas fer un mural a Salamanca per Mixta. Per què creus que cada vegada hi ha aquesta tendència creixent pel que fa a la presència d’art urbà?
Jo crec sincerament que l’art urbà és una eina molt potent de comunicació perquè és accessible, proper i humà en comparació a altres mitjans.