Carlos García, més conegut com Spogo, va estudiar il·lustració a l’escola de les arts i oficis Pau Gargallo. Es va iniciar en el món de l’art urbà de forma autodidacta l’any 2002, i va formar part del col·lectiu Barri Groc. La seva experiència en la construcció li ha permès adquirir un ampli coneixement de materials i pintures, molt útil a l’hora de desenvolupar les seves obres. El seu estil juga amb les formes i el color, incorporant una gran varietat de figures geomètriques i elements pictòrics. Spogo sempre té en compte la importància de l’entorn i adapta les seves obres a aquest perquè encaixin a la perfecció. Al llarg de la seva trajectòria com a artista ha participat en múltiples festivals nacionals i internacionals, que l’han portat a exposar en ciutats com Berlín, Gant o Sète.
Tot i que vas estudiar il·lustració a l’escola d’arts i oficis Pau Gargallo, vas començar a pintar de manera autodidacta. Com va ser aquest procés? Què et va portar a pintar murals al carrer?
Començo a pintar de manera autodidacta al no adaptar-me al sistema de formació de l’escola. A l’aprendre dels meus interessos podia triar el que m’agradava i investigar d’una manera més efectiva. Pintar al carrer forma part de com entenc viure la meva vida i la meva professió i de la meva adaptació a les característiques de treballar al carrer.
Firmes les teves obres sota el nom artístic Spogo, quin és l’origen del nom i què vincle té amb els teus inicis en el grafit i l’art urbà?
El nom ve de la dansa del “Pogo”, la “S” me la va posar un amic un temps després. No tinc un vincle ràpid amb el graffiti, vaig aprenent el que representa al conèixer a altres artistes que m’expliquen els valors i l’estètica d’aquest moviment.
Quin rol va tenir el col·lectiu Barri Groc en el desenvolupament de la teva carrera professional dins l’art urbà?
Vaig començar a pintar murals al costat dels meus companys del col·lectiu Barri Groc en festivals i esdeveniments relacionats amb la cultura urbana, aquests primers passos van servir d’aprenentatge i recerca d’un primer estil. També es va generar un sistema de treball i d’entendre la importància de generar contingut cultural a la teva localitat, ja sigui col·laborant amb altres artistes o treballant amb institucions.
El teu estil combina diferents formes geomètriques que generen composicions abstractes. Quina influència té la teva anterior experiència en l’àmbit de la construcció en el teu estil?
La meva experiència treballant de peó de paleta i pintor em serveix per aprendre a utilitzar eines, conèixer diferents materials i qualitats dels suports i parets. Crec que el que encara es manté d’aquesta etapa, és l’aplicació de la pintura de grans formes planes i la paleta de colors.
Quin paper té l’entorn, el context i la superfície on treballes, en el procés de creació dels teus murals al carrer?
Sempre tinc en compte l’arquitectura de l’edifici, els materials amb els quals està construït, la forma de les parets i els elements que conté el lloc. Els colors es relacionen amb l’edifici i el seu entorn. La recerca d’un equilibri entre el que existeix i el canvi que aportes amb el mural és el més important per a mi. No m’agrada crear tensions visuals i m’encanta que l’estètica de l’edifici pateixi els menys canvis possibles.
Des dels inicis de la teva carrera com a artista urbà has desenvolupat diferents projectes en col·laboració amb altres artistes. Quin paper té per a tu la col·laboració en el procés creatiu? Com t’han influït aquestes experiències?
Col·laborar amb altres artistes em permet conèixer altres sistemes de treball i tenir noves experiències personals. Aquestes col·laboracions enriqueixen el meu estil i em donen llibertat per provar i incorporar elements en un futur. A les exposicions i projectes culturals, crec que és molt important generar i compartir continguts col·laborant amb altres artistes.
Durant 2018 vas realitzar un mural participatiu amb un grup de joves al dipòsit del Pomar (Badalona), com va ser la feina prèvia a la conceptualització del mural amb aquest col·lectiu?
Quan preparo la participació de grups de joves per incorporar-los en projectes m’agrada generar un contingut divertit i didàctic, així aquesta experiència se sent com un joc d’equip. També valoro fer continguts nous per a cada projecte i deixar una part definitiva per a la improvisació.
Per què creus que cada vegada hi ha més iniciatives comunitàries en l’art urbà?
Per la trajectòria que porta l’art urbà, a l’estar relacionat amb el carrer i el públic és normal que es deixi entrar a la gent i els fem partícips de l’experiència. Pel que fa a les decisions i responsabilitats d’aquest públic- comunitat en els projectes, estic a favor de què l’opinió i les capacitats dels artistes estiguin per sobre de la resta dels participants o col·laboradors, no hem d’oblidar que és la nostra professió.
Al llarg de la teva carrera també has participat en nombrosos festivals i en exposicions en diverses galeries. Què t’ha aportat el fet de treballar en diferents contextos de creació?
Per a mi el més important és la vivència, conèixer a persones, nous llocs i cultures. Sempre m’he trobat gent meravellosa i professional, que estimen el mateix que jo però que tenen altres funcions, igual d’importants per a l’art. Participant en festivals, projectes i exposicions, també he après que és crucial per a la nostra professió que cobrem per pintar, no cal generar continguts gratuïts dins de projectes on estan implicades associacions o empreses que tinguin subvencions o pressupost de producció.
Aquest 2020, juntament amb Marti Noy vas comissar Recién Pintado, una exposició col·lectiva d’Art Urbà al Centre Cultural El Carme a Badalona. Quina relació tens amb la teva ciutat natal? Existeix suport per part de l’Ajuntament als artistes urbans de la ciutat?
Badalona és una ciutat curiosa, sempre ha tingut l’estigma de la manca de projectes o llocs culturals al nivell de la mida de la ciutat, nombre d’habitants, pressupostos municipals, etc. Si mires el costat positiu, aquesta situació és bona per generar continguts ja que no hi ha competència i en canvi sí que hi ha molt públic.
Precisament, tu combines obres tant a l’estudi com al carrer, dos contextos molt diferents. Consideres que la creació d’una obra a l’espai públic aporta un valor afegit a la teva experiència personal i professional?
Totalment, és important dur al mateix nivell el treball d’estudi i de carrer, quan ho aconsegueixes t’aporta beneficis i pots dialogar constantment amb diferents materials i suports.
