WOMART by Aïda Gómez

Aïda Gómez

Aïda Gómez va néixer a Madrid l’any 1986. Va estudiar escultura a la Kunsthochschule Weißensee de Berlín i Belles Arts a la UCLM de Cuenca, Espanya. La seva tècnica inclou diversos materials, instruments i combinacions d’elements, que creen un univers propi construït a partir de pòsters, fils, teixits, cartells publicitaris, adhesius… Treballant amb jocs de llenguatges, mots encreuats i la substitució dels codis socials en el nostre entorn quotidià, Aïda Gómez busca una forma de capturar i desafiar la visió dels vianants per desconfigurar la realitat urbana i dotar-la de nous sentits irònics i desenfadats. Les seves obres s’han exposat a festivals i galeries d’Holanda, Anglaterra, Espanya, Polònia, Alemanya, Colòmbia i Portugal, aconseguint així un prestigi internacional.

Vas estudiar Belles Arts a Castella -La Manxa i Escultura a Berlín. Què va motivar que comencessis a desenvolupar la teva pràctica artística en l’espai públic?
El carrer és un terreny fèrtil amb un dinamisme fantàstic, i això em va enganxar des del primer dia. Treballava de manera col·lectiva a l’espai públic abans de començar a estudiar art, així que vaig intentar implementar el que vaig aprendre durant els meus estudis, al carrer. Ho treia tot.

Vas néixer a Madrid, has viscut molt temps a Berlín i has fet residències artístiques a Polònia, Islàndia, Holanda … Com ha influït el fet de formar-te en ciutats i països amb cultures diferents en l’evolució del teu estil artístic?

Viure en diferents països és sempre enriquidor, ho recomano molt. Les persones que he conegut a cada país, cadascuna amb la seva manera de veure el món, han ampliat els meus horitzons i m’han ensenyat moltes coses que aplico no només a la meva feina, sinó també en el terreny personal.

A través de les teves intervencions avarques la saturació d’imatges i informació en la quotidianitat des d’una perspectiva poètica i creativa. Quins efectes consideres que pot tenir l’art per qüestionar el jeràrquic i el sistemàtic establert?

Penso que no cal donar res per fet, això només valdria per transformar-nos en éssers obedients i avorrits. Com diu Donna Haraway, cal explicar les històries des de noves perspectives i posar-les en comú amb el públic.

Precisament, les teves obres tenen un fort vincle amb l’espai públic, accessible a tota la ciutadania. Com intervenen el context i l’entorn de les teves obres durant el teu procés de conceptualització?

És completament inútil plantejar algun treball en l’espai públic sense conèixer abans el seu funcionament i ordre innat. Desconèixer o ignorar el context és problemàtic.

 

Moltes de les teves intervencions desafien les nocions de sentit comú i dels codis socials a través d’allò més lúdic i del joc. Consideres que és un

a manera de desafiar la condició passiva d’aquells que s’observen teva obra?

És més aviat una invitació a crear alguna cosa junts. Crec que el fet participatiu de les meves peces està vinculat a la seva presentació al carrer. El normal és que l’espectador interactuï en l’espai públic, perquè és el seu entorn.

Normalment treballes amb la subversió de materials i elements ordinaris del paisatge urbà. Dins el ritme imparable del dia a dia, ¿trobes en el desconcert un mètode eficaç per cridar l’atenció de el públic i convidar-lo a parar i reflexionar?

Personalment, m’encanten les sorpreses i crec que en el desconcert poden sorgir associacions mentals meravelloses, fins i tot regalar-nos nous enfocaments.

A l’hora de plantejar les primeres línies d’un projecte, ¿treballes primer amb el suport i el material i després amb el missatge i la idea o al revés?

Normalment treballo primer la idea i després entro amb el tema dels materials.

El 2018 vas fer una intervenció al marc d’Womart, un projecte que pretén donar visibilitat a la feina de dones artistes, sobretot en el sector de l’art urbà. Consideres que en alguna ocasió el teu treball s’ha vist afectat pel fet de ser dona?

Quan he treballat en grups mixtos, mai he rebut un tracte diferent de la dels meus companys homes. Però en aquests grups mixtos, sorgeix la primera diferència i és que la presència masculina sol ser superior. S’estan veient millores a poc a poc en aquest àmbit, però encara queden molts murs que enderrocar.

Per últim, per què creus que hi ha hagut un creixement exponencial de projectes d’art urbà en l’àmbit local i internacional en els últims anys?

Crec que els vincles que es creen entre els veïns i els artistes són molt enriquidors per a ambdues parts. Dono i rebo molt d’amor en cada lloc en el qual treball.