WATERWALL by Spogo

El projecte sorgeix en resposta a la necessitat d’intervenir els actius d’Aigües de Barcelona que havien estat vandalitzats amb marques de graffiti de caràcter il·legal per tal de prevenir futures tacades indesitjades. Waterwall reflecteix la missió d’Aigües de Barcelona de fer ciutat implicant-se amb el territori, teixint connexions amb els seus habitants i abanderant un model de ciutat que vinculi les persones amb iniciatives socials impulsades pel sector privat.

En aquest sentit, el projecte Waterwall es concep com una línia de projectes comunitaris que es desenvolupen a partir de processos participatius que apoderen a diferents col·lectius del territori en què es duen a terme. Prenent l’art com a eina de treball i l’aigua com a eix temàtic.

La primera acció dins d’aquest projecte s’ha dut a terme entre el 17 i el 29 de setembre al Dipòsit del Pomar, ubicat al Mas Ral (Badalona). La iniciativa s’ha desenvolupat conjuntament amb els joves de l’Espai Jove Supernova i de l’Espai Jove Morera

Treball previ al projecte

Des del moment en què es va confirmar la viabilitat de desenvolupar el projecte al Dipòsit del Pomar per part de l’Ajuntament de Badalona, es va iniciar immediatament el procés de calendarització de Waterwall així com també la preparació logística, comunicativa i artística del projecte, un procés que es va anar executant durant 3 mesos aproximadament.

Tot i que inicialment s’havia previst una sortida al Museu d’Aigües de Barcelona per poder fer una sessió de contextualització temàtica amb els joves, finalment es va haver de descartar per impossibilitat de fixar una data al mes de juny-juliol en què els joves poguessin assistir. No obstant, això va afavorir que el procés de difusió del projecte fos més extens en el temps i es pogués arribar a assolir un major índex de participació. De manera alternativa, es va decidir fer aquesta sessió de contextualització el dia 17 de setembre al mateix dipòsit, on l’equip d’Aigües de Barcelona van proposar una sèrie de dinàmiques als joves per tal d’entendre el recorregut de l’aigua en totes les seves fases.

A nivell de calendarització, el projecte es va definir de la següent manera: 17 de setembre: sessió de contextualització al dipòsit

18 de setembre: sessió de creació al casal

21 de setembre: primer dia d’execució mural (de 17 a 20h) 28 de setembre: segon dia d’execució mural (de 17 a 20h) 29 de setembre: tercer dia d’execució mural (de 11 a 20h)* Tot i que inicialment, es va preveure que l’execució mural duraria tota la jornada, finalment, només va ser necessari treballar en els últims retocs del mural durant el matí ja que la feina estava força avançada.

Procés participatiu:

La tria de l’artista Spogo per a la realització del mural va determinar la tipologia d’intervenció a executar, la qual seria de caràcter abstracte i geomètric. En aquest sentit, el treball participatiu es va haver d’adaptar a aquest estil artístic i, en conseqüència, el procés participatiu es va centrar únicament en la creació i disseny de diferents textures que s’incorporarien posteriorment al mural artístic.

Durant la sessió creativa, els joves van fer moltes aportacions pel que fa als dissenys de textures i formes i es van mostrar interessats i creatius a l’hora de treballar-les individualment. Tot i que l’estil artístic del mural va condicionar molt la tipologia de procés participatiu, creiem que l’índex de participació i els resultats del procés són molt positius.

En aquest sentit, cal prendre en consideració que els joves implicats en aquest projecte ho han fet de manera completament voluntària, sense que fos una imposició de l’escola o de la família. A més, tenint en compte la manca d’equipaments juvenils a Badalona i la baixa participació per part de la població juvenil en aquests, es pot considerar com un autèntic èxit pel que fa a l’assistència i a la continuïtat dels participants en aquest projecte, tal i com van expressar les responsables de l’Espai Morera i l’Espai Supernova. En aquest sentit, tots els joves, a excepció d’una noia, que van participar en el procés de disseny creatiu van assistir a les sessions d’execució mural posterior.

Execució mural

Pel que fa al procés executiu pròpiament es va desenvolupar sense incidències logístiques a destacar.

El dia 21 pel matí, l’artista Spogo va realitzar la intervenció a la porta del dipòsit i per la tarda es va convocar al grup de joves per iniciar la pintura mural.

Del 24 al 28 de setembre, l’artista i el seu auxiliar, Chan, van intervenir la part superior del dipòsit, ja que només es podia intervenir amb una plataforma elevadora, i van plantejar algunes de les formes i figures que els joves haurien de pintar amb les diferents textures ideades durant la sessió de creació.

En general, l’interès i el compromís dels joves a l’hora de pintar van ser molt positius. Algun dels participants més joves, de caràcter més mogut i distret, es desconcentraven i no prestaven tota l’atenció en allò que estaven fent però en cap moment va suposar un problema que interrompés el ritme i desenvolupament normal de l’activitat.

Els materials emprats, pintura plàstica a l’aigua per a exteriors i els esprais, són productes aptes per a l’ús en aquesta tipologia de projectes donat que es desenvolupen a l’aire lliure i, per tant, no existeix cap mena de perillositat derivada de la seva manipulació. L’execució mural es va poder realitzar segons el calendari previst des d’un inici i no va ser necessari fer cap modificació en aquest sentit.

Resultats i valoració global

Per tot l’exposat prèviament, des de Rebobinart, valorem de manera molt positiva la primera actuació dins del marc del projecte Waterwall. En conseqüència, la seva continuïtat en altres municipis, treballant amb diversos col·lectius i amb la possibilitat de definir diferents formats i estils de mural facilitarà que aquest projecte es consolidi com a una iniciativa de caràcter social i plural alineant-se amb la filosofia d’Aigües de Barcelona.

Sí que creiem necessària, però, l’activació de murs legals en la ciutat de Badalona perquè els joves que s’han iniciat en l’expressió artística al carrer ho puguin fer de manera continuada i legal. Diversos participants van exposar la seva voluntat de continuar pintant un cop acabés el projecte i alguns d’ells van expressar que ho farien de manera il·legal en murs de l’espai públic o en el metro o tren. Creiem que si es fomenta la participació del jovent en projectes d’art urbà, es fa completament necessària l’existència d’espais on posteriorment puguin continuar experimentant i explorant la seva tècnica i estil sense que això suposi en cap cas un perjudici ni per a l’espai públic ni per a la resta de la ciutadania.

En aquest sentit, l’única via per poder incentivar la creativitat urbana d’aquests joves és que puguin disposar d’uns espais oberts destinats a la creació de murals. D’aquesta manera, també es pot facilitar que des dels espais de joves es fomentin els tallers guiats amb artistes locals perquè els usuaris puguin aprendre i perfeccionar el seu estil de la mà de persones que es dediquen a aquesta expressió artística.