Udatxo

Udatxo, nom artístic d’Udane Juaristi (Azkoitia, 1985), va estudiar Belles Arts a Bilbao i París. Ha realitzat exposicions i murals a Espanya, Alemanya, França i el Marroc. Ara se centra en les escenes urbanes, la seva principal inspiració és el carrer: «el dia a dia, la gent que passeja, el moviment, els carrers antics, les escenes urbanes, les vestimentes de la gent». També li agrada treballar amb fotografies antigues per a crear connexions entre el passat i el present.

Foto: Enrique Moreno Esquibel

Com et vas iniciar en el món de l’art urbà i què et va portar a seguir aquesta carrera?

Sempre m’ha fascinat l’art urbà. De petita, quan passejava per les ciutats, em fixava molt en els murals i dibuixos en les parets. De fet, solia incorporar fragments d’aquests llocs pintats en els meus quadres.

En acabar la carrera, vaig començar a pintar murals en interiors, com a bars i cases, i també vaig començar a posar els meus dibuixos al carrer, en parets abandonades, alguna cosa que encara faig perquè gaudeixo molt intervenint en racons abandonats i amb encant. Amb el temps, vaig realitzar el meu primer mural de gran format al carrer i des de llavors, cada mural ha estat una porta cap a nous projectes.

Parla’ns sobre el teu projecte Besarkada en col·laboració amb Rebobinart. Què ha significat per a tu participar en aquesta iniciativa?

Ha estat una experiència molt bonica per a mi. Com a exjugadora de futbol he viscut una petita part d’aquesta història. Pintar una cosa tan significativa per a elles, les dones del futbol femení, va ser molt especial. A més, conèixer a les pioneres d’Eibar, conversar amb elles i reviure aquells temps va ser inspirador. Fer el que m’apassiona mentre homenatjo aquestes dones ha estat una experiència molt gratificant.

Foto: Enrique Moreno Esquibel

En la teva experiència com a muralista, com veus el paper de la dona en el món del muralisme i l’art urbà? Has enfrontat desafiaments específics per ser dona en aquest camp i com els has superat?

Al principi no era tan conscient del paper que tenia com dona en l’art i el muralisme. Però sent un camp majorment dominat per homes, com la majoria, crec que és molt important estar activa en aquest treball. Avui dia som cada vegada més dones en el muralisme, la qual cosa ajuda a establir referents per a les joves artistes. Aquesta major presència femenina és fonamental per a inspirar i motivar a futures generacions.

Quin consell li donaries a les joves artistes que desitgen iniciar-se en el muralisme?

Per a mi el muralisme és molt gratificant. Pots pintar, tenir un sou fent el que t’agrada i portar l’art al carrer, acostant-lo a la gent. Cada vegada hi ha més llocs que aposten per l’art urbà i és emocionant veure com la gent viu l’art en viu, ensenyar el procés i rebre els comentaris de la comunitat. Les vivències i sentiments que sorgeixen són molt valuosos.

Com creus que ha evolucionat el teu estil artístic al llarg dels anys?

Amb el temps, la meva pinzellada s’ha tornat més solta i tinc més seguretat en mi mateixa, la qual cosa es reflecteix en el meu treball. Respecte a la temàtica, encara que el carrer continua sent la meva principal inspiració, abans pintava escenes més àmplies i ara em centro més en elements concrets. També sento la necessitat d’experimentar amb noves temàtiques, més naturals i abstractes. Em ve de gust experimentar i crec que fa falta. Quant a la tècnica, abans usava més tècniques mixtes, però ara em centro principalment en la pintura.

Quin ha estat el projecte més desafiador que has realitzat fins ara?

El projecte a Bilbao va ser bastant desafiador per a mi, especialment al principi. Sentia una gran exigència, principalment per la meva pròpia expectativa de plasmar correctament el que volia expressar. El que més em costa és trobar l’esbós adequat, aquesta fase inicial és crucial.

Quin impacte esperes que les teves obres tinguin allí on es troben?

M’encantaria que les meves obres no deixin a ningú indiferent, que puguin moure alguna cosa dins de les persones que les veuen. Espero que transmetin un missatge, alguna cosa que ressoni en ells… i tant de bo que sigui una cosa bonica.

Pots descriure el teu procés creatiu des de la concepció d’una idea fins a l’execució del mural?

Primer, busco entre les meves fotos les que puguin ser útils per al projecte. Després, començo a provar i fer muntatges amb Photoshop, experimentant amb colors i composició. Una vegada estic satisfeta amb el disseny digital, l’imprimeixo i començo a pintar, generalment utilitzant acrílics. Aquest procés em permet planificar i visualitzar l’obra abans d’executar-la en el mural.

Què ha suposat, en la teva carrera professional, treballar en diferents ciutats i països?

Sempre ha estat un repte sortir de la meva zona de confort, especialment viatjar sola. No obstant això, amb el muralisme he après a superar aquestes pors. Ara em resulta més fàcil i fins i tot necessito sortir de tant en tant, viure experiències en nous llocs i conèixer a gent nova. Aprendre i compartir experiències amb altres artistes en diferents llocs enriqueix la meva carrera i em satisfà.

Quina importància té per a tu l’espai públic com a llenç per a les teves obres?

L’espai públic és molt important per a mi. Permet que l’art sigui més pròxim i accessible per a tots. El muralisme transforma parets buides en una cosa significativa, fent que qualsevol persona pugui gaudir de l’art. A més, l’art en l’espai públic té la capacitat de transmetre missatges a una àmplia audiència, revitalitzant àrees i connectant amb la comunitat.

Has explorat altres formes d’art a part del muralisme? Quines?

Sí, pinto quadres i durant un temps vaig fer serigrafia. També vaig dissenyar i vaig estampar samarretes i dessuadores, va ser una experiència molt bonica. He fet treballs de disseny, com crear caràtules per a grups musicals. M’agrada experimentar amb diferents formes d’art.

Com veus el futur de l’art urbà i quin rol vols exercir en ell?

Crec que l’art urbà i el muralisme estan guanyant cada vegada més reconeixement i suport i espero que continuï així. En el futur, m’agradaria ser més conscient de la força que pot tenir la meva obra al carrer i cuidar més el missatge que transmeto i el que vull ensenyar i aportar amb el meu treball.

Quins projectes futurs tens al cap i què t’agradaria aconseguir a llarg termini?

Tinc diversos murals programats fins a setembre i una exposició a la fi d’aquest mes en la Canal Gallery de Barcelona. A llarg termini, m’agradaria dedicar més temps a experimentar en el meu estudi, explorar noves idees i reflexionar més sobre el meu treball. Sobretot, vull continuar fent el que m’apassiona: pintar.