Mateu Targa (Girona, 1989) és artista visual. Va estudiar Art i Disseny a l’Escola Massana de Barcelona i a l’Institut Tecnològic de Monterrey, campus Guadalajara (Mèxic). Des dels seus inicis ha utilitzat la pintura a l’oli com a mitjà, malgrat combinar aquesta disciplina amb altres com la instal·lació, l’art urbà, i el muralisme.
Ha realitzat el mural sobre memòria històrica que suposa un diàleg amb la història i la comunitat del barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat.
Què et va motivar a treballar en el mural de memòria històrica a l’Hospitalet?
El projecte de memòria històrica a l’Hospitalet em va captivar per la riquesa de la seva història i la convivència de diverses generacions amb diferents realitats: és un barri que ha canviat molt en les últimes dècades i en el que estan convivint múltiples generacions amb procedències i amb realitats molt diferents. Em semblava important recuperar la memòria d’aquelles persones que van habitar en primera instància el barri sense perdre de vista la nova realitat.
Quin va ser el teu enfocament per a aquest projecte?
En un principi la meva idea era parlar de com s’havia fundat aquest barri amb una població migrant: primer, d’altres punts d’Espanya, i ara, d’altres punts del món; i veure quina relació tenien. Però em vaig adonar que el més important era donar-hi veu a la gent que havia fundat el barri, destacant les seves lluites per dignificar-lo.
Per aquesta raó vaig acudir a l’arxiu municipal. Amb les fotografies que em van donar vaig fer diverses propostes, però parlant amb les veïnes del bloc vaig entendre que, ja que parlàvem de memòria història, havia de ser la seva pròpia memòria històrica. Va ser llavors quan em van deixar fotografies de manifestacions que s’havien fet al barri i vam triar aquella amb la que estàvem més còmodes i que més s’adequava a nivell formal i conceptual.
Com integres la història i la memòria en el teu art urbà?
Per mi, la història i la memòria són essencials en l’àmbit personal i en el procés creatiu. És un tema que sempre acabo tocant perquè em sembla rellevant quan estem generant art urbà: no només generar coses noves, sinó parlar del lloc, del que és, el que representa i d’on ve.
Quan nosaltres com a pintors arribem a un lloc, pintem i marxem, però aquell lloc té un passat, una identitat, una història, i em sembla molt important poder parlar-ne i poder-la reflectir. Recuperar-ho o parlar-ne d’alguna manera és entendre el lloc on estàs intervenint. 
I en aquest cas en concret?
Penso que per la gent que habita aquest lloc és molt important rebre “a canvi” un regal de memòria. Veure fotos nostres ens recorda coses i ens porta a llocs i a moments que hem viscut o que ens parlen de la nostra identitat d’alguna manera. Per mi, és essencial poder-ho preservar sense deixar de banda una mirada cap al futur.
En general, quan treballo en un mural intento reflectir la identitat i el passat del lloc. Això no només enriqueix l’obra, sinó que també ofereix als habitants un record visual del seu entorn. El diàleg amb la comunitat és clau per entendre el context històric i cultural del lloc on pinto.
Utilitzes algun procés per investigar i seleccionar els temes històrics que tractes en els teus murals?
El meu procés comença parlant amb la gent del barri i passant temps al lloc per comprendre la seva identitat. M’interessa saber quines són les necessitats de memòria o dignificació que perceben els habitants i portar-les endavant. D’aquesta manera puc respectar i representar adequadament el lloc i la seva història en els meus murals. Intento respectar l’espai tant com puc i donar el que les persones que habiten, han habitat i habitaran aquell espai, lloc, poble, barri i, per conseqüència, aquell mural, vulguin.
Quines tècniques i estils vas utilitzar específicament en el mural de l’Hospitalet i per què?
En el mural de l’Hospitalet vaig treballar amb una fotografia de baixa qualitat, cosa que m’interessa perquè m’agrada produir amb l’error i el glitch que generen el traspàs d’imatges a través de l’escaneig, la perduda de qualitat en fer l’enviament o del mateix deteriorament de la fotografia, ja que reflecteixen com la memòria es distorsiona amb el temps. Aquest enfocament em permet fer un paral·lelisme amb la manera en què recordem i interpretem el passat.
Quina és la teva visió de l’art? Creus que és una eina per a l’educació i la sensibilització social?
L’art ha de tenir un component polític i social. Tot i que reivindico el fet de crear per crear, crec que l’art urbà pot generar canvis i moviments socials importants. Sempre que el respecte pel lloc i la seva gent estigui, és una manera de donar-li un valor social o polític a l’art, encara que la imatge en si mateixa no tingui aquesta potència combativa.
Com ha evolucionat el teu estil artístic des dels teus primers treballs fins ara?
El meu estil ha canviat molt des dels meus inicis. Abans treballava amb materials que trobava perquè no tenia massa recursos econòmics i feia obres més matèriques, tot i que sempre he treballat amb la figura i amb la figura humana. Ara fa uns deu anys que treballo amb un enfocament més realista, però encara mantinc sempre la figura humana com a element central.
Com veus el futur de l’art urbà en termes de memòria històrica i justícia social?
Crec que l’art urbà té un gran potencial per abordar temes de memòria històrica i justícia social. Tot i que fa anys que es treballa en aquesta línia, espero que continuï sent una eina eficaç per crear consciència i impactar positivament en les comunitats.
Quin és el teu projecte somiat que encara no has tingut l’oportunitat de realitzar?
El meu projecte somiat seria tenir total llibertat creativa per fer el que vulgui en un mural. Tot i això, entenc que les limitacions que porten el mateix lloc i la seva gent poden ser valuoses, ja que m’ajuden a trobar un equilibri i a treballar de manera respectuosa amb l’entorn.
Quin consell donaries als joves artistes que desitgen involucrar-se en projectes d’art urbà?
Els diria que treballin molt, que practiquen en espais com fàbriques abandonades i troben el que els motiva. S’ha de picar molta pedra i és dur, però l’art urbà és molt gratificant.
Pots compartir alguna anècdota interessant que hagi sorgit durant la realització d’un dels teus murals?
Durant aquest últim mural, molts veïns i veïnes van venir a demanar-me que pintés coses per a ells a casa seva, com les cares dels seus fills a les seves habitacions o personatges com Mickey Mouse al menjador. De fet, inclús volien intervenir en el mural. Aquests moments són part del treball en l’espai públic i els trobo molt enriquidors.
Quins artistes o moviments artístics han influït més en la teva trajectòria?
El que més m’influencia artísticament és el que tinc al voltant. M’agrada molt la feina de Pablo Astrain, Slim Safont, Alba Fabre i Alex Gambin. Són artistes que encara no estan als llibres d’art, són de la meva generació.
