Mural de street art de Núria Toll

Nuria Toll

L’artista Núria Toll va néixer l’any 1988 a Igualada, Barcelona. Ha cursat estudis de Disseny i Grafisme, que li han permès fer del disseny gràfic la seva professió. L’any 2014, gràcies a la iniciativa Murs Lliures de Rebobinart, va començar a plasmar les seves obres en murs, fet que la va portar a endinsar-se en el món de l’art urbà. El seu estil es caracteritza per les línies rectes i formes geomètriques a partir de les quals crea un món d’animals i natura.  El seu domini del disseny i la il·lustració l’ha portat a crear obres en les quals es pot apreciar un treball totalment mil·limètric i curos, característiques per un minimalisme contemporani i un encant naïf.

Tens formació en disseny gràfic però actualment la teva carrera professional està principalment focalitzada en l’art urbà. Què va ser el que et va portar a endinsar-te en aquest sector creatiu?

Tot i ser dissenyadora gràfica i treballar molt amb l’ordinador, sempre he intentat continuar fent moltes coses a mà perquè són els procesos que més gaudeixo. Mai he deixat de dibuixar i experimentar amb noves tècniques, i quan vaig descobrir l’spray vaig decidir provar-ho per curiositat. Tenir les parets de Wallspot a prop també va ser una gran ajuda per començar 😉

Tot i que ja fa temps que fas murals artístics, no va ser fins l’any passat que vas decidir apostar exclusivament per l’art urbà. Què va impulsar aquesta transició professional?

Durant un temps vaig compaginar altres feines amb els murals, però tenia clar que l’objectiu final era poder-m’hi dedicar exclusivament. Aquesta etapa de transició em va servir per donar-me a conèixer una mica i anar creant portfoli i una xarxa de contactes, de manera que quan vaig decidir centrar-me en els murals ja tenia experiència i em va ser més fácil saber per on tirar.

Creus que la teva formació en disseny ha tingut un paper important en què la geometria sigui un element fonamental en la composició de les teves obres?

La geometria en realitat ve més donada pel fet que quan vaig començar a pintar em veia incapaç de controlar un spray, així que vaig començar a utilitzar cinta de pintor per delimitar formes. D’aquesta “solució” tècnica que vaig trobar al principi, sorgeix l’estil que segueixo utilitzant a dia d’avui. La meva formació en disseny té més a veure amb altres elements que he anat incorporant, com per exemple l’ús de la tipografia, o amb el procés que segueixo (ja que primer preparo les composicions digitalment).

Els motius dels teus murals sovint combinen animals o natura amb elements tipogràfics. Quins referents diries que han influenciat el teu estil?

Pel que fa a les il·lustracions, hi ha una referència clara al Tangram, que és un record molt present de la meva infància. Em sembla molt interessant crear figures reconeixibles a partir de formes geomètriques, jugant i combinant-les entre elles. I d’altra banda, sempre m’han cridat molt l’atenció els processos més artesanals del disseny i sobretot les lletres fetes a mà. Recordo que, quan estudiava, vaig conèixer la feina de Ricardo Rousselot i em va encantar! M’agrada molt tot allò relacionat amb la cal·ligrafia i el rotulisme, i suposo que d’alguna manera tots aquests referents m’han anat influenciant. Amb els murals, primer vaig començar amb il·lustració (que em semblava més fácil i assumible) i a mida que he anat aprenent la tècnica i nous recursos per treballar, he buscat la manera d’anar incorporant també la tipografia.

En un moment crucial de canvi climàtic, d’extinció d’espècies vegetals i animals… diries que, d’alguna manera, les teves peces també reclamen la necessitat de cuidar tot allò vital i primal que ens ha donat la terra?

Tinc la sensació que vivim molt lluny de la natura. Físicament potser no és així, però les grans ciutats i el ritme del dia a dia ens absorveixen i ens allunyen. Amb els meus murals intento portar petits espais naturals a la ciutat i recordar-nos què hi ha més enllà del gris i el ciment que ens envolta. I espero que això ens recordi també aquesta necessitat de cuidar-ho.

Sovint treballes amb cinta de pintor a l’hora de marcar les formes geomètriques, cosa que també facilita el procés de fer murals participatius amb els més petits. Creus que és important estimular la creativitat dels nens i joves a través de l’art urbà? Canvia el teu procés de creació quan treballes en aquesta tipologia de projectes?

Estimular la creativitat dels nens és importantíssim i qualsevol activitat que els convidi a fer-ho em sembla indispensable durant tota l’etapa d’aprenentatge. El que veig amb l’art urbà és que els és més proper que altres disciplines, i per justament per això els sembla molt atractiu. És a dir, veuen peces de street art diariament a prop de casa seva, no els cal anar a un museu per exemple, i això els genera molt interès i curiositat. Referent al procés de creació, jo sóc una persona molt perfeccionista que no sempre gaudeix del procés d’una obra, sino que el “pateix” fins que està acabada. Treballar amb nens et canvia completament aquesta perspectiva i et recorda lo divertit que por ser experimentar, que no sempre ha d’estat tot tan controlat. Amb ells has de canviar el xip, no esperen grans resultats, esperen aprendre i sobretot passar-s’ho bé. Per a ells, tot és nou i tot és motiu de celebració i es tracta de viureu-ho i disfrutar-ho al màxim amb ells.

Has treballat sobre diversos formats com vidrieres, persianes, teixits, caravanes i fins i tot en una estació de metro. Què t’aporta professionalment el fet de treballar amb diversos formats?

Cada suport és un repte. Les condicions són diferents en cada cas i t’has d’adaptar per aconseguir un bon resultat i això per mi suposa un gran esforç. És a dir, tu pots controlar el disseny i els colors que faràs servir per exemple, però després cada espai és una sorpresa. Des de l’estat de la superfície, a la climatología (si pintes a l’exterior), o a la quantitat de gent que passa mentre treballes, són factors que no depenen de tu però que t’afecten d’alguna manera. L’experiència és el que et dona seguretat per poder lidiar amb tot això i trobar solucions en cada cas.

Has desenvolupat diversos murals amb altres artistes com OVNI, Julieta XLF, Sara Fratini o Tim Marsh. Com és l’experiència de treballar en sinergia amb altres artistes? Com afecta això al procés de creació?

Col·laborar amb altres artistes té una cosa bona, que és sempre és enriquidor perquè veus altres maneres de treballar i pots aprendre molt. Però l’altra cara de la moneda és que no sempre és fàcil… cada un tenim el nostre mètode i la nostra manera de fer les coses, i no sempre coincidim. Més enllà de l’estil de cada un, hi ha vegades que connectes de seguida i tot és molt fluït, i altres que no. I crec que això influeix (positivament o negativament) en el resultat final.

Precisament, l’octubre de 2019 vas realitzar un mural a Trinitat Vella amb l’artista Anna Taratiel (OVNI) i el col·lectiu de dones del barri al marc del projecte Womart. Creus que és important impulsar projectes artístics on només hi participin dones? Des de la teva experiència personal, en aquests casos es genera un ambientdiferent a quan també hi participen homes?

El sentiment de “comunitat” crec que és molt important per una activitat col·lectiva, entenent com a “comunitat” el barri, l’escola, una ideologia… és a dir, que hi hagi un element que uneixi els participants i que es crei així un grup cohesionat i amb la mateixa energia. En el cas de Womart, el que unia el grup era una problemàtica especialment acentuada pel fet de ser dones i, més enllà del tema artísitic, això va generar un ambient de sororiotat que si haguessin participat homes probablement no s’hagués produït, ja que no ho pateixen en primera persona.

Com a dona artista, i, concretament artista urbana, quina és la teva percepció de gènere en relació a aquest sector?

Aquesta és una pregunta que es repeteix molt i això vol dir que encara no hem arribat a una igualtat en aquest sentit. És a dir, crec que cada vegada hi ha més dones en el món de l’art urbà i que cada vegada es reconeix més la nostra feina. De la mateixa manera que en molts altres sectors on tradicionalment hi havia més homes, la situació ha canviat molt en els darrers anys i les dones cada vegada tenim més presencia, però encara queda camí per recòrrer. M’agradaria que arribés el dia en que una dona amb un spray no creés sorpresa (com tampoc una dona pilot d’avió, directora de cine o enginyera).