Kamil Escruela va néixer l’any 1990 a Barcelona. Ha desenvolupat un estil a partir del qual il·lustra escenes quotidianes on molts cops fa referència als grafiters. Un dels seus referents és Picasso, però en les seves obres també es pot veure una clara influència de Javier Mariscal. Kamil Escruela és capaç de realitzar obres amb molt dinamisme i plenes de colors, en les quals es pot apreciar una línia molt lliure fruit de la seva espontaneïtat durant el seu procés de creació. Amb aquest estil que ell defineix com a naïf pop contemporani, Kamil s’ha convertit en un referent de la generació milenial dins el món de l’art urbà.
Quina influència va tenir l’escena del graffiti a Barcelona en els teus inicis en el món de l’art el 2004?
Moltíssima, recordo veure un munt de murals a la Diagonal, a la zona de les Glòries, les fàbriques de Llacuna plenes de murals espectaculars. Recordo veure gent de tots arreu, alemanys, francesos, italians … tots pintant a Barcelona. Inclús recordo un gran mural que es va fer al fòrum de les cultures amb un munt de grafiters. Era per desgràcia una ciutat al·lucinant, el centre estava ple d’adhesius i plantilles. Recordo el boom de l’street art com el Nami, el Pez, Craneo i molts més. Aquests són els que més m’han marcat.
Alguns identifiquen el teu estil amb Mariscal, però has acabat creant unes il·lustracions molt característiques on també s’aprecien referències cubistes i abstractes. ¿Quins han estat els teus referents i influències?
Sí, la meva major influència és Mariscal, però Picasso també em flipa! Per a mi és el déu de l’art el màxim. Darrerament m’interessa moltíssim el surrealisme figuratiu, el Bosco m’al·lucina, tinc ganes de fer quadres surrealistes amb el meu estil. També últimament m’agrada moltíssim Matisse. Estic experimentant contínuament fent animació en disseny 3D per a crear ninots de plàstic, “toys”. També estic fent dissenys per a roba, una mica de tot.
Com diries que ha evolucionat el teu estil des dels inicis en el món del graffiti fins ara?
Ha evolucionat més que un Pokémon. Al principi quan vaig començar el meu objectiu eren les lletres i pintar molts trens. Vaig viatjar, pintar, vaig fer molts amics i vaig viure experiències inoblidables, però va arribar un moment en què em vaig cansar de fer lletres. Vaig conèixer a la meva xicota, que és historiadora de l’art, i vaig començar a anar a classe amb ella d’oient. Això em va portar a conèixer a un munt d’artistes i canviar el meu estil al figuratiu, aplicant-lo al grafit. Aquí vaig començar a plasmar només dibuixos. Això ho feia molt poca gent, Edjin i Ibie van ser dels primers. Em flipava l’estil senzill i efectiu i vaig començar a dibuixar el que per al meu gust és un món infinitament més complet que les lletres clàssiques del graffiti.
Murals, il·lustració digital, fanzines, exposicions … què t’aporta treballar amb diferents formats i suports creatius?
M’ aporta poder tocar moltes tecles i treballar de diverses maneres per diferents coses, ja sigui música, il·lustració per a marques o fer encenedors. El millor és que com li poso el meu estil, i la gent amb la qual treball em dóna molta llibertat creativa, això fa que el meu estil i la meva feina siguin reconeguts, faci una cosa o una altra, això és al·lucinant.
El 2016 vas pintar un mural contra la pobresa energètica, on apareix una crítica a l’oligopoli energètic. ¿Consideres que l’art urbà, a l’estar fora dels circuits més purament institucionals, és un canal més directe per donar visibilitat a certes problemàtiques socials?
Si, l’art urbà dóna visibilitat pública i és fantàstic realitzar aquestes accions. És com tenir un anunci enorme denunciant un fet, és l’hòstia!
El 2018 vas realitzar un mural participatiu amb alumnes de l’escola Pau Vila del barri la Florida a l’Hospitalet de Llobregat. Creus que és important apropar aquesta disciplina artística als més joves? Per què?
Sí, va estar súper bé. Els nens van veure que una cosa artística és un ofici i es queden al·lucinats, a part van generar idees per al mural. El resultat va quedar molt guai i els nens van al·lucinar. Va ser una experiència top, mersi al Marc i a tot l’equip, top!
Al llarg de la teva trajectòria has col·laborat diferents vegades amb altres artistes. Creus que és important el treball en sinergia amb un altre artista? Com afecta la col·laboració al teu procés de creació?
Sí, el veig fonamental per a l’evolució tan personal com la dels altres artistes. També col·laborant s’obren moltes portes i això és genial en un món tan difícil com l’art, i és bonic veure com gent que està posicionada i admires t’ajuda com el Pez, el Xupet o Nami, són uns grans. El meu procés creatiu és senzill perquè generalment improviso, m’agrada que em donin l’obra a mitges i acabar-la jo.
Ets un usuari molt actiu en xarxes socials, sobretot a Instagram, on freqüentment mostres il·lustracions que reflecteixen amb humor la quotidianitat de l’escena del graffiti. Són les xarxes socials per a tu un mitjà de reivindicació?
Si, per a mi ho són, i també són una eina de treball per arribar a més gent, això m’agrada molt i intento fer una il·lustració cada dia per no perdre ritme. Això em va bé per esforçar-me cada dia, encara que hi ha dies que costa però també es gaudeix.
Quin impacte creus que poden arribar a generar aquestes il·lustracions en la percepció que té la societat del graffiti i l’art urbà?
Depèn d’on arribin, en general el meu públic ve del grafit i dels trens, ells ho entenen i el reben bé. El públic de fora dels trens jo crec que no ho acaben d’entendre, cal viure-ho per riure amb alguna de les meves il·lustracions. Suposo que d’aquí 10 o 20 anys tindran un sentit més seriós i rotund, ja que hauran narrat l’escena underground de Barcelona durant el temps que n’he fet (2017/2020), ja que totes les il·lustracions es basen en fotos reals que m’envien els mateixos grafiters.
Finalment, què opines del creixement de murs legals a Barcelona i de projectes d’art urbà en l’àmbit local i internacional en els últims anys?
Opino que és l’hòstia i que a poc a poc estan aconseguint crear una escena més artística del graffiti generant feines i oportunitats boníssimes, i acostant a la gent del carrer el grafit com a art, amb projectes xulíssims de millora de barri, etc … Això beneficiarà el graffiti muralisme perquè es consideri un art en tots els aspectes.
