Alberto Montes (Los Corrales, Sevilla, 1995), graduat en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i Màster de Producció Interdisciplinària per la Universitat de Màlaga, és un artista plàstic que ha participat en projectes com la II Biennal Universitària Andalusa d’Art Contemporani (Sevilla, 2017), CREENÇA (Calç Rosal, 2018), Homeless (Miami, 2018), Void Projects Residency (Nova York, 2019), recentment ha estat becat per la Fundació Antonio Gala en la seva XX Promoció d’Ajudes per a Joves Creadors (Còrdova, 2021-22). Rebent diversos premis on es destaca 1o Medalla d’Or de la beca El Paular (Segòvia, 2017), 1o Premi Cregui Jove (Sevilla, 2018), 1o Premi XXX Premis Arboç (Madrid, 2022), 2o Premi 50o Concurs Internacional de Pintura de Paisatge (Alcalá de Guadaira, 2023), 3o Premi XIV Certamen de Pintura Grues Lozano (Sevilla, 2024), així com diverses mencions honorífiques en diferents certàmens.
És l’autor del mural Re-visión de un paisaje granaíno, comissariat per Rebobinart, per a l’empresa de residències d’estudiants Livensa Living.
El camp i la natura construeixen la teva identitat com a artista. Com integres aquests elements en el teu procés creatiu i en les teves obres?
Soc d’un poble bastant allunyat de la ciutat. Això marca irremeiablement la meva personalitat i la meva sensibilitat. He passat gairebé tota la meva infància i adolescència en la muntanya, forma part de mi i considero que conec bé les seves formes. A part, em sembla un tema interessantíssim i amb moltes possibilitats pictòriques.
En la teva obra hi ha un equilibri entre l’art i la natura. Com controles aquest balanç i quins desafiaments trobes en el camí?
L’art és invenció humana, i la natura ja era aquí abans que nosaltres. Diria que conciliar en una obra artifici i naturalitat és el més complex. Acostar-me a aquest equilibri és una de les meves grans obsessions.
Has participat en nombrosos festivals d’art urbà en l’àmbit internacional. Com influeixen aquestes experiències, al costat de la teva formació i les beques que has rebut, en el teu desenvolupament i estil artístic?
El que més valoro del muralisme i les beques de residència és la possibilitat de viatjar per diversos llocs del món, coincidir amb moltíssims artistes, sensibilitzar-me amb diferents contextos i connectar amb tot el que ocorre al meu voltant en aquest temps. Procuro aconseguir una obra contextualitzada i amb sentit cada vegada que surto de l’estudi.
I com ha influït la teva participació en residències artístiques en ciutats com Nova York i Miami?
Els meus viatges als EUA han estat determinants en el meu creixement artístic, he tingut la gran sort de coincidir allà amb grans artistes. Tot es maximitza molt en aquestes ciutats, també des del pensament, l’actitud o la mirada.
Has treballat en projectes com la II Biennal Universitària Andalusa d’Art Contemporani i el Festival d’Art Urbà Wide Open Walls a Sacramento (Califòrnia). Quines diferències trobes entre treballar en aquests esdeveniments i en els teus projectes individuals?
Tots dos són de natura molt diferent i han ocorregut en moments diferents. Tant l’un com l’altre han estat fonamentals. BIUNIC va ser una oportunitat increïble de mostrar el meu primer treball d’estudi en institucions com la Fundación Valentín de Madariaga i Caja Rural, d’aquí van sortir altres oportunitats i molt aprenentatge. Wide Open Walls, d’altra banda, va ser l’experiència de muralisme més bèstia que he tingut mai, vaig ser convidat per Axel Void juntament amb Iván Floro (VanVuu) i Emilio Cerezo. Allò va ser un punt d’inflexió en la meva percepció del muralisme i del treball en equip. Va ser superdivertit i intens, ho vam passar genial. D’aquí van sortir moltes anècdotes surrealistes que algun dia us contaré (riu).
D’altra banda, els projectes individuals són fonamentals per al creixement personal. La clau està en l’equilibri, com en tot.
La descontextualització i fragmentació són temes recurrents en la teva obra. Què t’atreu d’aquests conceptes i com els apliques en el teu art?
Procuro que la meva obra et detingui, et causi interès, et paris a veure-la i analitzar-la. Les estratègies estètiques que utilitzo són les que comentes, intento provocar una sensació d’estranyament, principalment. En els murals faig servir molt la fragmentació, ja que considero que funciona molt bé amb l’entorn arquitectònic (edificis, cases, portes, finestres, rètols de negocis, reflexos, etc.). D’alguna manera, el mural participa de tot aquest ritme visual que l’envolta.
Com veus l’evolució del teu treball en els pròxims anys, especialment en termes d’exploració de la percepció i el llenguatge de la pintura contemporània?
És una cosa que no em preocupa en excés, es donarà de manera natural. Dependrà en gran manera dels meus interessos futurs, del que vegi, llegeixi, escolti i/o descobreixi.
El paisatge és un tema central en la teva obra. Com decideixes quins aspectes del paisatge destacar i com representar-los?
Dins del paisatge hi ha infinitat de ritmes, formes, colors, en definitiva, possibilitats. Intento seleccionar aquelles que millor s’adaptin a la meva manera de pintar, per a treure una major potencialitat al meu treball, moltes vegades em deixo guiar per la intuïció.
Quina importància té per a tu la preservació de la memòria del territori a través del teu art, i com creus que les teves obres contribueixen a aquest objectiu?
Hi ha un concepte que m’agrada molt i a vegades començo amb ell, és el de Genius Loci o esperit del lloc. Se’ns refereix com allò que habita i protegeix un lloc, dotant-lo d’identitat i de sentit. És el que està darrere de la idiosincràsia de cada poble. Treballar aquest concepte implica establir una connexió profunda i conscient amb el lloc i/o el territori, generant una experiència artística més significativa i coherent.
Procuro que el meu treball sigui una espècie de resistència a la desconnexió amb l’entorn natural o rural, fent la puja últimament en la societat contemporània.
Quin consell donaries als joves artistes que busquen explorar la relació entre la natura i l’art urbà en els seus treballs?
Cadascú té les seves motivacions, hi haurà gent que no li interessi ni el paisatge ni l’art urbà o tot el contrari, com és el meu cas. No considero que estigui en una posició de donar consells a ningú. Personalment, si alguna cosa m’ha ajudat és preguntar-me molt sobre mi, analitzar-me d’alguna manera. D’aquesta autoexploració sorgeixen pistes que guien el meu treball. Que cadascun busqui en si mateix les seves motivacions i obsessions.
Quins projectes futurs tens al cap i què t’agradaria aconseguir a llarg termini amb la teva exploració artística?
Ara mateix estic preparant alguns projectes de mural que crec que seran importants, tant locals com internacionals. També em motiva molt ficar-me a l’estudi i repensar el meu treball amb els quadres, buscar noves maneres de comptar i mostrar el meu treball.
Sobre Re-visión de un paisaje granaíno
Què et va inspirar a crear aquest mural?
Principalment, sempre que dissenyo algun mural procuro prendre referències de l’entorn que envolta el mural. Una espècie de recerca botànica. Amb el material que trobo (no sempre ho trobo tot) incorporo els elements que sent del paisatge local s’adaptin millor al meu estil pictòric.
Hi ha alguna història personal o esdeveniment que et va motivar a triar aquest tema?
Sí, pel treball que faig tant en l’espai públic com en l’obra privada d’estudi (que es mostra en galeries) el tema que ho enllaça tot és el paisatge. Un paisatge gairebé biogràfic. Jo soc d’un poble molt petit de Sevilla, del centre d’Andalusia. La meva vida està associada directament al camp i la natura i això construeix la meva identitat. L’obra que jo realitzo es genera a partir d’aquest tema amb interès purament pictòric, canalitzant les qüestions i problemàtiques que més m’obsessionen a cada moment. Em sembla un tema versàtil i que es presta a moltes possibilitats que poden no tenir altres gèneres com el retrat, la natura morta, etc.
Pots descriure el teu procés creatiu per a aquest mural?
Primer rebo la paret i després faig una recerca per internet amb la qual creo un banc d’imatges propi de la zona. D’aquest mural, de fet, tinc 46 imatges. Depenent de la paret torno a revisar els arxius i veig quins elements s’adapten millor a aquesta, perquè no la puc canviar (riu). També em guio per les sensacions que em causa la mateixa recerca visual que faig, ja que em genera un clima de què vull transmetre amb el mural.
Sobre els colors, vaig fer diverses propostes. La primera tenia uns colors més blanquinosos o pàl·lids, per connectar amb Sierra Nevada. La paleta final té aquests elements marrons, verdosos, groguencs i el color granat de la magrana. És un mural que forma part d’un clima mediterrani que queda implícit dins de la gamma cromàtica. Volia fer un mural que no sols pels elements, sinó també pels colors, et portessin a un lloc en concret. Aquest mural no s’entendria igual al nord d’Europa, és per a un clima més meridional.
Hi ha algun artista o moviment artístic que hagi influenciat el teu estil o enfocament en aquest mural?
En general, sí, en concret no tant. M’influeixen moltes coses, des de la pintura, literatura, cinema, gastronomia, companys, etc.
Hi ha un missatge o sentiment específic que volguessis que el públic es porti després de veure la teva obra?
Diguem que sentir-se més pròxims al paisatge, a la natura. I a la pintura també, per descomptat. Generar interès cap a tots dos temes. Crec que el concepte de mediterraneïtat és molt interessant, i abordar-lo des del paisatge andalús-granadí era una motivació i un repte. És un tema que pot generar un sentiment de pertinença molt forta.
