Alba Fabre es va interessar per l’art des de molt jove, sent fins i tot tatuadora en una època. No obstant això, va acabar estudiant la carrera d’Educació Social, que va deixar per a introduir-se definitivament en el món de l’art i, posteriorment, del muralisme. Es va formar en el Programa de Dibuix i Pintura a la Barcelona Academy of Art, on ara mateix treballa com a professora. A la vegada, desenvolupa la seva obra personal en l’art urbà, també al costat d’altres artistes en el seu estudi a Barcelona. El seu treball es caracteritza per un estil figuratiu pròxim, de vegades, a l’impressionisme. Les seves obres s’interessen per l’anàlisi del llenguatge i els conceptes de l’art clàssic, reproduïts en una pintura en la qual la força i el color són el centre d’atenció. També és possible veure en els seus treballs la influència de la psicologia i la temàtica social.
Amb Rebobinart i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha inaugurat una obra mural de gran format, inspirada en un jardí vertical, situada al carrer de Peníscola, al barri de Can Serra.
Quina relació personal tens amb l’art clàssic? Influeix això en els teus projectes artístics?
Vaig estudiar en una escola enfocada totalment a l’art clàssic, de tècnica de dibuix i de pintura. Sempre he tingut un gran interès per l’art clàssic i, de fet, constitueix les bases del meu coneixement. D’alguna manera, en tots els meus projectes es pot percebre aquesta influència, tant en la selecció de colors com en les pinzellades, entre altres. Crec que aquesta influència és evident en els meus murals; prové d’una transició de la pintura en tela a la pintura en parets, adaptant el meu estil al nou medi.
Com ha evolucionat la teva percepció de l’art urbà des dels teus primers treballs fins ara? 
La meva percepció de l’art urbà ha experimentat una evolució notable. Inicialment, tenia la impressió que l’art urbà estava limitat en comparació amb les formes més tradicionals d’art, com la pintura de tela o les exhibicions en museus. Amb el temps, però, he observat que hi ha hagut un canvi gradual: s’ha començat a acceptar una gamma més ampla d’imatges i estils a l’espai públic.
Alhora, he aprofundit en el context i les raons per les quals algunes temàtiques encara no són ben rebudes en l’art urbà (no vol dir que estigui d’acord). Tot i que desitjaria veure obres a l’espai públic que explorin temes tan profunds i amb connotacions tan explícites com les que es poden trobar en els museus, entenc les raons per les quals encara no és el cas.
També penso que al tampoc fer gaire que vaig començar a fer murals, uns cinc anys, tampoc he conviscut amb altres èpoques en què el grafiti era més present, però ara noto que hi ha molt bon rotllo entre els dos gremis, que mútuament es respecten. Aquesta convivència no només enriqueix els resultats artístics, sinó que també fomenta un espai per a la creació de punts de vista interessants que no són ni pur grafiti ni pur art sense relació amb la història del street art.
Hi ha algun aspecte del teu treball que consideris que trenca amb les convencions tradicionals de l’art urbà?
Potser, encara que hagi sigut de manera no voluntària i que diversos artistes de la meva generació estan fent, és aquesta pintura més de quadre que fins ara no es veia tant al món de l’art urbà i que, cada cop més, s’està veient. Encara que aquest estil no és nou, ha anat guanyant terreny gradualment. La impressió que rebo de les meves obres és sorpresa per un resultat que tendeix a un caràcter més pictòric i menys vinculat al grafiti o a la il·lustració tradicional de l’art urbà.
Com és la teva experiència com a professora? Influeix aquesta conversa diària en el teu treball artístic?
Sí. Soc professora la temporada d’hivern, quan tinc menys treball de murals. És clar que aquesta experiència influeix en el meu treball. De vegades, les converses amb l’alumnat em porten noves idees o perspectives, de vegades em fan reflexionar sobre com enfocar les meves pròpies idees o com abordar nous reptes. Hi ha com un diàleg. Però també és veritat que valoro els moments de desconnexió, quan puc posar la ment en silenci i veure quines idees són vàlides per a mi i quines no tant.
Tens algunes idees clau que repeteixes sempre al teu alumnat? Quines són?
Sí, pel que fa a viure de l’art o de l’art urbà. Penso que és essencial entendre que, més enllà del talent, és necessari tenir iniciativa i buscar activament oportunitats i projectes. Molts dels meus alumnes tenen un gran talent i facilitat, però si no es mouen, no podran viure d’això. Tracto de desmitificar la idea de l’artista bohemi, han de ser pràctics i proactius i anar a buscar les oportunitats. Al final no poden anar a una botiga a comprar una paret.
Has tingut mai algun problema durant la creació d’un dels teus murals?
Un dels meus primers murals va ser a Gandia. Representava una parella de noies descansant en un jardí, fent-se un petó. Jo venia del món del llenç on, afortunadament, el que es pinta està més acceptat i no sol haver-hi problemàtiques sobre el tipus de parella o la indumentària que porten. A mitja creació, la comunitat de veïns em va demanar que aturés el projecte perquè no estaven còmodes amb la representació de dues dones. Em van suggerir canviar una de les dones per un home. En aquest moment em vaig adonar del poder que poden tenir els murals, ja que són visibles per a tothom a l’exterior, sense necessitat d’anar a un museu o pagar una entrada. Per això penso que hi ha una responsabilitat amb el que es pinta i les temàtiques que es trien. Per sort, després d’algunes discussions, vaig poder acabar el mural segons el meu concepte original. Aquesta experiència em va impactar prou, ja que jo venia d’un món artístic diferent del grafiti i no coneixia les complicacions específiques de pintar en espais públics.
Si poguessis transformar qualsevol lloc del món amb una de les teves obres, quin lloc escolliries i per què?
Escolliria un entorn rural que necessités una millora. Preferiria evitar els llocs que ja tenen un encant natural o arquitectònic, ja que voldria conservar-los tal com són. En canvi, m’interessaria intervenir en un lloc amb un disseny arquitectònic deficient o que hagi patit un mal desenvolupament, per poder contribuir a millorar la seva estètica i funcionalitat. El contrast d’una pintura en un entorn rural pot tenir una gran força visual sense comprometre l’arquitectura existent, la qual prefereixo deixar intacta si ja és bonica.
Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista, amb qui seria?
Escolliria treballar amb aquells amb qui tinc una afinitat personal i artística. Potser si ho fes amb algú que admiro molt, el resultat no seria tan bo. Prefereixo col·laborar amb artistes com l’Elisa Capdevila, amb qui ja he compartit projectes i em diverteixo molt, o amb l’Slim Safont, amb qui tinc una bona relació. També em fascina la idea de treballar amb Pabli Stein i altres muralistes de la mateixa generació a Espanya, perquè hi ha una gran connexió i un ambient molt positiu entre nosaltres.
Quins objectius personals i professionals esperes assolir amb els teus projectes futurs?
M’agradaria molt continuar viatjant, conèixer llocs i països nous, com entenen ells l’art urbà (penso que cada país l’entén de manera diferent) i treballar en projectes on sobretot es respecti la creativitat o la intenció de l’artista per davant del que els ajuntaments, el govern o la gent, espera que es faci a l’espai públic. Potser treballar només en projectes on l’art sigui la prioritat i on potser la part més urbanística quedi de costat.
Quines han estat les reaccions més impactants que has rebut d’un espectador sobre una de les teves obres?
Sobretot valoro o m’impacta molt la gent que ve molts dies durant el procés, quan estic fent un mural, que potser no viu al mateix poble o la mateixa ciutat i que cada dia o cada dos dies ve a veure com va el treball. Em sorprèn molt perquè em fa l’efecte que realment valoren el que estic fent.
Com a cas concret, en un mural que vaig fer a Astúries, a Oviedo, sobre els Sidros y Comedies, en acabar el mural va venir gent amb la roba tradicional, van fer una petita representació i em van portar sidra. Aquell final de mural va ser molt bonic i impactant.
