RECUPEREM ELS BARRIS by Slim Art
L'Hospitalet
12.6.2019
Del 8 al 12 de juny vam ser al carrer Riera de la Creu (Hospitalet de Llobregat) realitzant una producció mural amb l’artista Slim Art. Es tracta d’una iniciativa impulsada per Aigües de Barcelona, Aftershare i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat dins el marc del projecte #RecuperemElsBarris, l’objectiu del qual és recuperar la memòria històrica dels barris i ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona.
En aquesta ocasió, la temàtica escollida ha sigut la indústria tèxtil que va consolidar-se en aquesta localitat durant el segle XX i que va permetre que la ciutat s’expandís i prosperés, marcant les bases de l’evolució que la convertiria en el que és avui en dia. D’altra banda, cal tenir en compte que gran part de la plantilla d’aquestes fàbriques tèxtils estava composada en la seva majoria per dones i, per tant, aquesta acció pretenia visibilitzar la seva feina i el seu paper crucial en la transformació econòmica i social de la indústria tèxtil i la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, ja que el rol que van jugar sovint és omès.
D’aquesta manera, Slim Art va ser l’encarregat de realitzar el mural que plasmés aquest bocí de la història de la ciutat i la realitat que van viure les dones que van treballar a les fàbriques tèxtils durant el segle passat. Per tal de dur-ho a la pràctica, l’artista va basar-se en una fotografia en la qual apareixien dones filant amb els telers industrials i diferents màquines que s’utilitzaven en la producció tèxtil de les fàbriques, emprant el seu característic estil similar a la pintura a l’oli mitjançant pintura plàstica i fent servir games de blancs, negres i grisos per ressaltar aquest efecte de fotografia antiga. El resultat ha sigut una obra que encaixa perfectament amb l’objectiu del projecte: obrir una finestra al passat i recuperar fragments de la història del barri.
Finalment, durant la tarda del dia 10 de juliol, es va realitzar la inauguració del mural, un acte presidit per Núria Marín (alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat) i Ignacio Escudero (director general d’Aigües de Barcelona) en el qual convidaven a la ciutadania a aplegar-se, descobrir aquesta nova obra i compartir aquest capítol de la història de la ciutat.
Al vídeo, el mural de Slim Art que recupera la memòria tèxtil de l'Hospitalet: una ciutat que fa poc més d'un segle tenia 5.000 habitants i avui en té més de 260.000, transformada per unes fàbriques on treballaven sobretot dones. L'entrevistada és la Joana Sánchez, que hi va arribar el 1946 amb set anys i va entrar a la fàbrica als catorze, de filadora, per 90 pessetes a la setmana.
El vídeo, en text (versió abreujada)4 min 42 s
El reportatgeEls nostres barris són vius i no deixen mai de transformar-se, i això és molt positiu. Però tants canvis fan que es vagin perdent moltes de les coses que van marcar una època. Avui hem vingut fins a l'Hospitalet per recórrer els seus carrers i parlar amb una de les persones que encara en mantenen viu el record. I com que la millor manera de no oblidar un record és fer-lo visible, amb l'ajuda d'un artista urbà plasmarem la seva història en un mural.
Aquesta és la segona ciutat més poblada de Catalunya, amb més de 260.000 habitants, quan fa poc més d'un segle eren tot just 5.000. El ràpid desenvolupament industrial de les primeres dècades del segle XX va convertir un poble agrícola en la ciutat que coneixem avui. Al capdavant d'aquella transformació hi havia el sector tèxtil, que va atreure desenes de milers de persones d'arreu de l'Estat a treballar a les fàbriques d'aquí, molt sovint en condicions precàries.
I la majoria d'aquelles persones eren dones. Dones que van tenir un paper clau en la transformació social i econòmica de la ciutat, però que van veure com la seva feina era invisibilitzada. Per reivindicar-ne la memòria, avui parlem amb la Joana Sánchez, una de tantes dones que amb el seu treball han contribuït a construir l'Hospitalet de Llobregat.
Quan vau arribar aquí?
La JoanaVam arribar l'any 46. Vam sortir del port de Cartagena, en un vaixell de càrrega. Ja veníem amb les cartes de les meves tietes, que deien que anàvem a l'Hospitalet, al carrer de l'Estrella, al barri de Sant Josep.
Recordeu quants anys teníeu?
La JoanaN'havia complert set. A casa érem una caterva: més de dotze persones. I més.
Com ha canviat l'Hospitalet?
La JoanaAi, ai, ai. No el conec. Em trobo a l'Hospitalet com qui ve del camp i no ha vist mai una ciutat. Ha canviat per bo, perquè el que hi ha ara abans no hi era; però el que hi havia abans, sabeu el valor que jo li donava? Les quatre tendetes.
Als catorze anys vau entrar a la fàbrica.
La JoanaVaig complir els catorze i corrents me'n vaig anar. El dia a dia era preciós, encara que treballàvem. En tinc bon record, perquè era una fàbrica molt educada: te trataban con esmero.
I quina era la vostra feina?
La JoanaFiladora. Em van passar a una secció nova i allà es feien els cabdells: traían las bobinas de las continuas, se ponían las bobinas y allí se hacían los ovillos. Es cobrava per setmanes, i eren 90 pessetes.
M'aixecava a dos quarts de quatre i a les quatre sortia corrents, perquè anàvem caminant i ens ajuntàvem totes al carrer. Jo tenia un despertador petit, però quan em sonava la veïna ja em donava amb l'escombra al sostre.
Tothom treballava allà? Era la gran fàbrica.
La JoanaLa gran fàbrica, i de famílies senceres. En aquell temps jo era feliç, perquè donaven valor a tot.
El reportatgeJoana, precisament perquè no hi ha record ni consciència de tota aquesta època que va ser tan determinant, us volem ensenyar una cosa. Mireu cap aquí, agafeu perspectiva i digueu-nos si això us recorda alguna cosa.
Hi tornaríeu, enrere?
La JoanaTornar enrere i passar el que vaig passar, no. Tornar enrere a com estem ara, no us dic que no, perquè era feliç.
Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.
