Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026: art urbà i disseny social a Nou Barris
Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 posa el focus en com les disciplines creatives transformen la vida quotidiana. En aquest marc, Rebobinart va participar el 21 de maig en la quarta sessió del cicle Apropant l’arquitectura i el disseny social a la ciutadania, districte a districte. La sessió va tenir lloc al Centre Cívic Can Basté de Nou Barris. Va reunir professionals, artistes i veïns per reflexionar sobre el paper de l’art urbà a l’espai públic.
Un cicle per apropar l’arquitectura social a cada districte de Barcelona
El cicle l’organitza l’Associació Ojalá Projects, impulsada per Anaïs Esmerado i Amaya Martínez-Marcos. Ojalá Projects investiga com diverses disciplines influeixen en la vida quotidiana i el benestar. Ho fa a través de processos de cocreació i investigació comunitària. L’objectiu és transformar espais i millorar la salut emocional de les persones.
El programa recorre els deu districtes de Barcelona. Deu sessions, deu temàtiques, deu casos d’estudi reals. Per una banda, cada sessió s’ancora en un projecte concret. Per l’altra, s’obre a qualsevol persona adulta amb curiositat, sense formació prèvia necessària. En el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, la sessió de Nou Barris va tenir com a cas d’estudi els espais públics per a l’art urbà. A més, va incloure una dinàmica participativa i un debat obert amb el barri.
Setze anys produint art urbà a Barcelona: la trajectòria de Rebobinart
Marc Garcia, director de Rebobinart, va obrir la sessió. Va fer un recorregut per setze anys de producció d’art urbà a Barcelona i a quaranta-cinc ciutats. Tot va començar el 2010 amb Persianes Lliures. Va ser el primer intent de construir un sistema alternatiu a les ordenances municipals. A més, va marcar l’inici d’una manera de treballar: negociar, experimentar i aprendre dels errors.
D’aquell primer projecte va néixer Murs Lliures el 2012. Després va arribar Wallspot. La plataforma va arribar a gestionar 106 murs actius en 22 ciutats. A més, va acumular més de 22.000 artistes registrats i 33.000 intervencions documentades. Per una banda, el model va demostrar que era possible crear sistemes legals d’art urbà a escala global. Per l’altra, va evidenciar els límits de gestionar espai públic des d’una entitat privada. El 2023, l’Ajuntament va llançar Murs Oberts. El 2024, Wallspot va tancar.
A continuació, Garcia va presentar la diversitat de projectes de Rebobinart. Ús Barcelona —cinc edicions entre 2014 i 2018, fins a 20.000 persones—, les intervencions a les estacions del TRAM, la transformació dels Blocs Florida a l’Hospitalet, el mural de PichiAvo a Livensa Living a Esplugues, o les campanyes de Visa i Nike. D’aquesta manera, va il·lustrar com cada encàrrec implica una lògica diferent. Cada interlocutor, unes regles del joc noves.
La pregunta que va recórrer tota la xerrada: qui decideix què es pinta a les parets de la ciutat?
NOU Sentit Urbà: laboratori d’art urbà a Nou Barris
Finalment, Garcia va presentar el NOU Sentit Urbà. És un concurs públic impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Nou Barris. Compta amb 953.000€ de fons Next Generation UE. Com a resultat, el projecte ha generat 18 intervencions al districte: murals, escultures, instal·lacions lumíniques i accions als centres educatius.
La selecció d’artistes va ser un procés rigorós. Es va partir d’una llista de prop de 500 candidats. Es va reduir a 175. Finalment, un comitè d’experts de diversos àmbits —arts, màrqueting, educació— va seleccionar 17 projectes. D’aquesta manera, el procés de selecció va ser tan rellevant com les obres resultants.
Octavi Serra: La Barcelona amagada
L’artista Octavi Serra va compartir el seu procés creatiu. Va explicar com va concebre la seva instal·lació per al NOU Sentit Urbà. La pregunta de partida era el turisme. La decisió, però, va ser situar-la a Nou Barris. Un districte que no apareix en cap mapa turístic. Un barri que viu la turistificació de la ciutat des del marge.
La Barcelona amagada utilitza el llenguatge de la senyalística urbana. Les mateixes fletxes i pictogrames que guien els visitants per Barcelona, aplicats a un barri que mai no apareix als mapes. D’aquesta manera, la ironia és la forma i la pregunta, el contingut. L’obra no denuncia ni celebra. Pregunta. I ho fa des d’un barri que normalment no té veu en aquest debat.
Un debat amb el barri
La sessió es va tancar amb un debat obert. Veïns i entitats de Nou Barris van parlar sobre el NOU Sentit Urbà. No va ser còmode, ni estava pensat per ser-ho.
Algunes entitats veïnals van criticar el pressupost del projecte. Sobretot, van qüestionar que provingués d’una partida etiquetada com a turisme. Van expressar el temor a la gentrificació. A més, van defensar que els beneficis no revertiran al territori.
Aquesta tensió és part del projecte. En el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, l’art urbà no pot ignorar les contradiccions del territori on es produeix. Com va plantejar Garcia: acceptar que quan pintes a l’espai públic generes conflicte no és un problema. És el punt de partida.
Una activitat del cicle Apropant l’arquitectura i el disseny social a la ciutadania, districte a districte, organitzat per Ojalá Projects (Anaïs Esmerado i Amaya Martínez-Marcos), en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
