Un homenatge a la memòria i la identitat de Sant Joan a través de l’art urbà

El reportatgeEl 1957 es va inaugurar la barriada 21 de Enero, uns habitatges de promoció pública que van acollir la immigració que hi va haver als anys cinquanta i seixanta a Vilanova i la Geltrú. Els blocs van acollir famílies nouvingudes d'altres parts d'Espanya que buscaven a la ciutat un futur millor: aquells blocs van ser l'origen del barri de Sant Joan.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha impulsat la creació d'un mural artístic al barri amb l'objectiu de retre homenatge als veïns i veïnes, als orígens i a la història del barri. Slim Safont ha estat l'artista seleccionat: destaca pel seu treball pictòric i figuratiu, amb projectes lligats a temes socials.

Slim SafontSóc Slim Safont, sóc artista muralista i pintor, nascut a Berga. Fa uns set o vuit anys que em dedico a fer murals arreu del món. Els meus primers referents eren artistes urbans o muralistes, i no ha sigut fins fa pocs anys que m'he començat a nodrir d'altres referents, sobretot de pintura clàssica o modernista. Entre aquest punt de carrer i aquest punt més acadèmic és d'on surt el meu estil, que jo consideraria una pintura realista i figurativa, amb la intenció de ser una mica també impressionista.

Estic content de poder treballar a prop de casa i de tenir aquesta paret tan maca. M'agradaria molt escoltar les vostres històries, saber quina és la vostra opinió i tenir-la en compte a l'hora de plantejar el projecte.

El reportatgeEl projecte ha tingut en compte la participació del veïnatge en una sessió comunitària on es van convidar persones que havien viscut als blocs i també habitants del barri. Va ser un espai obert de diàleg on es van compartir idees, vivències i emocions, i en el qual també hi va ser present l'artista, que li va servir per agafar idees del que després plasmaria al mural.

Els veïnsEns vam trobar amb gent que feia temps que no vèiem: allò va ser un motiu de retrobada. Em va fer il·lusió sentir els records que cadascú tenia de com ho havíem viscut.

La gent recordava què era Sant Joan: la fiesta de Sant Joan, lo que era el correfoc, lo que era la hoguera, todo lo que se hacía en el barrio.

Aquests blocs representen la meva infantesa, on jo podia jugar tranquil·la, bé, al carrer, corria. Una llibertat terrible; vull dir, no hi havia perill.

I es va anar fent gran, gran, gran, i llavors ja hi havia amistat amb tothom. Estaban las mujeres sentadas en verano en las puertas de su casa, al lado de la fuente: era el telenotícies diari de l'estiu, allò.

A la festa de Sant Joan feien balls i menjàvem la coca. El castell de focs del barri, per a mi, era el de la plaça —que encara no existia com a tal plaça, perquè allò era un fangar. La fogata de Sant Joan, i el poder dir: aquesta nit no tinc horari per tornar a casa, puc sortir fins que jo vulgui.

El meu pare agafava un carnet del camp de futbol, que hi treballava, i el tallava en tres trossos: un tall per a cadascú. Ningú no és més que un altre: això és el que hem après amb aquests blocs.

Els veïnsEra un barri de molta immigració, de molta gent que venia del sud, d'Extremadura, d'Andalusia. Una part obrera, una part que ha volgut lluitar pels seus drets, que ha construït una manera de ser, un tarannà.

Una de les coses que recordo amb més caliu va ser que vam crear l'Associació de Veïns de Sant Joan, que va ser una associació molt, molt lluitadora. Aquesta lluita obrera es va traslladar a la ciutat: va venir molta gent de fora, amb gent d'aquí, i va ser el pulmó del canvi. Recordo també que vam crear el centre d'esplai de Sant Joan.

Slim SafontEls protagonistes principals són sempre gent jove: treballo una mica la mirada entre noves generacions i la seva relació amb les generacions passades. Vam trobar aquesta nena que forma part de l'Esplai i del centre cívic, que és un encant, i es va prestar de seguida i ho va fer superbé durant tota la sessió de fotos.

La InoaMe llamo Inoa, tengo 13 años y vivo aquí desde hace siete u ocho. Mi madre lleva aquí desde que nació y mi padre desde los 17: vino aquí por trabajo.

En el encuentro con el artista me enseñó una idea para guiarme, y luego estuvimos probando en varios sitios y conseguimos una foto que le gustó.

Sé que estuvo aquí muchos años y, conforme vaya creciendo, se seguirá viviendo ahí: será como un pasado que recordaremos.

Els veïnsPenso que és una bona iniciativa, perquè és important tenir aquest sentiment de pertànyer al barri, de recordar la història, de recordar el que va ser aquest barri en el seu moment i el que és ara. I sobretot aquesta cohesió important que ha de tenir la gent d'aquí. Esperem un mural molt gran, molt vistós, que la gent el reconegui i que sigui un element més de la ciutat.

És un mur molt maco, i a més està a l'entrada del barri però donant cap a la resta de la ciutat: una figura hi encaixa molt bé i té una gran visibilitat.

El reportatgeA les seves mans porta el retrat d'una d'aquelles primeres famílies que van arribar a Vilanova durant les onades migratòries dels anys cinquanta i seixanta, que denota la il·lusió dels nous inicis. El contrast entre la imatge antiga i la noia que la sosté crea un diàleg entre passat i present: entre una generació que va deixar enrere casa seva per començar de nou i una generació que n'hereta la història i la porta amb orgull.

Els veïnsSi tot això es pot plasmar —tots aquests sentiments, aquest orgull, aquestes ganes de parlar d'aquest barri— en un mural, ostres, que bonic. És la història, i com aquesta història ha anat arribant a l'actualitat.

És un punt de trobada: la gent vindrà a veure-ho, i molta gent descobrirà o redescobrirà una part de la ciutat que sempre hi és, i la mirarà amb altres ulls. Em sento orgullós de ser d'aquests blocs. Sóc de Vilanova i sóc de Sant Joan.

Vídeo de Vilanova i la Geltrú. Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.