WOMART by BTOY

BTOY va crear a Olot un dels seus característics retrats femenins. En aquest cas, l’artista es va inspirar en les dones artesanes que treballaven en els tallers de sants (dels quals el Museu dels Sants de la capital de la Garrotxa en recull el llegat) per poder plasmar la seva obra en la façana d’aquesta institució. L’exploració de la feminitat és una constant en l’obra d’aquesta artista que veu en l’expressió artística al carrer un espai que respira certa llibertat i que convida a una reflexió sobre la memòria.
El pas del temps és fonamental per al treball d’aquesta artista urbana de Barcelona. Les dones, molt presents en l’obra d’Andrea Michaelsson ens miren als ulls, igual que les actrius principals d’una pel·lícula, però des del canviant estat d’una paret. Ha estudiat Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Barcelona La seva vocació com a artista d’art urbà s’inicia en l’any 2002, fruit d’experimentar amb altres tècniques plàstiques de caràcter lliure i improvisat (aerosol, pintura plàstica, etc.) i el suport de les parets del carrer. Des de llavors, no ha parat de pintar murals pels carrers d’arreu del món.
La seva trajectòria com a artista ha anat creixent i evolucionant i l’artista s’ha anat consolidant com una de les exponents femenines de l’art urbà a casa nostra. L’any passat va participar en el Cans Festival a Londres, organitzat per Banksy, preparant diversos murals i instal·lacions en un dels túnels de l’estació de Waterloo. També ha exposat en galeries de Los Angeles, Londres, Mèxic, Barcelona i Brussel·les.
Aquesta peça forma part del projecte #Womart, que pretén reivindicar necessitat de reconèixer i visibilitzar el talent femení en les arts visuals i fomentar la igualtat de gènere en totes les disciplines artístiques visuals. Amb aquest objectiu, durant l’abril del 2018 deu artistes diferents han realitzat intervencions artístiques a les 10 ciutats que formen part de la Xarxa Transversal.
Womart és una producció de la Xarxa Transversal, amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un projecte dissenyat i comissariat per Rebobinart
Al vídeo, BTOY sobre la presència de la dona a l'art urbà: «arribar on tenen un espai els homes, a les dones els costa; no és ni un 1%». Parla dels seus tres pilars —educació, exposicions i mural—, del gir cap a dones que estan vives i del mural de Sants, fet com una obra col·laborativa entre el museu, l'artista i el públic.
El vídeo, en text (versió abreujada)3 min 6 s
La presència de la dona en l'art crec que no ha millorat en absolut. És a dir, en l'art contemporani resulta que cada vegada té menys visibilitat. Mira que no s'ha fet cap retrospectiva en els grans museus d'art contemporani: no és una cosa de Catalunya, és d'arreu del món.
Com a dona que em dedico a l'art urbà, sí que hi ha dones que pintem, però arribar on tenen un espai els homes, a les dones els costa: no és ni un 1%, pràcticament. Doncs l'única cosa que podem fer és seguir treballant. S'ha de culturitzar la gent, s'ha d'educar la societat, i començar a fer ràtios dins dels festivals, perquè al final la societat som homes i dones.
Normalment treballo en llocs diferents d'on visc. Vaig marxar a viure a Menorca fa uns anys i realment també m'anava bé separar-me una mica de la meva feina, que és una mica itinerant. Al principi treballava més dels estats d'ànim, les emocions; ara no tant. Ara estic més pedagògica, tinc una època més pedagògica, i ara treballo més amb dones que estan vives. Hi ha com tres pilars —l'educació, les exposicions i el mural— i és aquí on desenvolupo.
Ha sigut, al final, una obra col·laborativa: ha sigut com una espècie de triangle entre què podíem dir el museu, jo i el públic. I al final és una persona que hi viu, que representa una mica els treballs de l'artesania de Sants. El que té el mural és que és un lloc públic, un espai públic, i ho veu tothom; amb la qual cosa sempre hi ha la pregunta de qui és, i llavors es pot explicar qui és aquesta persona. Se la visualitza: és com una icona.
Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.











