Salta al contingut

WOMART by Paula Bonet

Muralisme contemporani Paula Bonet, WOMART Barcelona
Art al carrer Paula Bonet, WOMART Jam, art femení Barcelona
Mural contemporani Paula Bonet, WOMART festival, Barcelona
Art urbà social Paula Bonet, WOMART festival Barcelona
Intervenció urbana Paula Bonet, WOMART Jam Barcelona

Figueres

Art urbà Barcelona WOMART festival, mural femení, Rebobinart

7.4.2018

Art urbà participatiu Paula Bonet, WOMART festival, Rebobinart

L’artista Paula Bonet ha creat al Museu de l’Empordà , a Figueres, un mural que apel·la a la necessitat de canviar la mirada cap a la dona per veure-la tal i com és i alliberar-la dels cànons socials de bellesa que l’encotillen en una imatge irreal i impossible. Una obra profunda, tant a nivell compositiu com a nivell temàtic, que reflexa l’esperit crític de l’artista envers les qüestions de gènere.

Llicenciada en Belles Arts per La Universitat Politècnica de València completa la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino.
Es centra en la pintura a l’oli, el gravat i –des de fa poc més de quatre anys- en la il·lustració. La seva obra ha estat exposada a Barcelona, Madrid, Oporto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic.

La seva obra, carregada de poesia i bolcada en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres dels que és autora tant del text com de la imatge. “Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End” (Lunwerg, 2014) , “813” (La Galera, 2015) –un homenatge a l’obra i a la figura del director francès François Truffaut- i “La Sed” (Lunwerg, 2017) -un llarg poema en clau feminista-, són els seus projectes més coneguts.

“Quema la memoria”, “Escribe con Rosa Montero” i “Por el olvido” completen la seva bibliografia més recent.

El seu treball, carregat de poesia i bolcat en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres dels que és autoratant del text com de la imatge. Paula Bonet té un estil lliure, subjecte als seus propis canvis i conviccions. En els seus treballs sol representar rostres, generalment de dona, que pateixen, s’alegren o demostren algun tipus d’emoció que aconsegueix transmetre a l’espectador. És una il·lustració, aparentment senzilla de línies i tintes de color només en alguns punts de la imatge a blanc i negre que no deixen indiferent per la força d’aquestes sensacions plasmades.

Com ella ha definit en diverses entrevistes, és un dibuix molt íntim, una intimitat que deixa palesa tant en les seves il·lustracions com en els seus murals.

Aquesta peça forma part del projecte #Womart, que pretén reivindicar necessitat de reconèixer i visibilitzar el talent femení en les arts visuals i fomentar la igualtat de gènere en totes les disciplines artístiques visuals. Amb aquest objectiu, durant l’abril del 2018 deu artistes diferents han realitzat intervencions artístiques a les 10 ciutats que formen part de la Xarxa Transversal.

Womart és una producció de la Xarxa Transversal, amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un projecte dissenyat i comissariat per Rebobinart

Al vídeo, Paula Bonet parlant del seu mural del projecte WOMART: per què al llarg de la història les dones han estat «l'objecte i no el subjecte», per què dones valorades i premiades desapareixen quan s'imprimeixen els llibres de text, i què vol dir el fragment de text que ha pintat al mur.

Transcripció del vídeo3 min 42 s

Paula BonetLa presència de la dona en el món de l'art encara és molt minoritària. Al llarg de tota la història hem sigut sempre l'objecte i no el subjecte, i ara és quan comencem a explicar la nostra història. Sóc optimista, perquè cada cop som més les dones que tenim veu, a qui se'ns escolta i a qui se'ns crida per a projectes com aquest.

Hi ha dones que han escrit, que han sigut valorades, que han sigut premiades; però després, quan s'imprimeixen els llibres de text, aquestes dones no apareixen. És com si a les dones ens passés el que ha passat fa un moment: quan hem dit «dones artistes», hi ha hagut silenci.

Aquest fragment de text només vol dir una cosa: la necessitat de matar —de matar metafòricament— un jo amb el qual no es pot continuar vivint. És com si el jo que s'ha format a partir d'una experiència on el patriarcat té tant de pes ens anés mutilant. Ja està bé que siguem l'objecte i no el subjecte, perquè som nosaltres, les dones, les que volem narrar la història de les dones, que també és una història universal.

Transcripció del vídeo, editada per a la lectura: s'han tret les repeticions i les crosses de la parla, s'ha puntuat el text i s'indica qui parla.

Rebobinart · pressupost en 48 h

Ets un ajuntament o una institució?

Programes d'art urbà, murs lliures i projectes comunitaris amb administracions públiques: coneixem licitacions, permisos i justificació. +200 municipis.