Murs Silenciats

La moderacióAvui ens centrem en la censura i l'art urbà, i per això la sessió es diu Murs Silenciats. En parlarem a partir de dos episodis recents d'atacs a intervencions murals, un a Barcelona i l'altre a Madrid: d'una banda, l'obra de Roc Blackblock sobre el rei emèrit i tot el que va venir després; i de l'altra, el mural feminista d'UnLogic Crew al barri de Ciudad Lineal.

Dos casos que han evidenciat la fragilitat dels mecanismes que han de garantir el dret a la llibertat d'expressió, també a l'espai públic. I per això comptem aquesta tarda amb una veu de l'administració: al capdavall, els poders públics són els que han de garantir que els drets fonamentals estiguin protegits.

Roc BlackblockAquell episodi del mural del rei emèrit va esclatar de la manera que ho va fer, es va mediatitzar molt i va tocar molts temes: per què i com es va dur a terme aquell acte de censura, quin protocol es va seguir, i després quines reaccions hi va haver a les xarxes. I no tant respecte a la censura institucional, sinó a la capacitat de la gent, l'efecte Streisand, de divulgar i expandir una cosa que es vol callar. Crec que el que es volia callar no era el meu mural, sinó el missatge de fons.

Jo considero que allò va ser un acte de censura, però va ser una batalla més dins de la lluita que estem portant a terme per la defensa de la llibertat d'expressió. El sediment que em queda és que això ve de molt lluny i que no és un episodi aïllat: a vegades, quan es mediatitzen les coses, fan un pic d'audiència i tothom se n'oblida. I això passa tant a nivell de Barcelona, amb la brigada de neteja, com amb els jutges, amb els casos dels tuits d'en Pablo Hasél.

A mi el que em preocupa és que jo vaig començar a pintar fa vint anys i hem anat molt enrere. Tenim una ordenança cívica que, amb l'ordenança a la mà, és molt punitiva, molt persecutòria i de tolerància zero. Abans no n'hi havia.

El primer i el més preocupant acte de censura és el simple fet que un veí o una veïna de la nostra ciutat no pugui sortir al carrer i trobar llocs on pintar i utilitzar les parets per expressar-se. Si censura és coartar la llibertat d'expressió, i si equiparem l'art urbà o el muralisme al hip-hop: si al Pablo Hasél l'han judicialitzat per una cançó, a nosaltres no ens deixen ni agafar el micro.

Al darrere hi ha un model de ciutat i un plantejament filosòfic. Crec que l'ordenança cívica es va posar com una cosa que satanitzava qualsevol intervenció i que plantejava un model de ciutat que, al meu entendre, és totalment neoliberal: convertir-nos en usuaris de l'espai públic, però sense tenir cap capacitat d'incidir-hi.

Faré una comparació. Fa molts anys que vaig amb bicicleta per Barcelona, i us asseguro que fa vint anys sortir en bicicleta per Barcelona era un esport de risc en tota regla. Ara es generen conflictes: als conductors no els agraden els ciclistes, els taxistes es queixen… Si arran de tots aquests conflictes el que féssim fos prohibir les bicicletes, aniríem molt mal enfocats. Barcelona ha sigut molt valenta amb els carrils bici, amb la implantació d'un model de ciutat que canvia la imposició del cotxe; i crec que amb l'art urbà i l'espai públic ha de passar exactament el mateix.

El que jo aspiro no és que em perdonin la vida i em deixin pintar un rei. Que em diguin «és prohibit, però et deixo aquest full i pinta aquí» és un pedaç: em servirà per treure'm les ganes de pintar, però el model de ciutat pel qual hem d'apostar ha de facilitar totalment la lliure expressió dels veïns i les veïnes, sigui per pintar i passar l'estona, sigui per visibilitzar un col·lectiu o un moviment social.

El regidorNo podem permetre que els treballadors municipals estiguin prenent decisions sobre si una determinada pintada o un determinat mural és ofensiu o no, ni que els veïns estiguin demanant que s'esborrin missatges ofensius de l'espai públic. Per tant, oblidem-nos del concepte «ofensiu» i actuem amb un concepte nou.

La pregunta és quin concepte agafem, perquè els missatges racistes s'han de seguir esborrant de l'espai públic; els missatges feixistes també; les amenaces contra persones concretes també; el contingut antisemita també. Crec que el que toca no és inventar-nos conceptes com el d'ofensiu, sinó anar directament al codi penal i situar els il·lícits penals que ja existeixen, que ja estan regulats i que són acceptats per tots: un delicte d'odi, amb la interpretació original, en què hi ha d'haver una comunitat afectada en situació de vulnerabilitat.

I després, molt important: qui pren aquesta decisió? Hem de fer que la prengui el servei de neteja? La Guàrdia Urbana? Potser ni l'un ni l'altra. Tinc el dubte de si s'ha de prendre a nivell polític, perquè podria acabar utilitzant-se de forma partidista; potser seria millor que es prengués des dels serveis jurídics de l'Ajuntament, des d'un punt de vista més tècnic.

En qualsevol cas, que sapigueu que estem revisant aquest protocol i que deixarem enrere aquest concepte d'ofensiu, perquè s'ha vist que s'està utilitzant per fer censura política; i que estem treballant per intentar que el que va passar amb el mural del rei emèrit no torni a passar a la ciutat.

Hi ha data per a aquest nou protocol?

El regidorNo: hi estem treballant.

UnLogic CrewSoy Jorge, estoy con Héctor; pertenecemos al colectivo artístico UnLogic Crew, de Madrid. Nos encontramos en el mural que pintamos en 2018 y que fue vandalizado el pasado 8 de marzo de este año.

Hicimos este proyecto de forma participada: nos ayudaron las vecinas tanto en la concepción como en la ejecución del mural. Durante tres años se mantuvo intacto, hasta que una propuesta del grupo municipal de Vox propuso su borrado. Inicialmente se votó y se aprobó borrarlo en el pleno de Ciudad Lineal, con los votos del Partido Popular, de Vox y de Ciudadanos.

Ese movimiento generó una moción de urgencia que se llevó al pleno de Cibeles. En ese momento Ciudadanos cambió de posición: la semana anterior había votado a favor del borrado y el lunes siguiente votó a favor de la permanencia. Pero no nos engañemos: fue todo el movimiento de rechazo lo que hizo que Ciudadanos cambiara de opinión. No fue algo voluntario ni espontáneo, sino una decisión totalmente electoralista.

Ahora mismo, después de tres meses, el mural sigue con los rostros manchados de negro. El alcalde de Madrid salió en los medios hace muchos meses prometiendo que se iba a renovar, y lo cierto es que hasta hoy nadie se ha dirigido a nosotros. Las vecinas sí están presionando a nivel administrativo, pero la realidad es que hoy no hay ningún tipo de interés político en que este mural se renueve: la temática incomoda a los actuales dirigentes del Ayuntamiento. La visibilización de la aportación social de la mujer no está dentro de sus políticas.

Cuando hemos visto vandalizados otros murales, como el de Roc Blackblock con el del rey, hemos sentido mucho hermanamiento. Y todo esto es una muestra palpable de que el poder popular cambia la vida de la gente y reforma las políticas que van contra estos movimientos.

Una assistentMe llamo Molly, soy de Granada. Estoy un poco decepcionada con la charla, porque realmente he echado en falta a una de las artistas mujeres feministas que hay en Barcelona. Aquí hay un montón de artistas mujeres, y yo veo a un artista varón, a un portavoz del ayuntamiento y a otro artista varón.

Si hubiera habido una artista mujer, se hablaría propiamente del delito de odio como misoginia, y se hablaría de las experiencias propias que han tenido de censura. Porque aquí, señores, no va de mujeres en los muros, sino de mujeres que pintan los muros y que sufren censura.

Y esto es misoginia por parte de sus compañeros y por parte de las instituciones y organizaciones que invisibilizáis el trabajo de las compañeras. Lo que estáis haciendo como organizaciones es lo mismo que han hecho ellos al pintar de negro la cara de las mujeres que han aportado. Decepcionada de no tener ninguna presencia de compañeras artistas, porque si estuvieran aquí seguramente hablarían de lo que realmente han sentido como censura.

La moderacióGràcies per l'aportació. Sí que estava previst que la Laura Nogales, que és una de les membres d'UnLogic Crew, pogués ser amb nosaltres, i finalment no ha pogut ser: una llàstima. I, en tot cas, posar sobre la taula que aquest és un altre debat i una altra qüestió interna de la comunitat que també està viva: la presència de dones a la comunitat del graffiti i de l'art urbà, a Barcelona, a Madrid o on sigui.

Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.