WALL LAB BY Roc Blackblock
Barcelona
29.06.2020
Durant el mes de juny es va celebrar la darrera edició de Wall Lab, i des de Rebobinart ens hem encarregat de la producció d’aquest projecte.
Wall Lab és un programa de Wallspot destinat a l’experimentació artística en espais públics i a la creació de murals de llarga duració. Els artistes que participen en aquest projecte es solen seleccionar a partir d’una convocatòria oberta, però en aquesta edició la selecció s’ha fet a través d’un concurs. Durant el període de confinament Wallspot va iniciar un concurs via Instagram, obert a tots els artistes de la plataforma. Per a participar, aquests havien de presentar un esbós juntament amb el hashtag #WallspotEnCasa, i finalment, d’entre tots els participants se’n van seleccionat tres, i en Roc Blackblock va ser un d’aquests guanyadors.
Roc va estudiar disseny gràfic i il·lustració, i més endavant es va iniciar en el món del grafiti. Les seves obres tenen un caràcter social convertint-se així, en un canal de comunicació per visibilitzar diversos col·lectius, problemàtiques i moviments socials. D’aquesta manera, els seus murals aconsegueixen integrar-se a la perfecció amb la realitat de l’entorn.
Per a aquesta edició de Wall Lab, Roc Blackblock va plasmar en un mur de mig format una obra que demostra el pas el temps. Va escollir aquesta temàtica, perquè té una relació directa amb la situació de confinament que hem viscut aquests últims mesos. A partir d’aquesta peça l’artista vol que l’espectador s’aturi a pensar sobre el concepte del temps, com l’aprofitem, i quines són realment les coses importants.
Aquest concepte del temps i la seva fugacitat, està relacionat amb el projecte Wall Lab, el qual té per objectiu proporcionar als artistes Wallspot espais on les seves obres tinguin una durabilitat d’entre mig i un any, a diferència de la resta de murs lliures, on les obres són efímeres.
Rebobinart, a més d’encarregar-se de la producció va proporcionar als participant tot el material necessari per desenvolupar la seva obra, honoraris artístics i una vídeo entrevista juntament amb un recull fotogràfic per tal de promocionar la feina d’aquests artistes.
Al vídeo, Roc Blackblock parla de vint anys pintant a Barcelona —«vam passar de la legalitat a la il·legalitat»— i del seu mur de Wall Lab, fet just sortint del confinament. El va inspirar la seva mare, de 80 anys: «ella sentia que li estaven robant el temps». D'aquí, una reflexió sobre el pas del temps.
Transcripció del vídeo4 min 24 s
Hola, sóc Roc Blackblock, sóc de Barcelona i em dedico a fer murals. Vaig començar a pintar el 99: ara ja són vint anys.
Les coses han canviat radicalment en molts sentits. Primer, perquè a nivell normatiu vam passar de la legalitat a la il·legalitat: hi ha una persecució, hi ha una tolerància zero amb el graffiti, amb l'ordenança cívica —que, per cert, hi ha gent que ha promès que la derogaria i encara estem esperant.
I fruit d'aquesta intolerància administrativa a totes les coses que passaven al carrer, han sortit tot d'iniciatives a Barcelona. Una d'elles és aquesta de Wallspot, que crec que també ha ajudat a obrir una mica l'espectre i la quantitat de gent que s'acosta al tema de pintar al carrer. Hem de seguir picant pedra i hem d'apostar una mica per aquests projectes que d'alguna manera van obrint vies perquè la ciutat torni a ser un espai que reflecteixi tot el que hi passa a dins.
Aquí a Barcelona som molta gent que estem treballant des de fa molts anys, i crec que és imprescindible que d'alguna manera unim esforços tots plegats —els gestors culturals, les productores i els artistes— per consolidar d'una vegada Barcelona com un espai viu, una ciutat viva, intensa i que viu al carrer, que està en el seu ADN. I qualsevol cultura urbana com és aquesta, crec que la ciutat l'està esperant amb els braços oberts.
Finalment, pel moment en què estàvem, he tirat endavant aquesta proposta, que pretén ser una reflexió sobre el pas del temps. A mi, potser una de les coses que més m'ha impactat ha sigut percebre com diferents persones havien viscut aquests dos mesos, aquests seixanta o noranta dies d'estar tancats a casa. Tinc filles que són adolescents i tinc una mare que és de grup de risc, de vuitanta anys, i ella va ser la que em va venir a dir que dos mesos per a mi, o per a les meves filles, o per a la gent més jove, no era res i passaria com una anècdota més; però que ella estava sentint que li estaven robant el temps. Això va ser una frase que em va colpir, em va tocar molt de fons, i he volgut d'alguna manera bolcar aquest impacte emocional en una reflexió sobre el pas del temps, sobre l'efímer que és el nostre pas per aquí i quina és la importància d'aprofitar cada moment: el carpe diem, una mica. Surts del confinament i el que et ve de gust pintar és fruit de totes aquestes vivències i reflexions a què ens hem vist abocats.
Transcripció del vídeo, editada per a la lectura: s'han tret les repeticions i les crosses de la parla, s'ha puntuat el text i s'indica qui parla.
