Ronda Sant Antoni by Ampparito
Barcelona
2.1.2019
A començaments de l’any, la Ronda de Sant Antoni s’ha convertit en un espai de diversió i esbarjo per a tots els vianants, tant per a petits com per a grans, després de la intervenció realitzada per l’artista madrileny Ampparito amb la col·laboració de ONCE, Chan i Octavi Serra durant la primera setmana de gener. Aquesta iniciativa ha sigut impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i s’emmarca dins d’un pla d’adequació i revitalització de la Ronda de Sant Antoni, en la qual també s’han instal·lat bancs, cadires, arbres i un nou enllumenat per tal de millorar i donar més valor a aquest espai públic.
En aquesta ocasió, no és un mur sinó el terra el que ha servit de suport per poder dur a terme una producció artística que pretenia redefinir aquest espai del barri de Sant Antoni i plantejar noves visions i possibilitats de cara als seus habitants. Ara, la ronda s’ha convertit en una pista de jocs que compta amb una gran diana, una xarranca, un twister gegant i una pista d’atletisme amb sis carrils irregulars on els transeünts podran esplaiar-se i divertir-se fent servir el carrer posant-hi una mica d’imaginació.
Així doncs, es tracta d’una obra que té com a objectiu donar-li un nou ús i una nova vida a aquest espai urbà i dotar-lo d’un caràcter interactiu, fent que s’hi puguin desenvolupar noves activitats i relacions entre els ciutadans. Per tant, la intenció de l’artista era reforçar la funció de punt de trobada i intercanvi de la ronda, sent aquesta una dels eixos vertebrals del barri, enfocant-ho des de la perspectiva de l’oci i la comunicació en el marc de la igualtat de condicions entre persones.
La igualtat és, de fet, el valor central d’aquesta producció i és el motiu que va dur a Ampparito a dissenyar aquesta enorme pista, ja que, com a ex-atleta, la seva idea era explorar les possibilitats que podien plantejar els circuits esportius com a garants de l’equitat, és a dir, com a espais que estan pensats per a oferir les mateixes condicions i possibilitats a un conjunt heterogeni de persones, sent cadascuna d’elles única i diferent de les altres. Consegüentment, l’artista ha batejat l’obra amb el nom de el títol “About equal opportunities and lane violation”, o en altres paraules, “Sobre la igualtat d’oportunitats i la violació del carril”, per recordar-nos que la existència de la igualtat no depèn del terreny on es competeix sinó de les persones que el trepitgen.
Per últim, cal recordar que el treball d’Ampparito es basa en la subversió d’objectes, significats i realitats per generar noves experiències o situacions i, en aquest cas, ell l’artista pretenia crear un espai que invités als seus usuaris a allunyar-se durant uns instants de la competició en la qual s’ha convertit el nostre dia a dia i a reflexionar sobre la falsa il·lusió d’igualtat o, com diu el propi artista, la “disfressa d’igualtat” que imposen les normes i regles que tracten de regir i organitzar les nostres vides. A banda d’això, cal dir que aquesta producció estava dirigida sobre tot a infants, però després d’haver finalitzat la pista hem pogut observar com petits i grans s’hi divertien per igual, ja que l’edat només és una altra barrera que ens fa creure ser diferents.