Persianes Lliures Madrid
Madrid
16.1.2011
Davant les traves legals que l’Ajuntament de Barcelona posà a la iniciativa de Persianes Lliures, la plataforma s’aturà momentàniament per a explorar altres vies. La proposta de portar la iniciativa a Madrid, va ser acceptada, i va demostrar que l’art urbà és un mitjà gens menyspreable a l’hora de dinamitzar un barri. L’acció, realitzada amb el suport del Diari Somos Malasaña, es va desenvolupar amb un èxit més que notable, en aquest barri popular de Madrid. Un total de 130 comerços van cedir les seves persianes, per a que 110 artistes urbans, de 10 nacionalitats diferents donessin vida al barri amb les seves obres.
A part de l’èxit en el nombre d’artistes participants, va sorprendre la gran afluència de públic que va gaudir l’esdeveniment, i també el ressò mediàtic que se’n va fer als diaris de més tirada de l’Estat. Així mateix, el seguiment que se’n va fer a la xarxa també va ser molt destacable, tant pel que fa als comentaris dels espontanis que es sorprenien de la iniciativa, com d’aquells que per pròpia iniciativa fotografiaven les obres i les penjaven a la xarxa
Així doncs, la jornada, que va ser intensa i que va durar de nou del matí a nou de la nit, es va tancar amb la convicció renovada de que el camí que havia emprés la plataforma era el correcte, i que es seguiria treballant per a poder gaudir de jornades com aquesta a la ciutat d’origen de la nostra associació d’art urbà.
Al vídeo, Persianes Lliures a Malasaña: 100 persianes, 100 persones. S'explica com funciona —els comerciants cedeixen la persiana, qualsevol es descarrega el permís del web— i per què van sortir de Barcelona: «si no es pot pintar a Barcelona, marxem fora». Hi surt també la crítica: retolistes que hi veuen competència gratuïta.
El vídeo, en text (versió abreujada) (traducció del castellà)7 min 44 s
Un artistaEm sembla que quan no hi ha intercanvi comercial és quan les coses poden funcionar. Quan hi ha intercanvi comercial, tot comença a viciar-se i comencen altres complicacions al marge de la pintura.
Els retolistesEns estan prenent la feina amb aquestes coses que estan fent. M'hi vaig presentar l'altre dia i em va dir: «però per què t'he de pagar 300 euros si això ho faran gratis?».
El reportatgeBon dia. Estem al barri de Malasaña, són dos quarts de dotze del matí. Són 100 persianes, 100 persones. Veurem què ens pinten.
RebobinartPersianes Lliures neix al barri del Guinardó, per la falta d'espais per a la gent que vol pintar. El funcionament és molt fàcil: els comerciants ens cedeixen la persiana perquè nosaltres la puguem cedir a terceres persones.
Qualsevol persona que vulgui pintar s'inscriu al web, busca la ciutat, el carrer i el barri on vol pintar, selecciona la persiana i es baixa un permís. Amb aquell permís hi pot anar a pintar el que vulgui.
Vam decidir que, si no es pot pintar a Barcelona, marxem fora; i aquí estem. La idea també era expandir-ho, perquè la falta d'espais segurament no és només de Barcelona, sinó de moltes ciutats. A certs sectors la iniciativa els ha agradat i a certs sectors no. Aquí estem.
Et consideres artista urbà o grafiter?
Un artistaRealment penso que és el mateix. Grafiter perquè m'agrada molt el graffiti, sortir per aquí; i artista urbà perquè m'agrada pintar i que es vegin les meves coses al carrer.
Jo sóc il·lustrador i dissenyador gràfic, i diguem que sóc una persona divertida, extravertida i alegre; per tant, el que m'agrada sempre que pinto és posar-hi alguna cosa simpàtica, agradable, que qui hi passi sobretot se'n rigui. I sempre és reivindicatiu.
El que més m'agrada és que la gent vegi les coses que faig, que no estiguin tancades en un museu perquè les vegin quatre pagant. Aquí ho veu tothom. L'art més tradicional està massa anquilosat i massa ficat a les galeries; l'art ara mateix ha d'estar molt més obert.
Un artistaVan Gogh deia que l'ideal seria que als artistes els pagués l'Estat. Si en puc treure un benefici, perquè a més beneficia uns altres, ho faig; i si ho he de fer gratis, també m'encanta dibuixar i pintar al carrer, sigui on sigui. Jo crec que pintar és el que importa; gratis o no, ja es veurà en el moment.
El reportatgeHa estat realment divertit perquè hi ha hagut molts artistes: el passeig era com un museu a l'aire lliure.
Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.
Al vídeo, veus del carrer a Persianes Lliures Madrid: triar tu mateix on pintes, en ple centre, i amb els comerciants que hi han accedit. «Venir aquí i portar-te el pinzell al centre de Madrid és un regalàs.» I una reacció a la prohibició de Barcelona: «Ho prohibeixen tot, està de moda. Però mai no podran amb nosaltres.»
El vídeo, en text (versió abreujada) (traducció del castellà)2 min 24 s
Un veíDes del meu punt de vista està bastant bé: tries tu el lloc on vols pintar. I a més en ple centre de Madrid, amb els comerciants d'acord. Jo ho veig bastant bé.
Hi ha gent que pregunta per la iniciativa?
Un veíJo et dic que sí. Hi ha gent que ja s'ha acostat: que quina pena, que a veure si podem venir un altre dia. I hi ha molta gent que voldrà que li pintin la seva.
Un artistaÉs de luxe venir aquí i portar-te el pinzell al centre de Madrid: és un regalàs. I a més veus els amics: quatre dies de luxe.
Què en penses, que hagin prohibit aquestes persianes a Barcelona?
Un artistaÉs només una cosa més entre tot el que hi ha allà. Ho prohibeixen tot, està de moda. Però mai no podran amb nosaltres.
Un altre artistaÉs el millor, m'agrada molt. Aquest esdeveniment és genial.
Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.
