Acció Palestina: un diari per no deixar de parlar-ne

El 8 d’octubre vam presentar a la Llibreria Finestres Palestina el primer número d’Acció Palestina, un diari de 16 pàgines editat per The PostTraumatic amb veus palestines, libaneses, israelianes i catalanes. És un encàrrec de la Fundació Ferrer que Rebobinart ha coordinat, i una de les accions d’un programa que vol explicar Palestina a través de l’art.

D’un mural a un diari

Tot va començar amb una idea senzilla: pintar un mural a les oficines de la Fundació Ferrer. Parlant-ne, l’encàrrec es va anar fent gran. La pregunta va deixar de ser què pintàvem en una paret i va passar a ser com podíem fer que no es deixés de parlar de Palestina. Allà s’hi està cometent un genocidi: s’assassina i s’expulsa milers de persones, se les assenyala i se’ls treu la dignitat. Davant d’això, el silenci i la fatiga també fan mal.

Així va néixer Acció Palestina, un programa d’accions artístiques que la Fundació Ferrer impulsa i que Rebobinart coordina. La idea és explicar el relat des de la creació i des de la proactivitat, i fer-ho d’una manera creativa, divertida i irònica quan cal. No volem caure en el derrotisme d’ara, quan sembla que res no serveix de res. Abans del diari hi va haver altres accions, com la paradeta de síndria i llimonada blava a la platja l’1 d’agost o les columnes publicitàries del Sónar que assenyalaven el vincle del festival amb el fons KKR. El diari n’és una més, i esperem que no sigui l’última.

Per què un diari

Perquè un diari és el lloc on s’explica el que passa, i aquí volíem jugar amb aquest llenguatge. Acció Palestina té portada, titulars, seccions d’internacional, cultura, esports, política, esdeveniments, jocs i cuina, com qualsevol diari. Però les regles es torcen. Hi ha notícies falses que sonen massa versemblants, un test per saber «què té a veure Europa amb l’ocupació israeliana» i una recepta de maqluba que demana estendre els diaris de dissabte a la taula abans de girar l’olla.

La portada ja avisa del to: «Tot el que opinem mentre allà cauen bombes». El diari no amaga la incomoditat de parlar de Palestina des d’aquí. La primera pàgina és un diàleg amb algú que pregunta «però per què feu un diari sobre Palestina?», i les respostes desmunten un per un els arguments que tots hem sentit alguna vegada. Per això hi ha veus palestines i veus europees. Volíem que s’hi veiessin també les nostres contradiccions quan expliquem una realitat que no vivim.