WOMART by Minuskula
Sant Cugat del Vallès
7.4.2018
L’obra que Minuskula ha creat a la Casa de Cultura de Sant Cugat ens parla dels obstacles i dels esforços que ha de superar la dona. L’artista basca utilitza com a metàfora visual les carreres d’obstacles contextualitzant l’obra en la ciutat que l’acull, Sant Cugat del Vallès, localitat que ha estat nomenada ciutat europea de l’esport al 2018.
María López, Minuskula, és una artista especialitzada en lettering, il·lustració i muralisme. Originària de Donosti, País Basc, actualment viu i treballa a Barcelona com a artista visual i directora d’art. La seva obra contempla una àmplia varietat de formes, des de la il·lustració i el disseny gràfic fins a murals de gran format.
És cofundadora de l’estudi gràfic Reskate Arts & Crafts i la seva obra es pot veure a ciutats espanyoles i europees.
Aquesta peça forma part del projecte #Womart, que pretén reivindicar necessitat de reconèixer i visibilitzar el talent femení en les arts visuals i fomentar la igualtat de gènere en totes les disciplines artístiques visuals. Amb aquest objectiu, durant l’abril del 2018 deu artistes diferents han realitzat intervencions artístiques a les 10 ciutats que formen part de la Xarxa Transversal.
Womart és una producció de la Xarxa Transversal, amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un projecte dissenyat i comissariat per Rebobinart
Al vídeo, Minúskula explica la desigualtat que veu des de dins: més de la meitat de les exposicions són d'il·lustradors homes, i «veure una dona dalt d'una grua encara no és normal». Al seu col·lectiu ha notat que el client dona més credibilitat al seu company home. El seu mural parla d'unir-se entre dones.
Transcripció del vídeo (traducció del castellà)2 min 42 s
Sí que encara queda bastant per fer. Es fa programació on hi ha dones —de fet tinc moltes conegudes que són molt bones il·lustradores—, però sí que es veu una certa desigualtat entre la feina d'homes i dones i com es programa: més de la meitat són exposicions dedicades a il·lustradors homes.
Veure una dona dalt d'una grua encara no és una cosa normal avui dia, i per això sí que hi ha comentaris de «què hi fas tu aquí dalt» o «vés amb compte, no caiguis»: aquestes tonteries que a un home, per descomptat, no li fan.
La meva experiència és una mica particular, perquè formo part d'un col·lectiu en què som jo i un home. Nosaltres sobretot fem feines de muralisme, i sí que he notat que a l'hora de portar a terme una producció sempre se li dona més credibilitat, o hi ha més contacte entre el client i el meu company, que amb mi. I no deixa de ser una dada avui dia bastant reveladora de com funcionen les coses: que confiïn més en la part masculina d'un equip que en la femenina.
El que he volgut és fer una reflexió sobre els obstacles, tant laborals com en la vida quotidiana, que ens podem trobar les dones, i com en una societat tan competitiva com la que vivim em fa la sensació que ens aniria molt millor si intentéssim unir-nos entre totes, fer una mica equip per superar totes aquestes dificultats a què ens hem d'enfrontar. Seria una mica el companyonia i la solidaritat entre dones.
Transcripció del vídeo, editada per a la lectura: s'han tret les repeticions i les crosses de la parla, s'ha puntuat el text i s'indica qui parla.
