Projectes – Womart

L’any 2018, WomArt sorgeix com a resposta davant la masculinització evident del sector de l’art urbà, on els grans noms segueixen sent homes i les dones romanen com a nota a peu de pàgina. De manera contestatària, l’artista Aïda Gómez faria la intervenció Glass Path a Mataró: una instal·lació que visibilitza el sostre de vidre i els obstacles que han d’afrontar les dones per arribar al reconeixement artístic. 

Glass Path seria la primera peça del projecte Womart, amb el qual Rebobinart incorporava una primera perspectiva de gènere per donar cabuda al talent femení i que s’acompanyaria amb nou intervencions de nou artistes més a diferents ciutats de la Xarxa Transversal: Pedra a Girona, Mónica Rikic al Museu de Granollers, Elbi Elem al Museu de l’Ebre de Tortosa, BTOY a Olot, Minuskula a la Casa de la Cultura de Sant Cugat, Hyuro al Casal de Joves La Palma de Reus, Paula Bonet al Museu de l’Empordà de Figueres, OVNI a Manresa i Lula Goce a Vilanova i la Geltrú. Un cop acabada la col·laboració amb la Xarxa Transversal, WomArt va continuar la seva activitat en el si de Rebobinart amb les Womart JAM de 2020, 2021 i 2022, així com amb el Wall Claim de Killa EK a la Farinera del Clot el 2021.

WomArt es focalitza en el reconeixement i la representació femenina en l’art urbà, en com la seva agència ha estat marginada i oprimida en un mercat en constant creixement. Les productores tenen una demanda cada vegada més gran d’intervencions públiques, però tenen una cartera d’artistes marcada per uns estàndards heteropatriarcals que cal diversificar. Aquest biaix penetra també la percepció dels públics, que consideren per defecte que l’autoria de l’art urbà està dominada per homes. Aquest biaix reflecteix una realitat en els estudis d’art urbà: per exemple, a l’antologia de referència World Atlas of Street Art and Graffiti (2013), de John Fekner i Rafael Schacter, només 3 de 97 artistes són dones.

Què fer en resposta a aquest biaix perceptiu? Com reivindicar el talent femení sense esdevenir paternalistes? Més encara, com vindicar la diversitat en identitat de gènere i orientació sexual sense repressió ni violència al món de l’art urbà?

Aquests són reptes de futur que cal encarar amb la complexitat que mereixen. Actualment, però, WomArt no és un projecte escindit i diferenciat de Rebobinart, sinó que ha passat a integrar-se en el seu ADN de manera sistèmica, qüestionant el procés de tria i producció dels murals i festivals per tal de tendir vers un art urbà menys normatiu.