S\u00ed, pintar al carrer de petit em va facilitar d’alguna manera guanyar diners decorant locals comercials durant i despr\u00e9s de la carrera de Belles arts. Aix\u00f2 al seu torn em va preparar en l’\u00e0mbit t\u00e8cnic per al qual vindria poc despr\u00e9s, pintar edificis amb les meves pr\u00f2pies tem\u00e0tiques.<\/p>\n
Vas estudiar la carrera de Belles Arts a Gal\u00edcia, com va influir aquesta formaci\u00f3 en l’evoluci\u00f3 de la teva t\u00e8cnica i del teu estil realista?<\/strong><\/p>\n Vaig estudiar a Pontevedra, una facultat de tall conceptual, vaig aprendre a pintar a for\u00e7a de ficar-li hores al taller, per sort tenia un company, David Loureiro, un virtu\u00f3s del pinzell en aquell entorn, va ser el meu professor de pintura particular i company de pis durant aquests anys. Vaig aprendre molt en aquesta facultat, vaig aprendre a tenir idees. No pintaria el que pinto si no hagu\u00e9s passat per all\u00e0.<\/p>\n A Gal\u00edcia et coneixen per pintar \u00abSuperabuelas\u00bb (\u00e0vies amb superpoders) a les fa\u00e7anes de diverses localitats i pobles. Com va n\u00e9ixer aquest projecte?<\/strong><\/p>\n Aquesta s\u00e8rie es va anar formant en una transici\u00f3 molt suau. Feia anys que pintava una s\u00e8rie que es deia \u00abMis amigos y sus perros\u00bb i el tema es va anar esgotant per si sol. Vaig pintar diversos paisatges de carretera i en algun ja apareixia alguna Superabuela en davantal; el voral \u00e9s un lloc de tr\u00e0nsit on les sols trobar amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n Despr\u00e9s de pintar a un Yoda fent levitar unes patates fregides en una hamburgueseria m\u00f2bil em van proposar participar en una exposici\u00f3 on el tema a pintar era la carn d’olla. Vaig fer una dona pelant una patata en l’aire, vaig veure una jedi immediatament, el que per tradici\u00f3 estaria vinculat a la figura d’una \u00abmeiga\u00bb, el meu cap, que porta temps rumiant imatges de davantals a quadres, era una cosa molt m\u00e9s contempor\u00e0nia i fins i tot metaf\u00f2ricament m\u00e9s real. Aquest \u00e9s el germen.<\/p>\n El concepte de \u00abFen\u00f3menas do rural\u00bb va ser madurant a mesura que anava coneixent m\u00e9s models. Ara tinc una teoria que pot ser certa o no. A mi em val per fonamentar te\u00f2ricament aquesta s\u00e8rie i la vaig anar construint despr\u00e9s de visitar moltes cases del rural gallec en els darrers 7 anys. De forma resumida aquestes s\u00f3n les meves conclusions.<\/p>\n La dona rural minifundista, com \u00e9s el cas de les gallegues, conviu amb el treball f\u00edsic de les hortes des de la inf\u00e0ncia fins a la vellesa. En el latifundi, com les terres no s\u00f3n pr\u00f2pies, quan s’arriba a l’edat de jubilaci\u00f3 aquest treball f\u00edsic desapareix. (Que hi ha altres) Per estad\u00edstica i per experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, vaig poder comprovar que la majoria de les dones majors de setanta anys s\u00f3n v\u00eddues o estan en millor estat de salut que les seves parelles. Pel que a Gal\u00edcia i suposo que a la resta de m\u00f3n, a determinat tall d’edat hi ha una majoria de dones en relaci\u00f3 a homes.<\/p>\n La dona rural gallega suposo que igual que les d’altres comunitats tenen uns factors comuns a nivell vital que les unifica. L’alta taxa d’emigraci\u00f3 masculina, la incorporaci\u00f3 a les tasques de camp a una edat molt primerenca i fins i tot un factor determinant pot ser la dispersi\u00f3 dels nuclis urbans a Gal\u00edcia. Mai se sap on acaba un poble i comen\u00e7a un altre, tot el territori \u00e9s una continu\u00eftat de cases i hortes, el que unifica i alhora separa. El que fa que les relacions socials de les dones del rural es facin a l’horta o al voral de les carreteres. A difer\u00e8ncia dels homes que la fan als bars. (Estic generalitzant)<\/p>\n Despr\u00e9s hi ha el tema del davantal, fins als anys vuitanta els \u00abmadiles\u00bb de tot Espanya llu\u00efen una estampa molt similar, en el rural, a una determinada edat la dona vestia peces de poc color amb estampat moltes vece de quadres. Ara a la nostra comunitat el davantal t\u00e9 un patr\u00f3 de quadres determinat que varia en funci\u00f3 de combinacions de colors i talls del davantal. Totes semblen formar part d’un mateix equip. La roba de feina es converteixen aix\u00ed en peces de vestir perqu\u00e8 aquestes dones sempre estan fent alguna cosa.<\/p>\n Per tot aix\u00f2 i alguna cosa m\u00e9s concloc que est\u00e0s dones minifundistes desenvolupen una for\u00e7a f\u00edsica i una resist\u00e8ncia a la feina que no es veu frenada en la seva vellesa a causa del seu context. Aquesta for\u00e7a \u00e9s real, i la meva intenci\u00f3 \u00e9s donar testimoni d’aix\u00f2 exagerant i tractant-lo en clau d’humor, emparat en aquest imaginari col\u00b7lectiu de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 que tots entenem per donar vida a aquesta nova mitologia gallega.<\/p>\n La realitat d’aquestes dones \u00e9s dol\u00e7a pel que elles s\u00f3n, i amarga per tot al que van renunciar a favor de les seves fam\u00edlies. Per sort per a tothom, res a veure amb el concepte de vida que tenim ara.<\/p>\n Cada mural de les Superabuelas mostra una hist\u00f2ria real de la vida rural d’aquestes dones, amb un toc humor\u00edstic. Com creus que pot arribar a influir aquest gest de complicitat heroic a la tasca d’aquestes dones en el reconeixement dels treballs rurals a Gal\u00edcia?<\/strong><\/p>\n A elles els meus murals no els hi va donar poder, per\u00f2 la percepci\u00f3 que nosaltres tenim d’elles s\u00ed que pot variar una mica, les vegades que vaig anar a col\u00b7legis a parlar de la meva obra, els nens ho entenien a la primera, en les escoles poden veure el reflex immediatament en les seves \u00e0vies. Despr\u00e9s els pregunto quines s\u00f3n les coses m\u00e9s brutes que fan les seves \u00e0vies i s’ho passen d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9. L’\u00e9sser hum\u00e0 no valora com una cosa extraordin\u00e0ria el que veu cada dia, i hi ha milers de dones amb davantal que amb vuitanta anys van cada dia a l’hort, poden pomeres i tallen llenya. \u00c9s la quantitat de dones extraordin\u00e0ries el motiu pel qual es dilueix la seva import\u00e0ncia.<\/p>\n Aquest projecte implica un treball previ amb les \u00e0vies. Com arribes a con\u00e8ixer les seves hist\u00f2ries?<\/strong><\/p>\n Solen ser els n\u00e9ts. Darrerament, com a les \u00e0vies dels meus amics ja les vaig pintar, faig anuncis a Facebook per trobar a les models. Un cop la senyora coneix el que faig tinc diverses trobades amb ella. Al principi anava un dia i resolia, ara tinc un dia o dos de converses i berenars i despr\u00e9s faig la sessi\u00f3 de fotos ja sabent en quina posici\u00f3 i amb quins elements la necessito, \u00e9s molt divertit, en moltes surten les mans dels n\u00e9ts fent de contrafort darrere perqu\u00e8 no hi hagi cap desgr\u00e0cia.<\/p>\n Als inicis de la teva carrera com a artista produ\u00efes obra d’estudi, ara est\u00e0s m\u00e9s enfocat a l’art urb\u00e0. Consideres que l’art urb\u00e0 t’ofereix un contacte m\u00e9s directe amb altres persones i amb l’entorn? \u00c9s per a tu un valor afegit el fet de poder intercanviar hist\u00f2ries a trav\u00e9s de l’art?<\/strong><\/p>\n L’art urb\u00e0 em d\u00f3na visibilitat i diners, valores els murals per dificultat i metres i \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil fixar un barem d’honoraris, per\u00f2 \u00e9s ef\u00edmer. \u00c9s clar que segueixo pintant al taller, si no passaria mig any veient s\u00e8ries, que ho faig igualment, hi ha temps per tot. Els quadres seran el testimoni f\u00edsic d’aquesta s\u00e8rie, dels murals amb els anys nom\u00e9s quedaran les fotos.<\/p>\n A finals del 2019 vas fer el mural \u00abUn Castell, Moltes lleng\u00fces i 12 mil km2\u00bb a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), una cosa molt diferent del projecte de les Superabuelas. Com va ser l’experi\u00e8ncia d’allunyar-se de la teva \u00abzona de confort\u00bb per fer alguna cosa nova? \u00c9s important per a tu seguir desenvolupant altres l\u00ednies de treball?<\/strong><\/p>\n Ho vaig passar genial pintat els Castellers. Els primers quadres de ninots els vaig fer el 2016 i el primer mural de ninots el vaig pintar a Salamanca en una porta de garatge. Tenia moltes ganes de portar la tem\u00e0tica per la porta gran i l’Hospitalet em va donar l’oportunitat. S\u00ed, \u00e9s molt important per a mi fer coses diferents, m’encanta la s\u00e8rie de \u00abFen\u00f3menas do rural\u00bb per tot el que m’aporta a nivell personal per\u00f2 per no avorrir-me d’ella he de fer altres coses que em motiven i em diverteixin.<\/p>\n Per a mi \u00e9s m\u00e9s important la idea que la pintura en si mateixa, no en l’obra dels altres, el meu gust \u00e9s molt variat i obres purament formals que em flipen. Em refereixo al que jo faig al que jo necessito per poder pintar sense sentir-me buit.<\/p>\n El mural va tenir molt bona rebuda per part de la ciutadania, totes les generacions se sentien identificades amb algun dels personatges del Castell i ho comentaven. Com vas vincular la cultura del c\u00f2mic i dels dibuixos animats amb la hist\u00f2ria i el context d’aquest territori?<\/strong><\/p>\n Com he dit abans la s\u00e8rie dels ninots la tenia present, aix\u00ed que despr\u00e9s de veure la hist\u00f2ria de la ciutat, la import\u00e0ncia de la seva diversitat convivint en un context d’una marcada d’identitat catalana, se’m va oc\u00f3rrer barrejar-ho tot i contextualitzar-ho amb un t\u00edtol que defin\u00eds i expliqu\u00e9s millor l’obra. Faig un \u00abcopia-pega\u00bb i enganxo el text que va acompanyar a la publicaci\u00f3 del mural.<\/p>\n Un castell Moltes lleng\u00fces I dotze quil\u00f2metres quadrats.<\/p>\n Hospitalet \u00e9s diversitat.<\/p>\n Amb aquest t\u00edtol intento donar sentit a aquesta torre de ninots, tots de diferents universos, tots construint, buscant l’equilibri per coronar l’ET. El fet \u00e9s que Hospitalet \u00e9s una ciutat molt gran en poblaci\u00f3 i petita en grand\u00e0ria. Sempre va ser refugi dels migrants nacionals i ara ho \u00e9s de gent de tot el m\u00f3n. El col\u00b7legi de Collblanc, que est\u00e0 molt a prop del mural, t\u00e9 nom\u00e9s un 20% d’alumnat de pares nascuts a Catalunya. Aquest castell, element i exemple de la per\u00edcia Catalana (i Valenciana) est\u00e0 sent constru\u00efda de forma constant per la gent que a aquesta terra arriben per buscar-se un avenir.<\/p>\n De fet, abans de fer el mural vas fer un castell real amb els teus propis ninots, oi? Els col\u00b7leccionas?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, vaig fer un castell, i trobar l’equilibri i la composici\u00f3 em va portar dos dies. Es queia tota l’estona, i jo m’entestava en qu\u00e8 fos un casteller de veritat. Finalment vaig haver de rec\u00f3rrer al blutac.<\/p>\n L’Hospitalet de Llobregat \u00e9s un exemple de ciutat que d\u00f3na suport al muralisme. Per qu\u00e8 creus que cada vegada hi ha m\u00e9s projectes d’art urb\u00e0? Diries que hi ha hagut un canvi positiu aquests \u00faltims anys en relaci\u00f3 amb aquesta disciplina?<\/strong><\/p>\n Ufff, ara la cagar\u00e9. La majoria de les vegades el muralisme resulta una acci\u00f3 barata en relaci\u00f3 amb el resultat, de manera que moltes ciutats se sumen a la causa del color. Per\u00f2 el que en un primer moment era un m\u00e8tode de netejar i embellir zones abandonades s’est\u00e0 convertint en una invasi\u00f3. Si volem que aix\u00f2 duri tots els responsables hem de marca-nos l\u00edmits.<\/p>\n Jo no crec que puc dir que \u00abno\u00bb aix\u00ed que espero que mai m’ofereixin un far blanc.<\/p>\n Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n Joseba Muruz\u00e1bal, m\u00e9s conegut com a Yoseba MP, amb tan sols 14 anys va comen\u00e7ar a endinsar-se en el m\u00f3n de l’art urb\u00e0. Es va llicenciar en Belles Arts i actualment exerceix com a artista. Les seves obres presenten un estil realista a partir del qual representa escenes quotidianes, per\u00f2 sovint combina aquesta realitat amb…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8519,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-8511","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t![\"Detall](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/21106639_1166920630116366_7025675742058297852_n.jpg\")
<\/p>\n![\"Obra](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/casi-sin-tocar.jpg\")
<\/p>\n![\"Intervenci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Amparo-reposteira-dos-montes2.jpg\")
<\/p>\n![\"Obra](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/yoseba-MP-rebobinart-arte-urbano-hospitalet-1.jpg\")
<\/p>\nProjectes destacats amb Rebobinart<\/h3>\n
Vols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n