Vaig comen\u00e7ar a pintar al carrer el 1985 amb retolador. Vaig estar 2 anys pintant amb aquesta t\u00e8cnica i em dedicava principalment a posar noms de grups musicals que m’agradaven, t\u00edtols de can\u00e7ons o incl\u00fas parts d’algunes lletres. Tamb\u00e9 dibuixava un personatge que era com un rude boy amb ulleres de sol, americana, corbata i un barret. L’any 1987 vaig comen\u00e7ar a pintar el xupet, tamb\u00e9 amb retolador. El primer xupet que vaig fer va ser a l’Oro Negro, un bar que solia anar, i a partir d’aquest ja vaig anar fent-ne m\u00e9s. L’any 1989 vaig comen\u00e7ar a canviar el retolador per sprays. Al portar l’spray a sobre per mi era com si portes una arma, va ser com passar d’una navalla, que seria el retolador, a portar una pistola, l’spray. Vaig comen\u00e7ar a pintar al carrer perqu\u00e8 m’agradava molt la senyal\u00edstica i el disseny gr\u00e0fic. Per altra banda s\u00f3c m\u00fasic i en aquella \u00e8poca tocava la bateria i estava molt involucrat amb l’escena Punk de Barcelona. Formava part d’un grup i ten\u00edem un fanzine que es deia Catastrofe, i aquest moviment punk tamb\u00e9 va ser el que em va portar a comen\u00e7ar a pintar al carrer amb el retolador. Vaig comen\u00e7ar a pintar m\u00e9s pel Punk que pel Hip Hop, tot i que despr\u00e9s s\u00ed que van arribar pel\u00b7l\u00edcules com Breake Dance i Electric Boogaloo, i va ser quan ens vam adonar que el que est\u00e0vem fent de pintar al carrer a EUA es deia grafiti.<\/p>\n
Et consideren el precursor del Logo Art perqu\u00e8 ser un dels primers artistes enpintar el teu propi logotip al carrer, van influenciar els teus estudis en disseny gr\u00e0fic i publicitat a qu\u00e8 comencessis a signar amb el \u00abxumet\u00bb com a s\u00edmbol representatiu? Creus que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil connectar amb la gent a partir d’un logo amb el qual et poden identificar?<\/strong><\/p>\n Vaig estudiar disseny gr\u00e0fic i m\u00e9s endavant vaig fer un m\u00e0ster en publicitat, per\u00f2 com he comentat abans, ja sentia una gran atracci\u00f3 pel disseny gr\u00e0fic i tenia una gran influ\u00e8ncia del c\u00f2mic i aix\u00f2 m’ha influenciat molt a l’hora d’escollir un logo per a seguir endavant. La diferencia \u00e9s que el logotip t\u00e9 molta m\u00e9s for\u00e7a i \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil d’entendre que una firma. Abans les signatures es feien quasi illegibles, ara en canvi ja es poden entendre m\u00e9s, per\u00f2 de totes maneres jo buscava que la gent es sentis identificada amb el xupet. El xupet era una cosa que estava a tot arreu, que de petits tothom l’havia tingut a la boca, i que comen\u00e7ava a estar per totes les parets de Barcelona El \u00abxumet\u00bb s’ha convertit en un s\u00edmbol als carrers de Barcelona. Quina \u00e9s la simbologia que s’amaga darrere d’aquest element? El missatge sempre ha estat molt important per mi, dins de la meva obra i en el carrer, utilitzant-lo com a medi expressiu. El carrer \u00e9s de tots i en certa manera s’ha de respectar a la gent i intentar fer coses que agradin pl\u00e0sticament, que no siguin de mal gust. Les parets sempre han tingut una gran for\u00e7a a l’hora d’enviar el teu missatge. Al principi el xupet era \u00fanicament un logo, per\u00f2 m\u00e9s endavant li vaig trobar un missatge. El vaig veure com a un s\u00edmbol d’uni\u00f3 entre persones, perqu\u00e8 tots hem tingut un xupet de petits. Tamb\u00e9 \u00f2bviament el negre representant un color de for\u00e7a i uni\u00f3, perqu\u00e8 la uni\u00f3 de tots els colors \u00e9s el negre. Sempre poso paraules i frases reivindicatives, principis b\u00e0sics dels drets humans, i tamb\u00e9 frases que tenen a veure amb l’art i la societat al mateix temps. Dins la simbologia, cal tenir en compte la for\u00e7a de la tipologia. Els artistes de grafiti som writters, i jo encara que faci el xupet sempre he tingut la meva firma curta (xupaaqui), el meu nom llarg elxupetnegre, que sempre els he fet amb la meva pr\u00f2pia tipografia.<\/p>\n Tot i que mai has abandonat el \u00abxumet\u00bb, la seva identitat ha anat evolucionant al llarg dels anys. En quin moment decideixes comen\u00e7ar a aportar-li color i convertir-lo en un personatge amb cara i ulls? \u00c9s quelcom que sorgeix de manera org\u00e0nica? Al principi el xupet \u00e9s negre perqu\u00e8 encara que \u00e9s un logotip t\u00e9 la funci\u00f3 d’una firma, \u00e9s a dir fer el boombing i repetir-la per tota Barcelona, per tot arreu. Per tant ha de ser una cosa r\u00e0pida, gestual, quasi d’un \u00fanic tra\u00e7, i \u00e9s per aix\u00f2 que nom\u00e9s utilitzo el negre. M\u00e9s endavant comen\u00e7o a utilitzar el negre i un color de base fet amb spray. Al passar a l’spray tinc a l’abast m\u00e9s colors i els xupets comencen a ser m\u00e9s grans, ja que la l\u00ednia de tra\u00e7 de l’spray \u00e9s molt m\u00e9s ample. Busco m\u00e9s els espais per fer-los encaixar b\u00e9 i que interactu\u00efn amb l’espai que els envolta. Cap al 1998 comen\u00e7o a buscar parets m\u00e9s grans, a posar m\u00e9s colors de fons…Feia com un altar al xupet pintant tot el fons de colors i fent un tip to botom, tota la paret pintada. Fou aleshores quan vaig comen\u00e7ar a posar-li ulls i boca, aconseguint aix\u00ed m\u00e9s comunicaci\u00f3 entre l’obra i l’espectador. \u00daltimament tamb\u00e9 estic fent lletres on cada lletra \u00e9s un personatge. \u00c9s com una lletra tipo flop.<\/p>\n Molts dels teus murals i obres actuals generen hist\u00f2ries a trav\u00e9s d’aquest personatge, sovint amb missatges reivindicatius sobre els drets humans, el respecte o la llibertat. Consideres que l’art al carrer, que \u00e9s accessible a tota la ciutadania i que sovint s’allunya d’all\u00f2 m\u00e9s institucional, facilita les expressions m\u00e9s pol\u00edtiques o reivindicatives?<\/strong><\/p>\n El muralisme comen\u00e7a fort amb el muralisme mexica, en el que els artistes deixen el seu estudi per comen\u00e7ar a plasmar les obres a les parets. Despr\u00e9s aix\u00f2 va passar als Estats Units als anys 70 i les gangs de llatins que hi havia van comen\u00e7ar a pintar murals, per\u00f2 utilitzant els sprays. Aquesta gent que pintava va comen\u00e7ar a veure-ho cada cop m\u00e9s com un art i aix\u00f2 els va portar a pintar-ne m\u00e9s i comen\u00e7ar a pintar els metros. Fou aleshores quan es va assentar el moviment del grafiti i d’Estats Units va arribar a Europa. Per mi la paret a l’estar al carrer \u00e9s com la veu del poble, si tu vols pot parlar per tu i si les utilitzes com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, el missatge pot arribar a molta gent i comunicar les teves idees i inquietuds art\u00edstiques a un gran p\u00fablic. Jo intento no ser pol\u00edtic, per\u00f2 s\u00ed social i sempre tenir en compte els drets humans recolzant als col\u00b7lectius marginats i fent una connexi\u00f3 amb el lloc on estic pintant per apropar-me a la gent que viu all\u00e0 i cada dia passar\u00e0 per davant de la pe\u00e7a.<\/p>\n Precisament, l’art al carrer permet establir un vincle m\u00e9s transversal amb la ciutadania. Quina \u00e9s la percepci\u00f3 envers la recepci\u00f3 de la teva obra al carrer? Consideres el contacte amb l’entorn i els seus habitants un valor afegit a la teva experi\u00e8ncia com a artista?<\/strong><\/p>\n La percepci\u00f3 \u00e9s molt positiva, la gent que veu la meva obra em comenta que estan feli\u00e7os i que el xupet els hi d\u00f3na alegria i positivisme, els hi alegra la vida. Molts cops la gent \u00e9s la que et fa pintar al carrer, jo vaig a pintar a un lloc perqu\u00e8 se que les persones ho veuran. No pinto per mi, pinto pel p\u00fablic. Pinto les coses que a mi m’agraden, per\u00f2 he de ser conscient que la gent ser\u00e0 el p\u00fablic.<\/p>\n Al llarg de la teva carrera has col\u00b7laborat amb desenes d’artistes com Chanoir, El Pezo KamilEscruela, entre d’altres. Com ha influenciat el treball en col\u00b7laboraci\u00f3 a la teva experi\u00e8ncia professional i personal? \u00c9s important l’intercanvi art\u00edstic al sector de l’art urb\u00e0?<\/strong><\/p>\n L’intercanvi entre artistes \u00e9s molt important, sobretot quan treballes amb exposicions col\u00b7lectives o fent dissenys i treballs conjunts. Aquesta compenetraci\u00f3 entre artistes \u00e9s molt maca i molt positiva, d\u00f3na molta informaci\u00f3 que pots utilitzar despr\u00e9s, molt background. Jo no em sento influenciat per altres artistes contemporanis del m\u00f3n del grafiti, per\u00f2 s\u00ed que em sento influenciat per Mir\u00f3, Kandinski, Sorolla, Da Vinci, Warhol, i sobretot tamb\u00e9 pel c\u00f2mic. Per\u00f2 tamb\u00e9 he vist que el meu art ha influenciat a altres artistes que han seguit el corrent del Logo Art. Realment \u00e9s una evoluci\u00f3 l\u00f2gica, d’utilitzar el poder del grafiti i el poder de pintar al carrer per intentar comunicar alguna cosa, i no \u00fanicament fer una firma.<\/p>\n Avui en dia, el \u00abxumet\u00bb ja no est\u00e0 nom\u00e9s al carrer, ja que podem veure la teva obra representada en marques, exposicions en l’\u00e0mbit nacional i internacional, fires d’art… Qu\u00e8 t’aporta treballar en diversos ambients i amb diferents formats?<\/strong><\/p>\n Ja he comentat que vaig estudiar Disseny Gr\u00e0fic i Publicitat, vaig estar treballant amb empreses de disseny gr\u00e0fic amb les quals vaig fer diverses campanyes. Per\u00f2 veia que la meva creativitat anava a marques que venien productes que enganyaven als clients, aleshores ho vaig deixar. M\u00e9s endavant vaig comen\u00e7ar a utilitzar el logotip que ja tenia al carrer, el xupet, com a logotip per a vendre productes de marques. \u00d2bviament els productes escollits tenen a veure amb l’art, com per exemple col\u00b7laboracions en roba. Actualment tinc la meva pr\u00f2pia marca on jo mateix faig els dissenys, i \u00e9s aqu\u00ed on es veu l’adaptaci\u00f3 del disseny del carrer a les marques. A vegades tamb\u00e9 s’ha fet foto shooting davant dels meus murals, cosa que m’ha fet veure que el meu art t\u00e9 molta for\u00e7a i per aix\u00f2 interessa a les marques publicit\u00e0ries. Per tant hem comen\u00e7at a fer contactes i a col\u00b7laborar junts. Realment \u00e9s molt gratificant veure el disseny acabat o incl\u00fas trobar-se amb alg\u00fa pel carrer que el porta. El treball en aquests \u00e0mbits m’aporta visualitzaci\u00f3, perqu\u00e8 fa que moltes m\u00e9s persones vegin la meva feina, reconeixement perqu\u00e8 es treballa amb marques de renom, i tamb\u00e9 benefici econ\u00f2mic.<\/p>\n Per qu\u00e8 creus que en els darrers anys l’art urb\u00e0 ha passat a ser una de les m\u00e0ximes expressions de l’art contemporani?<\/strong><\/p>\n Ara mateix hi ha hagut un boom mundial causat per part de la gent que fem street art, de les marques de pintura, les xarxes socials… Tot aix\u00f2 ja li ha donat molta for\u00e7a, per\u00f2 realment \u00e9s important fer un breu resum per explicar la pres\u00e8ncia de l’street art. A l’\u00e8poca feudal l’art era exclusiu pel rei i l’esgl\u00e9sia, \u00e9s a dir per aquells que tenien el poder. Durant el renaixement, va sorgir l’humanisme, \u00e9s a dir posar la figura de l’home per davant de la figura de deu, i hi va haver un augment de la burgesia que van comen\u00e7ar a fer enc\u00e0rrecs als artistes. En aquests enc\u00e0rrecs encara hi havia escenes religioses, per\u00f2 tamb\u00e9 es mostraven coses de la vida quotidiana. El grafiti el que ha fet \u00e9s donar un pas similar al que va fer el renaixement, traient l’art de la burgesia i portar-lo a la gent del poble. Ja que es pinta al carrer, i una obra de grafiti \u00e9s accessible a alg\u00fa de la classe mitjana. L’street art ha obert un nou mercat d’art, ja que la gent pot comprar les obres. L’art Urb\u00e0 t\u00e9 una import\u00e0ncia hist\u00f2rica, social i de revoluci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 existeix aquesta part econ\u00f2mica, de negoci. El dolent d’aquesta \u00faltima part \u00e9s que molta gent es dedica a vendre el grafiti com a un producte i no com a art.<\/p>\n Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n El Xupet Negre va comen\u00e7ar a pintar l’any 1987 a Barcelona. Va cursar estudis de Disseny Gr\u00e0fic i Publicitat, per\u00f2 no va trigar a rec\u00f3rrer Espanya i el m\u00f3n sencer per plasmar les seves obres. El seu estil el defineix com Logo-art, aquest consisteix en fer un logotip que sempre \u00e9s el mateix, o molt…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5990,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-6018","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t
\nVaig decidir anomenar el que feia com Logo Art, i b\u00e0sicament consisteix en aconseguir a partir d’un dibuix o d’un logotip, fer una comunicaci\u00f3 al carrer de l’estil d’una propaganda que podria fer Obey. A l’escollir aquest logotip format a partir d’un cercle blanc dins un cercle negre, recorda una mica a un ull, i aix\u00f2 fa que tingui molta pregn\u00e0ncia, comunica molt i \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil de recordar que una signatura.<\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n![\"Detall](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Xupet-Negre-2-768x1024.jpg\")
<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n![\"Intervenci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Xupet-Negre-3.jpg\")
<\/p>\nProjectes destacats amb Rebobinart<\/h3>\n
\nBlack Lives Matter<\/a>\n<\/div>\nVols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n