{"id":27908,"date":"2026-09-15T14:54:51","date_gmt":"2026-09-15T14:54:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rebobinart.com\/felipe-pincel\/"},"modified":"2026-09-18T21:06:20","modified_gmt":"2026-09-18T21:06:20","slug":"felipe-pincel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rebobinart.com\/ca\/felipe-pincel\/","title":{"rendered":"Felipe Pincel"},"content":{"rendered":"

\"FelipeFelipe Pincel (Xile, 1982) \u00e9s un artista multidisciplinari establert a Barcelona que descansa en la pintura, per\u00f2 que hi arriba despr\u00e9s d’un recorregut llarg: formaci\u00f3 acad\u00e8mica en pintura, despr\u00e9s disseny gr\u00e0fic i il\u00b7lustraci\u00f3, i quinze anys tatuant professionalment abans de bolcar-se en el muralisme. Va n\u00e9ixer en plena dictadura i va cr\u00e9ixer mirant els murs pol\u00edtics dels carrers de Xile; d’aquella escola ve la mirada indigenista i el comprom\u00eds social de la seva obra: retrats de gran format que reclamen un lloc per a les identitats que la publicitat i el cinema van deixar fora del quadre durant d\u00e8cades.<\/p>\n

Amb Rebobinart ha pintat el mur de La Farinera del Clot dins de Wall Claim<\/em> (2020) i, el 2025, Ra\u00edces en tr\u00e1nsito<\/em> al Festival Kromatic de Sant Andreu de la Barca: una mare llatinoamericana amb dos fills, asseguda sobre unes maletes. Hem parlat amb ell de migraci\u00f3, de l’her\u00e8ncia pol\u00edtica del muralisme xil\u00e8, dels l\u00edmits amb les marques i del que est\u00e0 cuinant al taller.<\/p>\n

Entrevista<\/h2>\n

El Kromatic proposava mirar la migraci\u00f3 del sud d’Espanya cap a Barcelona. Ra\u00edces en tr\u00e1nsito<\/em> l’eixampla. Com va sorgir la idea i qu\u00e8 volies comunicar?<\/h3>\n

Ra\u00edces en tr\u00e1nsito<\/em> no neix com una contraresposta, per\u00f2 s\u00ed com una manera d’ampliar la visi\u00f3 del que \u00e9s ser migrant. El punt de partida era la migraci\u00f3 des del sud d’Espanya fins a Barcelona, i jo vaig voler portar-ho a la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a migrant llatinoameric\u00e0 que fa tant de temps que viu a Espanya. No canviar aquella visi\u00f3, sin\u00f3 eixamplar-la i plantejar la migraci\u00f3 com un tema una mica m\u00e9s global.<\/p>\n

Ho vaig fer des del que conec: vaig retratar una mare llatinoamericana amb dos nens als bra\u00e7os. El que volia que vei\u00e9s l’espectador, si anava una mica m\u00e9s enll\u00e0, \u00e9s que en realitat \u00e9s el mateix nen en dos moments: primer molt nad\u00f3 i despr\u00e9s ja una mica m\u00e9s gran, i per aix\u00f2 apareix mig transl\u00facid. Ella els abra\u00e7a tots dos, que en el fons s\u00f3n el mateix: el creixement d’aquell fill en un lloc nou.<\/p>\n

I est\u00e0 asseguda sobre unes maletes, que parlen del viatge, de deixar-ho tot enrere i comen\u00e7ar una vida en un altre lloc. Aix\u00f2 \u00e9s el que em va inspirar i el que volia que vei\u00e9s la gent que hi passa per davant.<\/p>\n

\"Ra\u00edces<\/p>\n

La teva obra ve del tatuatge, la il\u00b7lustraci\u00f3 i la pintura. Com es combinen aquestes disciplines en el teu estil actual?<\/h3>\n

Em considero un artista multidisciplinari que descansa molt en la pintura, que \u00e9s en el que m’especialitzo, per\u00f2 tota la resta hi t\u00e9 molt de paral\u00b7lelisme: el tatuatge, la il\u00b7lustraci\u00f3 \u2014vaig treballar molt amb il\u00b7lustraci\u00f3 digital\u2014 i el disseny gr\u00e0fic.<\/p>\n

Vaig tenir la sort de venir de l’acad\u00e8mia, de la pintura, i despr\u00e9s del disseny gr\u00e0fic i la il\u00b7lustraci\u00f3, i tot aix\u00f2 ho vaig aplicar durant els quinze anys que vaig estar tatuant professionalment. Avui tot es correlaciona amb el muralisme i amb la feina que faig.<\/p>\n

\"Felipe<\/p>\n

El teu enfocament t\u00e9 un component indigenista i pol\u00edtic molt fort. Qu\u00e8 et va emp\u00e8nyer a treballar des d’aquesta mirada?<\/h3>\n

La mirada indigenista t\u00e9, en el fons, una visi\u00f3 pol\u00edtica: fer sentir que nosaltres tamb\u00e9 estem representats, que existeix una altra visi\u00f3. Treure una mica aquelles imatges imposades pels mitjans de comunicaci\u00f3, les revistes, el cinema. El paradigma ha anat canviant, per\u00f2 fins no fa tant tot el que tenia a veure amb la publicitat i els models eren blancs, rossos i d’ulls blaus. D’alguna manera ens estaven educant per dir-nos que aquella era la forma que havia de tenir una persona.<\/p>\n

El meu tema, la multiculturalitat \u2014sempre des de la meva visi\u00f3, \u00e9s clar\u2014, t\u00e9 a veure amb donar a entendre que existim moltes persones i que un color de pell o una caracter\u00edstica f\u00edsica no t\u00e9 res a veure amb la persona que pots ser. Aix\u00ed \u00e9s com em planto davant de la meva feina, i des d’aqu\u00ed la defenso.<\/p>\n

\"Mural<\/p>\n

A Xile el muralisme t\u00e9 una her\u00e8ncia pol\u00edtica molt forta, de la Brigada Ramona Parra als murals de l’esclat social. Creus que aquesta tradici\u00f3 continua viva o s’est\u00e0 diluint?<\/h3>\n

Crec que el muralisme llatinoameric\u00e0 en general, des dels seus inicis a M\u00e8xic, t\u00e9 una empremta molt pol\u00edtica. A Xile passa especialment despr\u00e9s d’una dictadura de disset anys, i aix\u00f2 es va reflectir molt als murs. Fins i tot abans: a la campanya de Salvador Allende, la Brigada Ramona Parra ja feia campanya a trav\u00e9s dels murs.<\/p>\n

Jo soc del 82, o sigui que vaig n\u00e9ixer en dictadura, i tots els meus records m\u00e9s primaris, de nen, s\u00f3n mirant els carrers amb aquella mena de murals pol\u00edtics. Al principi no els entens, per\u00f2 per la visi\u00f3 familiar vas agafant context del que est\u00e0 passant i entens que el mur ha de dir alguna cosa, que \u00e9s una part important de la comunicaci\u00f3 al carrer.<\/p>\n

No crec que s’hagi anat diluint. Avui tenim artistes molt importants \u2014INTI, per dir-ne un; la mateixa Brigada Ramona Parra; el Mono Gonz\u00e1lez\u2014 amb un rerefons pol\u00edtic, i jo m’hi incloc i m’hi sumo. Crec que, incorporant-hi l’est\u00e8tica, hi ha d’haver un equilibri perfecte entre el missatge, all\u00f2 que vols dir, i la bellesa de la pintura. I lluny de diluir-se, avui hi ha molts m\u00e9s artistes a Xile fent discurs pol\u00edtic. Caiozzama, per exemple, que treballa amb paste-up<\/em> i t\u00e9 una postura pol\u00edtica molt interessant a trav\u00e9s de la seva feina, i en podria anomenar molts m\u00e9s. Les noves generacions tamb\u00e9 ho estan veient: els nois de vint anys que estan pintant v\u00e9nen amb aquesta empremta.<\/p>\n

\u00c9s molt dif\u00edcil que deixi d’haver-hi art pol\u00edtic en un lloc on encara no estan resolts temes tan b\u00e0sics com l’educaci\u00f3 o la salut. Sempre n’hi haur\u00e0 mentre hi hagi aquestes injust\u00edcies, i sobretot amb el que est\u00e0 passant ara als pa\u00efsos llatinoamericans, amb aquesta tend\u00e8ncia cap a la dreta. Per descomptat que hi haur\u00e0 una resposta al carrer a trav\u00e9s de l’art urb\u00e0. M\u00e9s que diluir-se, est\u00e0 renaixent, tornant a agafar molta for\u00e7a.<\/p>\n

\"Muralisme<\/p>\n

Cada cop m\u00e9s institucions i marques fan servir el mural com a reclam tur\u00edstic o com a eina de m\u00e0rqueting. On poses el l\u00edmit entre art p\u00fablic comprom\u00e8s i publicitat disfressada de muralisme?<\/h3>\n

S\u00ed, hi ha molta gent que se n’aprofita. Tenim casos com el de Blu, que quan van comen\u00e7ar a fer negoci amb els seus murs va optar per esborrar-los ell mateix. Per\u00f2 hi ha d’haver una mica de tot. Hi ha molts artistes que es dediquen a decorar espais m\u00e9s que a dir alguna cosa; personalment, la meva postura no \u00e9s aquesta. La meva postura \u00e9s donar un missatge des de la meva posici\u00f3, sempre.<\/p>\n

M’han demanat moltes vegades participar en propagandes i publicitats, i no ho he acceptat per coher\u00e8ncia amb el que faig, per\u00f2 tampoc no renego que en algun moment ho pugui fer. Les persones que vivim de l’art hem de veure la manera de sobreviure i subsistir d’aix\u00f2. On s\u00f3n els l\u00edmits, cada artista els ha de tenir: fins a quin punt et pots sentir malament treballant amb una empresa que no est\u00e0 en la teva l\u00ednia de pensament. Jo no ho faria. Per\u00f2 s\u00ed que treballaria en publicitat, des d’un altre punt de vista, amb marques que no xoquin amb el que penso o sento.<\/p>\n

\"Art<\/p>\n

En qu\u00e8 est\u00e0s treballant ara?<\/h3>\n

Ara mateix estic enfocat, i tancat, a canviar una mica la meva l\u00ednia visual. Estic fent molta feina de taller: pintant molt, buscant t\u00e8cniques noves, treballant les textures i tem\u00e0tiques noves, i tamb\u00e9 l’espontane\u00eftat del carrer. Estic veient com resolc aquestes problem\u00e0tiques visuals, tancat all\u00e0, fora dels festivals i concursos en qu\u00e8 continuo participant, que \u00e9s al que em dedico i amb el que em mantinc.<\/p>\n

Tamb\u00e9 far\u00e9 una xerrada en una universitat de Col\u00f2mbia sobre la gesti\u00f3 cultural i econ\u00f2mica de l’artista: explicar la meva hist\u00f2ria i com m’ho he fet per poder viure de l’art durant tant de temps sense tenir una feina secund\u00e0ria.<\/p>\n

\"Nova<\/p>\n

 <\/p>\n

Projectes destacats amb Rebobinart<\/h2>\n

Dues intervencions de Felipe Pincel produ\u00efdes per Rebobinart: la mitgera del Kromatic i el mur de La Farinera del Clot.<\/p>\n

\n
\"Mural<\/a><\/p>\n
Festival Kromatic \u00b7 Sant Andreu de la Barca \u00b7 2025<\/span><\/p>\n

Ra\u00edces en tr\u00e1nsito<\/h3>\n

Una mare llatinoamericana amb dos fills sobre unes maletes: la mem\u00f2ria migrat\u00f2ria que ha constru\u00eft el municipi, en una mitgera del carrer Montseny.<\/p>\n

Veure el projecte<\/a><\/div>\n<\/article>\n

\"Mural<\/a><\/p>\n
Wall Claim \u00b7 La Farinera del Clot, Barcelona \u00b7 2020<\/span><\/p>\n

Wall Claim by Felipe Pincel<\/h3>\n

Segona edici\u00f3 del Wall Claim (Wallspot \u00d7 Rebobinart): un mural sobre els col\u00b7lectius vulnerables al mur exterior del centre cultural, lligat als dies internacionals de l’ONU.<\/p>\n

Veure el projecte<\/a><\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n

\n
<\/div>\n
\n
Rebobinart \u00b7 pressupost en 48 h<\/div>\n

Vols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n

Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n

Com treballem amb empreses \u2192<\/a> Guia de preus<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Felipe Pincel (Xile, 1982) \u00e9s un artista multidisciplinari establert a Barcelona que descansa en la pintura, per\u00f2 que hi arriba despr\u00e9s d’un recorregut llarg: formaci\u00f3 acad\u00e8mica en pintura, despr\u00e9s disseny gr\u00e0fic i il\u00b7lustraci\u00f3, i quinze anys tatuant professionalment abans de bolcar-se en el muralisme. Va n\u00e9ixer en plena dictadura i va cr\u00e9ixer mirant els murs…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":27902,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-27908","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t