{"id":25880,"date":"2026-07-13T09:31:54","date_gmt":"2026-07-13T09:31:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rebobinart.com\/?p=25880"},"modified":"2026-09-18T21:06:57","modified_gmt":"2026-09-18T21:06:57","slug":"jay-kaes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rebobinart.com\/ca\/jay-kaes\/","title":{"rendered":"Jay Kaes"},"content":{"rendered":"

\"RetratJay Kaes \u00e9s un artista visual espanyol establert a Londres que treballa entre el muralisme, la il\u00b7lustraci\u00f3 i el disseny gr\u00e0fic. Ha pintat murals en m\u00e9s de 20 pa\u00efsos, desenvolupant un llenguatge propi que fusiona realisme, c\u00f2mic i tecnologia en un estil que ell mateix defineix com a Glitch Pop.<\/p>\n

La seva obra q\u00fcestiona la percepci\u00f3 de la realitat i celebra la imperfecci\u00f3 a trav\u00e9s de composicions figuratives, personatges expressius i refer\u00e8ncies a la cultura digital contempor\u00e0nia. Al llarg de la seva traject\u00f2ria ha col\u00b7laborat amb institucions com la Fundaci\u00f3 Santander i ha exposat el seu treball a nivell internacional, consolidant-se com una veu reconeguda dins de l\u2019escena del muralisme contemporani.<\/p>\n

Entrevista<\/h2>\n

La teva feina s’inscriu dins d’un muralisme cada cop m\u00e9s professionalitzat. Com ha estat el pas de pintar a l’espai p\u00fablic a treballar dins d’un sistema amb enc\u00e0rrecs, pressupostos i clients?<\/h3>\n

La veritat \u00e9s que pintar a l’espai p\u00fablic \u00e9s un llenguatge que em va sorgir de petit i al qual he dedicat gran part de la meva vida. Tot i aix\u00f2, no sempre vaig voler convertir-ho en una manera de guanyar-me la vida. Amb el temps em vaig adonar que poder viure d’all\u00f2 que m’agrada i gaudir de la meva feina era un privilegi pel qual valia la pena lluitar.<\/span><\/p>\n

El que sempre vaig tenir clar \u00e9s que el m\u00e9s important per a mi era desenvolupar un llenguatge propi i construir una reputaci\u00f3 s\u00f2lida. Havent crescut a Espanya i estudiat Belles Arts al Pa\u00eds Basc, vaig rebre una formaci\u00f3 art\u00edstica que, d’alguna manera, em feia veure amb una certa desconfian\u00e7a la idea de guanyar diners amb l’art fora dels circuits tradicionals.<\/span><\/p>\n

Va ser quan em vaig traslladar a Londres, despr\u00e9s d’anys treballant de nit en feines que no tenien res a veure amb la creaci\u00f3, que vaig entendre que viure de la teva pr\u00e0ctica art\u00edstica no vol dir vendre’t ni trair la teva autenticitat. Vol dir poder construir una vida a la teva manera i ser amo del teu temps.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s cert que treballar per enc\u00e0rrec t’obliga a reflexionar sobre quins s\u00f3n els teus l\u00edmits. Per a mi, la llibertat \u00e9s precisament aix\u00f2: poder escollir quins projectes acceptes i quins no.<\/span><\/p>\n

La meva feina no representa idees racistes, xen\u00f2fobes o excloents; ben al contrari, intento que sigui inclusiva i oberta al di\u00e0leg. No m’interessa imposar una visi\u00f3, sin\u00f3 conversar amb l’espai p\u00fablic des del meu propi llenguatge.<\/span><\/p>\n

Quan entens aix\u00f2, desapareix aquella idea rom\u00e0ntica de l’artista a\u00efllat o moralment superior que no hauria de cobrar per la seva feina. Al cap i a la fi, treballar amb clients, institucions o comunitats consisteix a trobar punts de trobada sense renunciar a la teva identitat.<\/span><\/p>\n

Curiosament, bona part d’aix\u00f2 ho vaig aprendre pintant al carrer: a conviure amb opinions diferents, a ser diplom\u00e0tic i a trobar solucions creatives davant qualsevol situaci\u00f3 sense deixar de ser fidel al meu estil.\"Mural<\/span><\/p>\n

Vivint i treballant a Londres, com perceps les difer\u00e8ncies en la manera com s’estructura el sector respecte d’altres ciutats com Barcelona?<\/h3>\n

El que puc aportar prov\u00e9 d’haver decidit quedar-me a Anglaterra durant m\u00e9s d’una d\u00e8cada. Una de les principals difer\u00e8ncies que hi percebo \u00e9s cultural.<\/span><\/p>\n

Al Regne Unit est\u00e0 for\u00e7a assumit que una persona pugui estimar la seva feina, gaudir-ne i, alhora, guanyar-s’hi la vida. La pr\u00e0ctica art\u00edstica s’ent\u00e9n com una professi\u00f3 que ha de ser remunerada.<\/span><\/p>\n

Durant la meva joventut a Espanya vaig observar moltes vegades una visi\u00f3 diferent, en qu\u00e8 la feina s’associa m\u00e9s al sacrifici. Sembla que, si gaudeixes fent alguna cosa \u2014com pintar\u2014, cobrar per fer-la genera una certa incomoditat, com si el fet de gaudir-ne en redu\u00eds el valor professional.<\/span><\/p>\n

Crec que aquesta mentalitat ha afectat hist\u00f2ricament de manera negativa el sector cultural. Aix\u00f2 es reflecteix, per exemple, en la quantitat de projectes o festivals que ofereixen visibilitat per\u00f2 poca o cap remuneraci\u00f3 als artistes. Pot ser \u00fatil al comen\u00e7ament d’una carrera, per\u00f2 no \u00e9s un model sostenible.<\/span><\/p>\n

Si volem un sector professional, hem de pagar els artistes per la seva feina, independentment de la seva edat o traject\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

Una altra difer\u00e8ncia important \u00e9s la relaci\u00f3 professional amb clients i institucions. A les empreses \u00e9s molt m\u00e9s habitual treballar amb contractes clars, bestretes, calendaris definits i pagaments puntuals. Un esb\u00f3s es considera feina i, per tant, t\u00e9 un valor. Aix\u00f2 genera m\u00e9s estabilitat i dignitat professional per a l’artista.<\/span><\/p>\n

No conec prou b\u00e9 Barcelona per comparar-la directament amb Londres, per\u00f2 hi he tingut molt bones experi\u00e8ncies i tinc molts amics artistes que hi viuen. Hi veig un ecosistema molt divers. Tamb\u00e9 percebo un sector privat cada vegada m\u00e9s interessat a col\u00b7laborar amb artistes perqu\u00e8 ent\u00e9n que una obra original aporta identitat, qualitat i una connexi\u00f3 m\u00e9s aut\u00e8ntica amb la comunitat.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies entre ciutats, crec que encara queda molta feina perqu\u00e8 la societat entengui el valor real de l’art p\u00fablic. Els murals no nom\u00e9s transformen els espais; tamb\u00e9 generen sentiment de pertinen\u00e7a, fomenten el pensament cr\u00edtic i milloren la relaci\u00f3 de les persones amb el seu entorn.<\/span><\/p>\n

Si parlem de les ciutats del futur, crec que haur\u00edem de pensar m\u00e9s en com fer que la gent gaudeixi de l’espai p\u00fablic i se’l faci seu d’una manera positiva.<\/span><\/p>\n

En general, percebo que a Espanya molts projectes encara es plantegen amb una forta depend\u00e8ncia del finan\u00e7ament p\u00fablic, quan considero que tamb\u00e9 hi ha oportunitats per implicar-hi el sector privat i generar un benefici compartit.<\/span><\/p>\n

En un context com el de Londres, on el mercat creatiu \u00e9s m\u00e9s ampli per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s competitiu, com es negocia el valor de la feina d’un artista urb\u00e0?<\/h3>\n

Crec que aix\u00f2 dep\u00e8n molt de la persona i del moment de la seva traject\u00f2ria. En una ciutat com Londres hi ha molt\u00edssimes oportunitats, per\u00f2 tamb\u00e9 molt\u00edssima compet\u00e8ncia. Pots trobar gaireb\u00e9 qualsevol tipus de projecte, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s f\u00e0cil perdre el rumb si no tens clar qui ets i com vols treballar.<\/span><\/p>\n

Per la meva experi\u00e8ncia, el valor de la feina d’un artista urb\u00e0 no es negocia \u00fanicament en funci\u00f3 de la qualitat de l’obra. Evidentment, el nivell art\u00edstic \u00e9s important, per\u00f2 all\u00f2 que realment genera oportunitats a llarg termini \u00e9s la confian\u00e7a.<\/span><\/p>\n

Un Instagram espectacular pot cridar l’atenci\u00f3, per\u00f2 el que fa que alg\u00fa decideixi invertir en tu \u00e9s haver vist com treballes, com et comportes professionalment i si compleixes la teva paraula.<\/span><\/p>\n

Recordo un consell que em va donar la meva tieta quan vaig arribar a Anglaterra. Em va dir: \u00abFacis el que facis, sigues honest amb la teva feina i amb la teva paraula, i acabar\u00e0s trobant el teu lloc.\u00bb Amb el temps he comprovat que tenia tota la ra\u00f3.<\/span><\/p>\n

Potser les dreceres, les aparences o la picaresca funcionen durant un temps, per\u00f2 en una ciutat com Londres tot acaba sortint a la llum. El que perdura \u00e9s la reputaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 crec que ser una persona professional, fiable i amb qui \u00e9s f\u00e0cil treballar \u00e9s tan important com tenir una bona t\u00e8cnica. Fins i tot diria que, a llarg termini, les relacions humanes tenen m\u00e9s pes que les digitals.<\/span><\/p>\n

La majoria dels projectes importants que han arribat a la meva carrera no han sorgit d’una publicaci\u00f3 a les xarxes socials, sin\u00f3 de la recomanaci\u00f3 d’alg\u00fa que ja havia treballat amb mi.<\/span><\/p>\n

Al cap i a la fi, visc de l’art perqu\u00e8 \u00e9s una manera honesta de guanyar-me la vida. No m’he d’amagar, puc donar la cara pel que faig, n’estic orgull\u00f3s i valoro profundament les relacions humanes que es construeixen al voltant de la feina. Per a mi, \u00e9s aqu\u00ed on realment es negocia el valor d’un artista.\"Disseny<\/span><\/p>\n

Al llarg de la teva traject\u00f2ria, com ha evolucionat la teva relaci\u00f3 amb els diners i amb la sostenibilitat econ\u00f2mica de la teva pr\u00e0ctica?<\/h3>\n

La meva relaci\u00f3 amb els diners ha canviat molt al llarg dels anys. Al principi guanyava alguns diners fent enc\u00e0rrecs, pintant gorres o petites comandes, per\u00f2 sempre ho veia com una cosa secund\u00e0ria. Havia assumit la idea que l’art era una passi\u00f3 i que el meu futur econ\u00f2mic depenia de trobar una feina \u00abde veritat\u00bb.<\/span><\/p>\n

Tanmateix, quan vaig comen\u00e7ar a incorporar-me al mercat laboral, em vaig adonar d’una cosa molt senzilla: la feina a la qual havia dedicat m\u00e9s temps, energia i esfor\u00e7 sempre havia estat la pintura.<\/span><\/p>\n

Mentre buscava estabilitat en altres sectors, continuava dedicant cada minut lliure a pintar, viatjar per participar en projectes i desenvolupar el meu propi llenguatge visual.<\/span><\/p>\n

Amb el temps vaig arribar a una conclusi\u00f3 que em va canviar la vida. Si era capa\u00e7 de treballar seixanta hores a la setmana per construir el projecte d’una altra persona, tamb\u00e9 podia dedicar aquestes mateixes seixanta hores a construir el meu.<\/span><\/p>\n

Va ser aleshores quan vaig decidir apostar per la meva pr\u00e0ctica art\u00edstica de manera professional.<\/span><\/p>\n

No va ser un cam\u00ed f\u00e0cil. Vaig aprimar-me molt i durant anys vaig compaginar diversos treballs a temps parcial mentre intentava obrir-me cam\u00ed com a artista. Vaig treballar en una botiga de vinils, fent disseny per a una marca de roba i, m\u00e9s endavant, com a artista resident a Red Gallery, a l’East London, on ajudava en exposicions, esdeveniments i projectes d’altres artistes.<\/span><\/p>\n

Econ\u00f2micament van ser anys molt durs, per\u00f2 tamb\u00e9 van ser els anys en qu\u00e8 vaig construir la meva reputaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Amb el temps, aquella const\u00e0ncia va comen\u00e7ar a donar fruits. Els projectes van cr\u00e9ixer, van arribar noves oportunitats i vaig poder dedicar-me completament a la meva feina art\u00edstica.<\/span><\/p>\n

Avui no nom\u00e9s he aconseguit que la meva pr\u00e0ctica sigui sostenible en una ciutat com Londres, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueixi a l’estabilitat de la meva fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n

La meva parella, la Luc\u00eda, treballa amb mi i, plegats, gestionem el nostre temps. Hem constru\u00eft una manera de viure al voltant d’all\u00f2 que va comen\u00e7ar com una obsessi\u00f3 creativa i que ha acabat convertint-se en una professi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Mirant enrere, crec que el canvi m\u00e9s important no ha estat econ\u00f2mic, sin\u00f3 mental. Vaig deixar de veure l’art com una cosa que havia de justificar i vaig comen\u00e7ar a entendre’l com una feina tan digna i leg\u00edtima com qualsevol altra.\"Mural<\/span><\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 dels honoraris en el muralisme continua sent molt desigual segons el context. Des de la teva experi\u00e8ncia internacional, diries que existeixen models m\u00e9s justos o que encara \u00e9s un sector for\u00e7a precari?<\/h3>\n

Crec que la situaci\u00f3 \u00e9s complexa perqu\u00e8 la nostra cultura neix d’una motivaci\u00f3 molt personal. La majoria de persones que comencen a pintar a l’espai p\u00fablic no ho fan pels diners, sin\u00f3 per la necessitat d’expressar-se, compartir una idea o intervenir en el seu entorn.<\/span><\/p>\n

De fet, bona part de la cultura urbana s’ha constru\u00eft hist\u00f2ricament gr\u00e0cies a persones que invertien el seu propi temps i els seus propis recursos per crear alguna cosa per als altres. Aquesta generositat i aquesta voluntat de compartir formen part de l’ess\u00e8ncia d’aquesta pr\u00e0ctica, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important trobar un equilibri.<\/span><\/p>\n

Durant molt de temps, molts artistes hem treballat de manera gaireb\u00e9 altruista, participant en projectes socials, col\u00b7laboracions o festivals amb una remuneraci\u00f3 molt escassa. Aix\u00f2 pot ser una bona escola al comen\u00e7ament d’una carrera, per\u00f2 no \u00e9s un model sostenible per desenvolupar una traject\u00f2ria professional.<\/span><\/p>\n

Crec que la situaci\u00f3 ha millorat molt des que vaig comen\u00e7ar. Artistes com Banksy, Stik i molts altres van ajudar a demostrar que l’art urb\u00e0 tamb\u00e9 t\u00e9 un valor cultural i econ\u00f2mic. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, cada vegada hi ha m\u00e9s institucions, empreses i organitzacions que entenen la import\u00e0ncia de donar suport econ\u00f2mic als artistes i de generar unes condicions de treball m\u00e9s professionals.<\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00ed, continua sent un sector desigual. Hi ha models de treball molt dignes i professionals, per\u00f2 les oportunitats continuen sent limitades i varien molt segons el context, el pa\u00eds o l’organitzaci\u00f3 amb qu\u00e8 col\u00b7labores.<\/span><\/p>\n

Et sorprendria saber que, de vegades, \u00abla realitat \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3\u00bb: projectes que aparenten una gran professionalitat no sempre remuneren els artistes i, fins i tot, noms reconeguts del <\/span>street art<\/span><\/i> poden acabar treballant sense rebre cap compensaci\u00f3 econ\u00f2mica, nom\u00e9s per la imatge o, en el millor dels casos, per amor al que fan.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 tamb\u00e9 crec que els mateixos artistes tenim la responsabilitat de valorar la nostra feina. Si nosaltres mateixos no entenem que el nostre temps, les nostres idees i la nostra experi\u00e8ncia tenen un valor, ser\u00e0 dif\u00edcil que els altres tamb\u00e9 ho facin.<\/span><\/p>\n

El que s\u00ed que percebo \u00e9s un canvi de paradigma molt positiu. Quan jo vaig comen\u00e7ar, l’art urb\u00e0 es veia amb molta m\u00e9s desconfian\u00e7a. Avui hi ha una acceptaci\u00f3 social i institucional molt m\u00e9s gran, i cada vegada m\u00e9s persones entenen que els murals poden aportar valor cultural, identitat i sentit de comunitat a les ciutats.<\/span><\/p>\n

Precisament per aquest motiu, aquest any celebrarem a Londres la tercera edici\u00f3 de <\/span>Trieze<\/span><\/i>, un projecte impulsat per un grup d’artistes on, a m\u00e9s d’exhibir la nostra feina, organitzem tallers, trobades i xerrades orientades a enfortir la nostra comunitat i generar espais de di\u00e0leg sobre els reptes que afronta el sector.<\/span><\/p>\n

La inauguraci\u00f3 tindr\u00e0 lloc el 13 d’octubre i, durant una setmana, desenvoluparem diferents activitats. Una de les m\u00e9s interessants ser\u00e0 una conversa sobre drets d’autor i intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial aplicada a l’art urb\u00e0 amb el professor Enrico Bonadio, especialista en propietat intel\u00b7lectual i professor de la City St George’s, University of London.<\/span><\/p>\n

Crec que iniciatives com aquesta s\u00f3n importants perqu\u00e8 contribueixen a fer evolucionar l’art urb\u00e0 no nom\u00e9s des de la pr\u00e0ctica art\u00edstica, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de la reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva i la construcci\u00f3 d’estructures m\u00e9s s\u00f2lides per a les futures generacions d’artistes.\"Mural<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del pagament per l’execuci\u00f3 de l’obra, com gestiones els drets d’autor en el teu cas? Sents que mantens el control sobre l’\u00fas posterior de les teves obres o que aquest control es va diluint?<\/h3>\n

Aquest \u00e9s un tema sobre el qual he apr\u00e8s molt amb l’experi\u00e8ncia. Tamb\u00e9 m’ha ajudat formar part de <\/span>The Association of Illustrators<\/b> de Londres i estudiar els recursos d’organitzacions professionals com la <\/span>Graphic Artists Guild<\/b> de Nova York, que dediquen molts esfor\u00e7os a informar els artistes sobre els seus drets.<\/span><\/p>\n

Crec que un dels problemes m\u00e9s importants \u00e9s que, sovint, els mateixos artistes no s\u00f3n conscients que qualsevol obra creativa genera autom\u00e0ticament un conjunt de drets que els pertanyen.<\/span><\/p>\n

Quan un client encarrega una obra, no est\u00e0 adquirint tots els drets sobre aquesta obra, sin\u00f3 \u00fanicament aquells usos que ambdues parts han acordat.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 sempre treballo amb contractes en qu\u00e8 es defineixen clarament les llic\u00e8ncies d’\u00fas de la imatge, els terminis i els contextos en qu\u00e8 l’obra es pot utilitzar. Aix\u00f2 no nom\u00e9s protegeix l’artista, sin\u00f3 que tamb\u00e9 evita malentesos amb el client.<\/span><\/p>\n

Hi ha determinats conceptes que em fan ser especialment prudent, com ara els drets exclusius, els drets d’explotaci\u00f3 comercial o qualsevol cessi\u00f3 a perpetu\u00eftat. Aix\u00f2 no vol dir que no puguin existir, per\u00f2 crec que s’han de negociar amb total transpar\u00e8ncia i anar vinculats a una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica adequada.<\/span><\/p>\n

Per la meva experi\u00e8ncia, els drets d’\u00fas amb finalitats promocionals s\u00f3n els m\u00e9s habituals i els m\u00e9s senzills de gestionar, mentre que qualsevol explotaci\u00f3 comercial requereix una conversa espec\u00edfica.<\/span><\/p>\n

Al capdavall, els contractes s\u00f3n la principal eina que tenim per mantenir un cert control sobre les nostres obres un cop acabades. Per\u00f2, fins i tot amb bons acords, continuo pensant que el m\u00e9s important \u00e9s mantenir una relaci\u00f3 de confian\u00e7a i una comunicaci\u00f3 oberta amb aquells que utilitzen la nostra feina.\"Mural<\/span><\/p>\n

En ciutats com Londres, on hi ha una forta explotaci\u00f3 cultural de l’art urb\u00e0, creus que els artistes estan prou reconeguts i compensats quan la seva obra s’utilitza com a imatge de ciutat, turisme o marca?<\/h3>\n

Crec que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 complexa perqu\u00e8 l’art urb\u00e0 genera valor de moltes maneres diferents.<\/span><\/p>\n

En ciutats com Londres he observat un fenomen recurrent: barris que inicialment eren percebuts com a perif\u00e8rics o degradats es converteixen en espais atractius gr\u00e0cies a l’arribada d’artistes, creadors i projectes culturals. Els murals, el grafit i altres formes d’expressi\u00f3 contribueixen a construir una identitat visual que atrau visitants, inversi\u00f3 i activitat econ\u00f2mica.<\/span><\/p>\n

Tanmateix, sovint els artistes no participen d’aquest valor un cop ja s’ha generat. \u00c9s habitual veure com determinades zones utilitzen l’art urb\u00e0 com a part de la seva imatge de ciutat o del seu atractiu tur\u00edstic, mentre que les obres acaben desapareixent amb el temps i els artistes gaireb\u00e9 mai no reben una compensaci\u00f3 proporcional a l’impacte que han contribu\u00eft a crear.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 he vist com el llenguatge visual de l’art urb\u00e0 ha estat incorporat a campanyes publicit\u00e0ries i estrat\u00e8gies de <\/span>branding<\/span><\/i>. Aix\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0riament negatiu. Personalment, col\u00b7laboro amb marques i crec que poden sorgir projectes molt interessants quan hi ha respecte mutu.<\/span><\/p>\n

Per a mi, la clau \u00e9s que la col\u00b7laboraci\u00f3 aporti valor a totes dues parts i que la integritat art\u00edstica no quedi subordinada \u00fanicament a objectius comercials.<\/span><\/p>\n

Al final, crec que cada artista troba el seu propi equilibri. Alguns prioritzen l’estabilitat econ\u00f2mica que ofereixen determinats contractes; d’altres posen m\u00e9s \u00e8mfasi en preservar la seva independ\u00e8ncia creativa. En el meu cas, intento que totes dues coses convisquin.<\/span><\/p>\n

Considero que el valor de la meva feina resideix precisament en la seva originalitat i en la construcci\u00f3 d’una veu pr\u00f2pia al llarg del temps. Aquesta identitat \u00e9s, en \u00faltima inst\u00e0ncia, l’actiu m\u00e9s important que pot tenir un artista.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 diria que el reconeixement envers els artistes urbans ha millorat molt en els darrers anys, per\u00f2 encara queda pendent una conversa sobre com repartir d’una manera m\u00e9s justa el valor cultural, econ\u00f2mic i simb\u00f2lic que les nostres obres generen dins les ciutats.<\/span><\/p>\n

T’has trobat en situacions en qu\u00e8 la teva feina s’ha utilitzat sense que aix\u00f2 t’hagi comportat un retorn clar? Com es gestiona aix\u00f2 des d’un punt de vista professional?<\/h3>\n

S\u00ed, m’ha passat en nombroses ocasions i encara continua passant de tant en tant. De fet, a mesura que la teva feina guanya visibilitat, tamb\u00e9 augmenta la probabilitat que apareguin usos no autoritzats.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, avui dia porto un full de c\u00e0lcul on faig un seguiment de possibles infraccions i, quan cal, recorro a l’assessorament d’advocats especialitzats en propietat intel\u00b7lectual.<\/span><\/p>\n

Algunes situacions han estat for\u00e7a curioses. Recordo que fa anys vaig rebre un missatge des de Tail\u00e0ndia d’una persona que havia reconegut un dels meus murals reprodu\u00eft gaireb\u00e9 exactament per una altra artista per a un negoci local. Em va enviar fotografies i informaci\u00f3 per si volia denunciar-ho.<\/span><\/p>\n

Abans de prendre cap mesura, per\u00f2, vaig preferir contactar directament amb l’artista per entendre la situaci\u00f3 i vam arribar a un acord amist\u00f3s.<\/span><\/p>\n

Una cosa semblant va passar amb un retrat que havia fet de la meva parella, la Luc\u00eda. Temps despr\u00e9s va apar\u00e8ixer una reproducci\u00f3 pr\u00e0cticament id\u00e8ntica en un taller d’Egipte. Tamb\u00e9 en aquell cas vaig contactar amb l’autor, li vaig explicar la situaci\u00f3 i ho vam resoldre de manera professional.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les c\u00f2pies directes, tamb\u00e9 hi ha usos menys evidents. He vist fotografies dels meus murals venudes en mercats locals i he tingut clients que, sense cap mala intenci\u00f3, han utilitzat dissenys creats per a un projecte concret com a part de la seva identitat comercial.<\/span><\/p>\n

La majoria de vegades aquests problemes no neixen de la mala fe, sin\u00f3 del desconeixement. Moltes persones assumeixen que, pel fet que una obra es trobi a l’espai p\u00fablic, la poden utilitzar lliurement.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 considero tan important parlar de propietat intel\u00b7lectual dins de l’art urb\u00e0 i treballar amb contractes que defineixin clarament quins usos estan permesos i quins no.<\/span><\/p>\n

Al capdavall, la gesti\u00f3 professional d’aquestes situacions es basa en tres coses: documentar, dialogar i actuar quan \u00e9s necessari. La majoria dels conflictes es poden resoldre amb una conversa clara, per\u00f2 \u00e9s important que els artistes coneguin els seus drets i els protegeixin.\"Mural<\/span><\/p>\n

El creixement del muralisme tamb\u00e9 ha generat m\u00e9s compet\u00e8ncia i, en alguns casos, una pressi\u00f3 a la baixa sobre els preus. Com vius aquesta din\u00e0mica des de dins?<\/h3>\n

Crec que \u00e9s normal que, a mesura que el muralisme creix, tamb\u00e9 augmenti la compet\u00e8ncia. Cada vegada hi ha m\u00e9s artistes, m\u00e9s festivals, m\u00e9s ag\u00e8ncies i m\u00e9s persones interessades a treballar en aquest sector. Aix\u00f2 genera noves oportunitats, per\u00f2 tamb\u00e9 obliga cadasc\u00fa a trobar all\u00f2 que el fa diferent.<\/span><\/p>\n

Personalment, mai no he pensat gaire a competir pel preu. Crec que hi ha un llindar per sota del qual \u00e9s molt dif\u00edcil mantenir una pr\u00e0ctica professional a llarg termini. Treballar de manera continuada per sota d’aquest llindar pot resoldre un problema immediat, per\u00f2 dif\u00edcilment permet construir una carrera sostenible. Com se sol dir, \u00e9s pa per avui i fam per dem\u00e0.<\/span><\/p>\n

Si la compet\u00e8ncia creix m\u00e9s r\u00e0pidament que la demanda, inevitablement el mercat es torna m\u00e9s exigent. En aquest context, penso que la millor estrat\u00e8gia no \u00e9s ser el m\u00e9s barat, sin\u00f3 desenvolupar una veu pr\u00f2pia, fer una feina s\u00f2lida i construir relacions de confian\u00e7a amb les persones i les institucions amb qui col\u00b7labores.<\/span><\/p>\n

L’originalitat continua sent un dels actius m\u00e9s dif\u00edcils de substituir.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 crec que cal ser prudent amb els preus. He vist artistes perjudicar la seva pr\u00f2pia traject\u00f2ria tant per cobrar massa poc com per apujar les tarifes massa de pressa. En tots dos casos es corre el risc de generar unes expectatives que no s\u00f3n sostenibles.<\/span><\/p>\n

Per a mi, el m\u00e9s important \u00e9s entendre el valor real de la teva feina, fer els n\u00fameros amb honestedat i permetre que el creixement sigui progressiu.<\/span><\/p>\n

Al final, el preu \u00e9s nom\u00e9s una part de la conversa. La reputaci\u00f3, la const\u00e0ncia i la qualitat de les relacions professionals acostumen a tenir un impacte molt m\u00e9s gran en la durada d’una carrera art\u00edstica que qualsevol estrat\u00e8gia de preus a curt termini.\"Mural<\/span><\/p>\n

Quan treballes amb institucions o marques, quin marge real tens per negociar les condicions, el discurs o l’\u00fas de l’obra?<\/h3>\n

Cada enc\u00e0rrec \u00e9s diferent i cada negociaci\u00f3 t\u00e9 les seves particularitats. Tot i aix\u00f2, per la meva experi\u00e8ncia, una bona part de la negociaci\u00f3 comen\u00e7a molt abans d’asseure’s a parlar de pressupostos o contractes.<\/span><\/p>\n

Quan una instituci\u00f3 o una marca s’acosta a mi, normalment ja coneix la meva feina, el meu llenguatge visual i els valors que hi ha al darrere. La meva pr\u00e0ctica sempre ha tingut un enfocament positiu i inclusiu, i hi ha determinats temes amb els quals senzillament no treballo. Per aix\u00f2 \u00e9s poc habitual que sorgeixin conflictes importants pel que fa al contingut de l’obra.<\/span><\/p>\n

El que s\u00ed que considero fonamental \u00e9s que hi hagi una comunicaci\u00f3 clara i un respecte mutu des del primer moment.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 m’interessa molt el di\u00e0leg entre l’obra i l’espai on existir\u00e0. Intento que cada projecte mantingui la seva identitat art\u00edstica i, al mateix temps, respongui al context en qu\u00e8 es desenvolupa.<\/span><\/p>\n

Quan totes dues parts entenen aix\u00f2, la negociaci\u00f3 acostuma a fluir de manera for\u00e7a natural perqu\u00e8, al capdavall, tots busquem que el projecte funcioni de la millor manera possible.<\/span><\/p>\n

Pel que fa a l’\u00fas de l’obra, normalment els clients necessiten drets d’\u00fas amb finalitats promocionals per comunicar els seus projectes, i aix\u00f2 acostuma a formar part dels acords habituals. Tot i aix\u00ed, sempre intento mantenir el control sobre els usos comercials de la meva feina i negociar espec\u00edficament qualsevol explotaci\u00f3 que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de la promoci\u00f3 del projecte original.<\/span><\/p>\n

Tampoc no cedeixo mai la totalitat dels meus drets d’autor i sempre reivindico el meu dret moral de paternitat sobre l’obra. Estic orgull\u00f3s del que faig i considero important que l’autoria continu\u00ef vinculada a la feina. Crec que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de respecte tant envers l’artista com envers la mateixa obra.<\/span><\/p>\n

Al final, les millors col\u00b7laboracions s\u00f3n aquelles en qu\u00e8 cap de les dues parts no intenta imposar-se a l’altra. Quan hi ha confian\u00e7a, transpar\u00e8ncia i una visi\u00f3 compartida, acostuma a haver-hi prou marge perqu\u00e8 tothom pugui aportar valor al projecte.<\/span><\/p>\n

En la teva intervenci\u00f3 a Nou Barris (For\u00e7a Plural<\/i><\/a>), hi ha una aposta clara per una representaci\u00f3 diversa i directa. Com abordes l’equilibri entre construir una imatge accessible i evitar caure en codis massa evidents o simplificats?<\/h3>\n

Crec que, quan portes molts anys pintant a l’espai p\u00fablic, especialment en gran format, acabes desenvolupant un conjunt de codis visuals que et funcionen i que, alhora, connecten amb la gent d’una manera natural.<\/span><\/p>\n

Amb el temps aprens que comunicar no vol dir necess\u00e0riament explicar-ho tot de manera literal.<\/span><\/p>\n

En el meu cas, intento evitar els missatges massa tancats o excessivament evidents. Respecto molt les obres que adopten un posicionament directe, per\u00f2 personalment m’interessa m\u00e9s crear imatges obertes a la interpretaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

M’agrada que cada persona pugui trobar-hi alguna cosa diferent i que el significat no quedi completament resolt des del primer cop d’ull.<\/span><\/p>\n

Per a mi, un gran mural s’assembla m\u00e9s a una pel\u00b7l\u00edcula que no pas a un cartell. Explica una hist\u00f2ria per capes.<\/span><\/p>\n

L’escala ja aporta prou impacte visual, de manera que no sento la necessitat de refor\u00e7ar el missatge amb s\u00edmbols massa evidents. Prefereixo que la imatge convidi a l’observaci\u00f3 i deixi espai perqu\u00e8 l’espectador completi una part del relat a partir de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

En el cas de <\/span>For\u00e7a Plural<\/span><\/i>, la diversitat no era una cosa que volgu\u00e9s representar \u00fanicament a trav\u00e9s d’un missatge expl\u00edcit, sin\u00f3 tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant la conviv\u00e8ncia, dins de l’esport, de diferents identitats, sensibilitats i maneres de veure’s reflectit en l’espai p\u00fablic.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 sempre he ent\u00e8s l’art p\u00fablic com un espai de di\u00e0leg m\u00e9s que no pas d’imposici\u00f3.<\/span><\/p>\n

D’alguna manera, veig els murals com una de les \u00faltimes veus realment obertes dins del paisatge urb\u00e0. A difer\u00e8ncia de la publicitat o d’altres missatges que busquen conv\u00e8ncer-nos d’alguna cosa concreta, l’art es pot permetre plantejar preguntes, generar reflexi\u00f3 i deixar espai per a la interpretaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u00c9s aqu\u00ed on trobo el seu veritable valor.\"Mural<\/span><\/p>\n

En aquest tipus de peces, t’interessa m\u00e9s que el missatge sigui immediat i llegible o que tingui capes de lectura m\u00e9s complexes?<\/h3>\n

Crec que totes dues coses s\u00f3n importants. M’interessa que hi hagi un impacte visual immediat, una mena de <\/span>statement<\/span><\/i> que capti l’atenci\u00f3 d’alg\u00fa que passa pel davant de l’obra. A l’espai p\u00fablic, moltes vegades nom\u00e9s tens uns segons per connectar amb una persona, aix\u00ed que aquesta primera impressi\u00f3 \u00e9s important.<\/span><\/p>\n

Tanmateix, el que realment m’interessa passa despr\u00e9s. Intento que les imatges tinguin diferents capes de lectura i que no s’esgotin en un \u00fanic missatge o interpretaci\u00f3. M’agrada incorporar personatges, s\u00edmbols, refer\u00e8ncies visuals i elements que permetin que cada espectador construeixi la seva pr\u00f2pia lectura de l’obra.<\/span><\/p>\n

Potser aix\u00f2 ve del meu inter\u00e8s per la percepci\u00f3 i per la idea que la realitat mai no \u00e9s completament objectiva. Dues persones poden observar una mateixa imatge i trobar-hi significats diferents, i per a mi aix\u00f2 \u00e9s positiu.<\/span><\/p>\n

No sento la necessitat de controlar completament qu\u00e8 ha de pensar l’espectador. De fet, quan una obra es pot resumir en una sola frase, de vegades tinc la sensaci\u00f3 que perd una part del seu misteri.<\/span><\/p>\n

Prefereixo que funcioni com una conversa oberta. Que tingui una entrada accessible per a tothom, per\u00f2 que tamb\u00e9 recompensi qui decideix aturar-se una mica m\u00e9s i observar-la amb atenci\u00f3.<\/span><\/p>\n

L’escala monumental ja aporta pres\u00e8ncia i impacte. El que busco despr\u00e9s \u00e9s profunditat. D’alguna manera, m’interessa que una obra es pugui entendre r\u00e0pidament, per\u00f2 que trigui molt m\u00e9s temps a esgotar-se.<\/span><\/p>\n

En projectes com Nou Sentit Urb\u00e0, com valores l’equilibri entre les condicions de producci\u00f3, la llibertat art\u00edstica i el reconeixement de la feina?<\/h3>\n

La veritat \u00e9s que la meva experi\u00e8ncia amb Rebobinart va ser molt positiva. Des del punt de vista de la producci\u00f3, vam trobar moltes facilitats per desenvolupar el projecte, i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que sempre valoro. Es nota quan treballes amb persones que tenen experi\u00e8ncia i entenen les necessitats reals d’un mural, perqu\u00e8 aix\u00f2 permet que l’artista es pugui concentrar en all\u00f2 m\u00e9s important: fer una bona obra.<\/span><\/p>\n

En aquest cas tamb\u00e9 va ser important que la proposta fos oberta i que les tem\u00e0tiques plantejades coincidissin de manera natural amb el meu propi discurs. Quan existeix aquesta sintonia, la llibertat art\u00edstica deixa de ser una negociaci\u00f3 constant i el projecte flueix d’una manera molt m\u00e9s org\u00e0nica.<\/span><\/p>\n

Per a mi, l’equilibri entre producci\u00f3, llibertat art\u00edstica i reconeixement de la feina s’assoleix precisament quan totes les parts entenen quin \u00e9s el seu paper dins del projecte. L’artista necessita les condicions adequades per desenvolupar una proposta honesta; l’organitzaci\u00f3 necessita que el projecte funcioni i connecti amb el context; i totes dues parts hi surten guanyant quan hi ha una comunicaci\u00f3 clara i una relaci\u00f3 de confian\u00e7a.<\/span><\/p>\n

Un altre aspecte que valoro molt \u00e9s la documentaci\u00f3. Els murals s\u00f3n obres temporals per naturalesa, i una bona documentaci\u00f3 acaba formant part de la mateixa vida de l’obra. En aquest sentit, tant les entrevistes com el registre fotogr\u00e0fic i la difusi\u00f3 del projecte van ser molt positius.<\/span><\/p>\n

En general, m’agrada treballar en projectes on hi ha una producci\u00f3 professional, una llibertat creativa real i un inter\u00e8s genu\u00ed per recon\u00e8ixer i contextualitzar la feina dels artistes. Crec que aquest \u00e9s el model que permet obtenir els millors resultats per a tothom.\"Mural<\/span><\/p>\n

Comparant contextos, on creus que avui hi ha les millors condicions per treballar com a artista urb\u00e0: en ciutats com Londres o en escenes m\u00e9s locals com la de Barcelona?<\/h3>\n

Per ser just, la meva experi\u00e8ncia a Barcelona ha estat molt positiva, tot i que conec molt millor ciutats com Londres, Madrid, Bilbao o Santander, on he passat m\u00e9s temps.<\/span><\/p>\n

Dit aix\u00f2, crec que les condicions per desenvolupar una carrera com a artista urb\u00e0 depenen m\u00e9s del grau de professionalitzaci\u00f3 del projecte i de les persones implicades que no pas de la ciutat en si mateixa. He trobat projectes molt ben gestionats en diferents pa\u00efsos i tamb\u00e9 situacions prec\u00e0ries en grans capitals internacionals.<\/span><\/p>\n

Si hagu\u00e9s d’assenyalar una difer\u00e8ncia, diria que a l’estranger hi ha una tradici\u00f3 m\u00e9s consolidada de col\u00b7laboraci\u00f3 amb el sector privat i una normalitzaci\u00f3 m\u00e9s gran de la idea que la feina art\u00edstica t\u00e9 un valor econ\u00f2mic. Aix\u00f2 genera m\u00e9s oportunitats professionals, per\u00f2 tamb\u00e9 una compet\u00e8ncia molt m\u00e9s elevada.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s que una q\u00fcesti\u00f3 geogr\u00e0fica, crec que la difer\u00e8ncia \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de mentalitat. Quan una organitzaci\u00f3 ent\u00e9n el valor del treball creatiu, normalment tot funciona millor: els pressupostos s\u00f3n m\u00e9s realistes, els processos s\u00f3n m\u00e9s clars i la relaci\u00f3 amb l’artista \u00e9s m\u00e9s saludable.<\/span><\/p>\n

Quan l’art es percep com una cosa secund\u00e0ria o prescindible, acostumen a apar\u00e8ixer m\u00e9s dificultats, independentment del pa\u00eds on et trobis.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 valoro molt la professionalitzaci\u00f3 d’aspectes que de vegades passen desapercebuts, com ara la seguretat laboral, les assegurances, la planificaci\u00f3 t\u00e8cnica o els protocols de treball. Els muralistes treballem amb maquin\u00e0ria, bastides i en entorns que poden comportar riscos reals.<\/span><\/p>\n

En aquest sentit, he vist una evoluci\u00f3 molt positiva durant els darrers anys i crec que el sector ha avan\u00e7at molt en la protecci\u00f3 dels treballadors.<\/span><\/p>\n

En definitiva, no crec que existeixi una ciutat perfecta per treballar com a artista urb\u00e0. El que s\u00ed que crec \u00e9s que com m\u00e9s professional, transparent i respectu\u00f3s sigui l’ecosistema que envolta un projecte, millors seran les condicions per a tothom. I, afortunadament, cada vegada en veig m\u00e9s exemples arreu del m\u00f3n, com \u00e9s el cas de la vostra feina a Barcelona.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la producci\u00f3, qu\u00e8 creus que li falta al sector perqu\u00e8 sigui realment sostenible per als artistes a llarg termini?<\/h3>\n

Crec que el que m\u00e9s falta fa \u00e9s un canvi de mentalitat sobre el valor de l’art i de la cultura urbana dins de la societat. Continuem veient l’art, massa sovint, com una cosa access\u00f2ria, quan en realitat forma part de la manera com entenem les nostres ciutats, la nostra identitat i la nostra capacitat d’imaginar futurs diferents.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 el sector sigui realment sostenible, no n’hi ha prou de produir m\u00e9s murals o m\u00e9s festivals. Cal que les institucions, les empreses i la ciutadania entenguin que darrere de cada obra hi ha professionals que necessiten temps, recursos i estabilitat per desenvolupar la seva feina.<\/span><\/p>\n

Els artistes tamb\u00e9 paguem lloguers, materials, assegurances i factures, igual que qualsevol altre treballador.<\/span><\/p>\n

Crec que tamb\u00e9 necessitem una major disposici\u00f3 a invertir en cultura urbana. No nom\u00e9s des de les administracions o les empreses, sin\u00f3 com a societat en conjunt.<\/span><\/p>\n

Invertir en art urb\u00e0 \u00e9s invertir en espais m\u00e9s humans, en pensament cr\u00edtic, en benestar emocional i en comunitat.<\/span><\/p>\n

Sovint parlem d’infraestructures, tecnologia o desenvolupament econ\u00f2mic, per\u00f2 oblidem que les persones tamb\u00e9 necessiten bellesa, inspiraci\u00f3 i llocs on retrobar-se amb elles mateixes i amb els altres.<\/span><\/p>\n

Per a mi, l’art p\u00fablic compleix una funci\u00f3 especialment important perqu\u00e8 \u00e9s una de les poques formes de cultura que continua sent accessible per a tothom. No exigeix comprar una entrada ni pert\u00e0nyer a un determinat entorn social. \u00c9s all\u00e0, al carrer, disponible per a qualsevol persona que vulgui aturar-se uns segons i observar.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2 crec que el futur del sector passa per entendre que l’art no \u00e9s un luxe prescindible, sin\u00f3 una part necess\u00e0ria d’una societat sana.<\/span><\/p>\n

Quan una comunitat inverteix en cultura, no nom\u00e9s dona suport als artistes: tamb\u00e9 inverteix en la seva pr\u00f2pia capacitat de reflexionar, imaginar i evolucionar.<\/span><\/p>\n

Mirant l’estat actual de l’art urb\u00e0, qu\u00e8 diries que est\u00e0 funcionant b\u00e9 i qu\u00e8 creus que continua sent una assignatura pendent?<\/h3>\n

En general, el que m\u00e9s m’alegra \u00e9s veure com ha canviat la percepci\u00f3 social de l’art urb\u00e0 durant els darrers anys. Quan vaig comen\u00e7ar, molta gent associava autom\u00e0ticament el grafit i la pintura al carrer amb la delinq\u00fc\u00e8ncia o el vandalisme. Avui la situaci\u00f3 \u00e9s molt diferent.<\/span><\/p>\n

Cada vegada hi ha m\u00e9s persones que entenen que darrere de moltes d’aquestes pr\u00e0ctiques hi ha creativitat, dedicaci\u00f3 i una voluntat genu\u00efna d’aportar alguna cosa a l’espai p\u00fablic.<\/span><\/p>\n

M’encanta veure persones de totes les edats acostar-se a parlar amb nosaltres mentre treballem. Tamb\u00e9 m’alegra veure com han aparegut col\u00b7leccionistes, institucions i persones que donen suport econ\u00f2mic a aquest tipus de pr\u00e0ctiques. Tot aix\u00f2 demostra que la cultura urbana ha aconseguit obrir espais que abans semblaven impensables.<\/span><\/p>\n

Crec que l’art urb\u00e0 est\u00e0 retornant al p\u00fablic una connexi\u00f3 amb l’art que, en altres \u00e0mbits, sembla que s’havia anat perdent, deixant l’espectador en un segon pla.<\/span><\/p>\n

Si hagu\u00e9s d’assenyalar una assignatura pendent, diria que encara ens falta m\u00e9s di\u00e0leg dins de la nostra pr\u00f2pia comunitat.<\/span><\/p>\n

No m’interessen gaire les visions puristes ni les postures excessivament tancades i elitistes \u2014els qui es consideren \u00abels millors del m\u00f3n\u00bb\u2014, tant si provenen del grafit, del <\/span>street art<\/span><\/i>, del muralisme o del m\u00f3n acad\u00e8mic.<\/span><\/p>\n

Sempre he pensat que la riquesa d’aquesta cultura rau precisament en la seva capacitat de barrejar persones, influ\u00e8ncies i punts de vista diferents.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 m’agradaria veure les noves generacions dedicar m\u00e9s temps a desenvolupar una veu pr\u00f2pia i a con\u00e8ixer la hist\u00f2ria d’all\u00f2 que practiquen.<\/span><\/p>\n

L’ambici\u00f3 no t\u00e9 res de dolent, per\u00f2 crec que les carreres m\u00e9s interessants acostumen a construir-se des de la curiositat, la passi\u00f3 i la const\u00e0ncia, i no \u00fanicament des de la recerca de visibilitat o de reconeixement r\u00e0pid a les xarxes socials.<\/span><\/p>\n

Potser el que m\u00e9s em va atraure del grafit quan era jove va ser precisament la seva reacci\u00f3 contra l’elitisme. Era una cultura oberta on importava m\u00e9s el que feies que no pas d’on venies.<\/span><\/p>\n

M’agradaria que no perd\u00e9ssim mai aquesta capacitat d’acollir perspectives diferents i de generar comunitat.<\/span><\/p>\n

Al final, les cultures creixen quan construeixen ponts i s’empobreixen quan comencen a aixecar massa fronteres.\"Mural<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Projectes destacats amb Rebobinart<\/h2>\n
Jay Kaes \u2014 For\u00e7a plural (Nou Barris, Barcelona)<\/a><\/div>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n
\n
<\/div>\n
\n
Rebobinart \u00b7 pressupost en 48 h<\/div>\n

Vols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n

Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n

Com treballem amb empreses \u2192<\/a> Guia de preus<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jay Kaes \u00e9s un artista visual espanyol establert a Londres que treballa entre el muralisme, la il\u00b7lustraci\u00f3 i el disseny gr\u00e0fic. Ha pintat murals en m\u00e9s de 20 pa\u00efsos, desenvolupant un llenguatge propi que fusiona realisme, c\u00f2mic i tecnologia en un estil que ell mateix defineix com a Glitch Pop. La seva obra q\u00fcestiona la…<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":25988,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-25880","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t