KROMATIC<\/a> i quins valors volies transmetre?<\/h3>\nLa proposta per a Sant Andreu de la Barca va sorgir a partir de la mateixa vida que conviu dins de l\u2019edifici Aig\u00fcestoses, un espai que no funciona nom\u00e9s com a biblioteca, sin\u00f3 com un veritable punt de trobada cultural. All\u00e0 conviuen la lectura, la m\u00fasica, la r\u00e0dio municipal, la dansa i diferents activitats creatives, aix\u00ed que des del principi vaig sentir una responsabilitat especial amb aquest projecte.<\/span><\/p>\nLa meva obra acostuma a parlar de la import\u00e0ncia de la cultura, de la creativitat i de l\u2019art com a eines de creixement personal, especialment durant la inf\u00e0ncia, aix\u00ed que sentia que el mural no podia ser simplement decoratiu. Volia construir una imatge que transmet\u00e9s tot aquest flux constant d\u2019aprenentatge, expressi\u00f3 i vida cultural que passa dins de l\u2019edifici.<\/span><\/p>\nDes del principi tamb\u00e9 vaig tenir clar que volia evitar els clix\u00e9s relacionats amb la cultura. No m\u2019interessava fer un collage evident de llibres o notes musicals, sin\u00f3 crear una mena de jungla visual, un entorn m\u00e9s org\u00e0nic i emocional, on tots els elements convisquessin dins d\u2019una composici\u00f3 plena de moviment.<\/span><\/p>\nPer aix\u00f2 hi apareixen dos personatges que funcionen com a al\u00b7legories de l\u2019expressi\u00f3 i l\u2019aprenentatge. A m\u00e9s, vaig aprofitar la mateixa arquitectura de l\u2019edifici com a part activa de la composici\u00f3. Les llargues finestres horitzontals, en lloc de ser un problema, em van permetre ocultar parts concretes dels rostres i destacar-ne d\u2019altres, generant punts focals molt concrets i jugant amb la manera com l\u2019espectador reconstrueix emocionalment les figures.<\/span><\/p>\nDins de l\u2019obra hi apareixen elements vinculats al mateix espai, com els llibres o la m\u00fasica, per\u00f2 reinterpretats des del meu llenguatge visual. La guitarra espanyola, per exemple, hi t\u00e9 un paper important perqu\u00e8 el meu imaginari creatiu est\u00e0 profundament lligat al flamenc i a la cultura popular espanyola.<\/span><\/p>\nTamb\u00e9 m\u2019interessava generar un contrast entre els personatges i el fons. Les figures transmeten calma, concentraci\u00f3 i reflexi\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019edifici tamb\u00e9 \u00e9s un lloc d\u2019estudi, d\u2019escolta i d\u2019aprenentatge. En canvi, l\u2019entorn que els envolta \u00e9s ple de color, formes i moviment, representant tota l\u2019energia creativa que neix constantment dins d\u2019aquest espai.<\/span><\/p>\nI, per descomptat, hi apareixen elements recurrents en la meva feina, com els gerros i els clavells vermells, que per a mi simbolitzen creixement, arrelament, vida i transformaci\u00f3. En el fons, el mural intenta parlar precisament d\u2019aix\u00f2: de com la cultura pot convertir-se en un lloc on les persones creixen, s\u2019expressen i construeixen identitat col\u00b7lectiva.<\/span><\/p>\nQuina experi\u00e8ncia personal t\u2019emportes d\u2019aquest proc\u00e9s col\u00b7lectiu amb altres artistes i amb la comunitat?<\/h3>\n
L\u2019experi\u00e8ncia dins de KROMATIC va ser molt positiva tant a nivell professional com hum\u00e0. Crec que una de les claus \u00e9s la direcci\u00f3 del festival. Es nota molt quan un projecte est\u00e0 liderat per alg\u00fa amb experi\u00e8ncia real dins del muralisme i de la producci\u00f3 art\u00edstica, com \u00e9s el cas d\u2019en Marc, perqu\u00e8 tot funciona amb flu\u00efdesa. No \u00e9s el t\u00edpic esdeveniment on arribes, et donen material i l\u2019organitzaci\u00f3 desapareix. Aqu\u00ed hi havia un equip molt atent i eficient, capa\u00e7 de resoldre qualsevol imprevist de manera r\u00e0pida i natural, i aix\u00f2, per als qui treballem professionalment al carrer, marca molt la difer\u00e8ncia.<\/span><\/p>\nTamb\u00e9 va ser molt enriquidor compartir temps amb altres artistes. Alguns ja eren amics o coneguts i d\u2019altres eren cares noves, per\u00f2 aquest tipus de trobades sempre generen converses molt interessants. M\u00e9s enll\u00e0 de la pintura, acabes compartint experi\u00e8ncies, inquietuds, processos creatius o simplement moments quotidians.<\/span><\/p>\nA nivell hum\u00e0, Sant Andreu de la Barca em va deixar una sensaci\u00f3 de molt bon rotllo. Em va sorprendre molt la relaci\u00f3 entre la gent del municipi i la manera com interactuen al carrer. Hi havia una proximitat i una naturalitat molt especials. Es percebia un ambient molt obert i molt positiu cap a l\u2019art i cap al que estava passant als carrers.<\/span><\/p>\nAl final, quan sents que la gent rep el projecte amb entusiasme i que la feina que fas s\u2019est\u00e0 convertint en un punt de trobada, doncs, \u00f2bviament, l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s molt m\u00e9s emocionant.<\/span><\/p>\n![\"Mural](\"data:image\/gif;base64,R0lGODlhAQABAAAAACH5BAEKAAEALAAAAAABAAEAAAICTAEAOw==\")
Has treballat en ciutats d\u2019Europa, els Estats Units i M\u00e8xic. Quines difer\u00e8ncies has trobat en la manera com la gent rep la teva obra?<\/h3>\n
Crec que, tot i haver treballat en contextos culturals molt diferents, la recepci\u00f3 emocional de la meva obra no ha estat tan diferent com podria semblar. Al cap i a la fi, la feina que faig parla molt d\u2019emocions humanes, de vincles, d\u2019identitat, de fragilitat o d\u2019esperan\u00e7a, i aix\u00f2 connecta amb la gent independentment del lloc on visqui. La part po\u00e8tica i emocional de les obres s\u2019acostuma a entendre d\u2019una manera for\u00e7a universal.<\/span><\/p>\nS\u00ed que he notat que fora d\u2019Espanya la gent percep molt clarament el component cultural espanyol que hi ha en la meva feina. El meu imaginari visual est\u00e0 profundament influ\u00eft pel flamenc, la tradici\u00f3 mediterr\u00e0nia, el color, la intensitat emocional o certes refer\u00e8ncies culturals que formen part de qui soc, i aix\u00f2 des de fora es percep de seguida.<\/span><\/p>\nEn molts llocs, especialment a Europa o als Estats Units, m\u2019han comentat que els meus colors i la meva manera de construir les imatges els resulten molt \u201cespanyols\u201d. Relacionen molt aquesta paleta intensa i lluminosa amb conceptes com el sol, l\u2019energia, la passi\u00f3 o l\u2019expressivitat mediterr\u00e0nia. I \u00e9s curi\u00f3s perqu\u00e8 moltes vegades jo no ho busco de manera conscient; simplement forma part natural de la meva manera d\u2019expressar-me.<\/span><\/p>\nTamb\u00e9 m\u2019ha passat que, fora d\u2019Espanya, algunes persones perceben l\u2019obra com una cosa ex\u00f2tica o molt identit\u00e0ria, per\u00f2 en un sentit positiu. Crec que al final el que connecta \u00e9s precisament aix\u00f2: que la feina neix d\u2019alguna cosa molt aut\u00e8ntica i molt arrelada culturalment, per\u00f2 al mateix temps parla d\u2019emocions que qualsevol pot recon\u00e8ixer com a pr\u00f2pies.<\/span><\/p>\nDels festivals en qu\u00e8 has participat, com Fanzara o CI Urban Fest, quin recordes amb un afecte especial i per qu\u00e8?<\/h3>\n
La veritat \u00e9s que podria escriure un llibre sencer responent aquesta pregunta, perqu\u00e8 pr\u00e0cticament en tots els festivals en qu\u00e8 he participat m\u2019he endut experi\u00e8ncies molt especials. M\u00e9s enll\u00e0 de les ciutats o dels murals, el m\u00e9s important per a mi sempre han estat les persones. Una cosa que es repeteix constantment \u00e9s que arribo a un festival pensant que hi vaig a treballar amb altres artistes i organitzadors, i acabo marxant-ne amb amics.<\/span><\/p>\nAmb el temps t\u2019adones que aquest tipus de projectes generen vincles molt forts. Comparteixes molt\u00edssimes hores, converses, problemes, \u00e0pats, cansament i moments molt intensos. I encara que despr\u00e9s passin mesos o anys, aquests lla\u00e7os continuen all\u00e0. Sempre guardo molt\u00edssim afecte a la gent que he anat coneixent pel cam\u00ed.<\/span><\/p>\nPer explicar una an\u00e8cdota divertida, durant el MIAU, l\u2019Axel Void i jo f\u00e8iem anys aquells dies. Enmig d\u2019un dels \u00e0pats multitudinaris que es fan al poble \u2014amb paelles enormes i molt\u00edssima gent reunida\u2014 van apagar els llums i van apar\u00e8ixer amb pastissos per celebrar-nos l\u2019aniversari. Despr\u00e9s, el director del festival ens va regalar uns tovallons on hi havia escrit: \u00abval per un massatge\u00bb. Pens\u00e0vem que era simplement una broma\u2026 fins que una estona m\u00e9s tard ens van portar a un pis on realment ens estaven esperant dues massatgistes amb les seves lliteres. Va ser un d\u2019aquells moments surrealistes i meravellosos.<\/span><\/p>\nL\u2019\u00faltim projecte en qu\u00e8 he participat, la resid\u00e8ncia Moniker a Tulum, uff\u2026 aix\u00f2 ha estat tot un viatge extrasensorial, tan intens que no cap en unes l\u00ednies, aix\u00ed que millor us remeto a les meves xarxes, on podeu saber m\u00e9s sobre aquesta experi\u00e8ncia incre\u00efble.<\/span><\/p>\nDe quina manera creus que els murals poden transformar un barri o donar identitat a un espai?<\/h3>\n
Crec que la simple pres\u00e8ncia de l\u2019art ja \u00e9s transformadora. Tant se val si passa en un teatre, en un museu, en un concert o davant d\u2019un mural: quan una persona presencia una expressi\u00f3 art\u00edstica, alguna cosa passa dins seu. L\u2019art et pot inspirar, emocionar o fer-te preguntes que es queden amb tu molt despr\u00e9s d\u2019haver viscut aquella experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\nPer aix\u00f2 crec que l\u2019art p\u00fablic t\u00e9 un valor enorme. No \u00e9s el mateix despla\u00e7ar-te a un lloc concret per buscar art que trobar-te\u2019l de sobte a la porta de casa, formant part de la teva vida quotidiana. Canvia completament la relaci\u00f3 que tens amb l\u2019espai. Sortir de casa i trobar-te una obra capa\u00e7 d\u2019estimular-te emocionalment no produeix el mateix efecte que caminar entre parets deteriorades o espais abandonats. L\u2019art pot alterar fins i tot la manera com afrontes la resta del dia, perqu\u00e8 aquest primer est\u00edmul visual i emocional ja et col\u00b7loca el cap en un altre lloc.<\/span><\/p>\nA m\u00e9s, els murals acaben convertint-se en punts de trobada i d\u2019identitat col\u00b7lectiva. Igual que passa amb una pla\u00e7a, un bar emblem\u00e0tic o un monument, les persones acaben incorporant aquestes obres al seu imaginari quotidi\u00e0. El mural deixa de ser una cosa aliena i passa a sentir-se com una part del barri i de la comunitat.<\/span><\/p>\nAix\u00f2 \u00e9s el que em sembla m\u00e9s bonic de l\u2019art urb\u00e0: encara que l\u2019obra neixi de la visi\u00f3 d\u2019un artista, un cop \u00e9s al carrer deixa de pert\u00e0nyer-li del tot. Passa a formar part de la vida de les persones i de l\u2019entorn.<\/span><\/p>\nQuin pes tenen per a tu els missatges socials davant de l\u2019est\u00e8tica pura en la teva obra?<\/h3>\n
Per a mi, el contingut i l\u2019est\u00e8tica s\u00f3n inseparables. No sabria dir en quin percentatge pesa cada cosa, per\u00f2 s\u00ed que tinc clar que no podria fer una obra \u00fanicament des del vessant visual si al darrere no hi hagu\u00e9s una idea, una emoci\u00f3 o una hist\u00f2ria que m\u2019impuls\u00e9s a crear-la. El que realment em mou a pintar \u00e9s el contingut: la necessitat d\u2019expressar alguna cosa, de reflexionar sobre una emoci\u00f3 o de traslladar una poesia visual concreta. Si aix\u00f2 no hi \u00e9s, el proc\u00e9s creatiu perd sentit per a mi.<\/span><\/p>\nFa anys vaig tenir una mena de punt d\u2019inflexi\u00f3 en qu\u00e8 vaig sentir que tot el que fes havia de contenir una intenci\u00f3 real. No volia limitar-me a produir imatges sense m\u00e9s; necessitava que cada obra estigu\u00e9s parlant d\u2019alguna cosa important per a mi, encara que fos d\u2019una manera simb\u00f2lica o oberta a diferents interpretacions.<\/span><\/p>\nPer\u00f2, al mateix temps, l\u2019est\u00e8tica tamb\u00e9 \u00e9s fonamental, perqu\u00e8 \u00e9s precisament el llenguatge amb qu\u00e8 explico aquestes hist\u00f2ries. I quan parlo d\u2019est\u00e8tica no em refereixo a \u201cfer una cosa bonica\u201d, sin\u00f3 a construir una experi\u00e8ncia visual capa\u00e7 de transmetre emocions sense necessitat d\u2019explicar-les amb paraules. Per a mi, una obra no hauria de dependre d\u2019un text al costat per funcionar (tot i que a vegades s\u00ed que hi suma). La pintura, la composici\u00f3, el color, els cossos, les postures o les expressions han de ser capa\u00e7os de parlar per si sols.<\/span><\/p>\nPer aix\u00f2 cuido molt\u00edssim tots aquests elements. La postura d\u2019un personatge, la direcci\u00f3 d\u2019una mirada, la tensi\u00f3 corporal, la relaci\u00f3 entre colors o l\u2019equilibri de la composici\u00f3 formen part del missatge igual que el concepte inicial. Tot ha d\u2019emp\u00e8nyer en la mateixa direcci\u00f3 emocional.<\/span><\/p>\nI encara que despr\u00e9s cada persona interpreti l\u2019obra des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia \u2014cosa que, a m\u00e9s, m\u2019interessa molt\u2014, s\u00ed que necessito que hi hagi un impacte emocional, que la imatge provoqui alguna cosa. Que no sigui nom\u00e9s una cosa que es mira, sin\u00f3 una cosa que es sent. Per a mi \u00e9s aqu\u00ed on el contingut i l\u2019est\u00e8tica deixen de ser dues coses separades i passen a convertir-se en una sola eina d\u2019expressi\u00f3.<\/span><\/p>\nL\u2019art urb\u00e0 dep\u00e8n en gran part de finan\u00e7ament p\u00fablic o privat. Quin model de suport consideres m\u00e9s sostenible de cara al futur?<\/h3>\n
Crec que el futur de l\u2019art urb\u00e0 necessita la conviv\u00e8ncia de diversos models de suport: el p\u00fablic, el privat i tamb\u00e9 el personal o autofinan\u00e7at. Tots tres s\u00f3n importants i compleixen funcions diferents dins de l\u2019ecosistema art\u00edstic.<\/span><\/p>\nEl finan\u00e7ament p\u00fablic em sembla fonamental perqu\u00e8 l\u2019art t\u00e9 una funci\u00f3 social molt important. De la mateixa manera que les institucions inverteixen en places, parcs o infraestructures, tamb\u00e9 haurien d\u2019invertir a acostar l\u2019art i la cultura a l\u2019espai quotidi\u00e0 de les persones. L\u2019art p\u00fablic transforma entorns, inspira, genera identitat i apropa la creativitat a gent que potser mai no entraria en un museu o en una galeria.<\/span><\/p>\nEl finan\u00e7ament privat tamb\u00e9 t\u00e9 un paper molt valu\u00f3s. Hi ha empreses, fundacions i projectes privats que estan impulsant iniciatives incre\u00efbles relacionades amb l\u2019art urb\u00e0, creant aut\u00e8ntics museus a l\u2019aire lliure i desenvolupant treballs curatorials d\u2019alt\u00edssim nivell. Igual que les galeries privades apropen l\u2019art contemporani al p\u00fablic des d\u2019un altre context, molts projectes privats dins del muralisme estan ajudant a professionalitzar i expandir el sector.<\/span><\/p>\nPer\u00f2, a m\u00e9s, crec que \u00e9s molt important reivindicar una tercera via: l\u2019autofinan\u00e7ament i la iniciativa personal dels mateixos artistes. Molt\u00edssimes persones arreu del m\u00f3n continuen intervenint l\u2019espai p\u00fablic invertint el seu propi temps, diners i energia, moltes vegades fora dels circuits institucionals o comercials. I aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s essencial per mantenir viu el llenguatge de l\u2019art urb\u00e0.<\/span><\/p>\nDe fet, moltes vegades les propostes m\u00e9s arriscades, m\u00e9s lliures o m\u00e9s innovadores neixen precisament d\u2019aqu\u00ed. Quan treballes per a grans institucions o marques et pots trobar amb limitacions, condicionants o l\u00ednies que no es poden creuar. En canvi, quan un artista crea des de la independ\u00e8ncia absoluta, es pot permetre experimentar, equivocar-se, trencar codis o llan\u00e7ar missatges que potser ning\u00fa no finan\u00e7aria.<\/span><\/p>\nI crec que aquesta llibertat \u00e9s imprescindible perqu\u00e8 l\u2019art continu\u00ef evolucionant. Moltes de les obres o moviments que realment han fet avan\u00e7ar l\u2019art van n\u00e9ixer des de posicions inc\u00f2modes, lliures i poc rendibles. Per aix\u00f2 penso que l\u2019equilibri ideal no consisteix a triar un \u00fanic model, sin\u00f3 a permetre que tots convisquin i es complementin.<\/span><\/p>\nCom s\u2019hauria de plantejar la relaci\u00f3 entre artistes, institucions, productors i patrocinadors perqu\u00e8 no es perdi l\u2019ess\u00e8ncia del missatge?<\/h3>\n
La relaci\u00f3 entre artistes, institucions, productors i patrocinadors \u00e9s un equilibri molt complex, perqu\u00e8 cadascuna d\u2019aquestes parts t\u00e9 motivacions i necessitats diferents. Les institucions busquen generar impacte cultural o social, els patrocinadors tenen uns interessos concrets, els productors necessiten que el projecte funcioni a nivell organitzatiu i els artistes intenten protegir el seu llenguatge i la seva veu. Aconseguir que tot aix\u00f2 convisqui de manera sana no \u00e9s senzill, per\u00f2 crec que precisament aqu\u00ed hi ha la clau: trobar un equilibri on totes les parts siguin capaces tant d\u2019aportar com de cedir.<\/span><\/p>\nQuan aquest equilibri existeix, els projectes solen funcionar molt b\u00e9 i l\u2019art urb\u00e0 es pot desenvolupar de manera potent i positiva dins de les ciutats. Crec que part del creixement que ha tingut el muralisme en els \u00faltims anys ve precisament del fet que, en molts casos, aquests engranatges han sabut entendre\u2019s entre si.<\/span><\/p>\nAra b\u00e9, tamb\u00e9 crec que \u00e9s important assumir que no totes les idees poden existir dins d\u2019estructures institucionals o comercials. Hi ha vegades en qu\u00e8 un artista necessita dir alguna cosa o experimentar d\u2019una manera que simplement no encaixa dins de certs marcs, ja sigui per q\u00fcestions de contingut, d\u2019est\u00e8tica o de risc creatiu. I \u00e9s aqu\u00ed on entra en joc la independ\u00e8ncia.<\/span><\/p>\nPer aix\u00f2 considero fonamental que els artistes continu\u00efn tenint espais de llibertat absoluta, encara que aix\u00f2 impliqui treballar des de l\u2019autofinan\u00e7ament o des de formats m\u00e9s petits i menys visibles. El valor d\u2019una obra no dep\u00e8n de la seva escala ni de la quantitat de recursos que tingui al darrere. Pots trobar murals gegants t\u00e8cnicament impecables per\u00f2 buits de contingut, i obres molt m\u00e9s petites capaces de generar un impacte emocional i cultural molt m\u00e9s profund.<\/span><\/p>\nAl final, el m\u00e9s important \u00e9s que l\u2019art continu\u00ef avan\u00e7ant i que els artistes puguin continuar desenvolupant una veu aut\u00e8ntica. I perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, de vegades cal suport institucional i d\u2019altres, justament el contrari: independ\u00e8ncia total per poder arriscar, trencar l\u00edmits i emp\u00e8nyer el llenguatge art\u00edstic cap a nous llocs.<\/span><\/p>\nPel que fa a la professionalitzaci\u00f3 del sector, creus que els artistes urbans ja compten amb reconeixement i honoraris justos, o encara queda recorregut?<\/h3>\n
S\u00ed que crec que hi ha hagut una professionalitzaci\u00f3 molt important del sector en els \u00faltims anys i que el reconeixement cap a l\u2019art urb\u00e0 ha canviat molt. Fa temps encara existia una certa mirada que veia els muralistes com a \u00abgrafiters vinguts amunt\u00bb o com una disciplina menor dins de l\u2019art contemporani. Avui aix\u00f2 ja no t\u00e9 sentit. L\u2019art urb\u00e0 \u00e9s present a galeries, museus, institucions, mitjans de comunicaci\u00f3 i grans projectes internacionals. S\u2019ha convertit en una de les corrents creatives m\u00e9s potents i visibles del nostre temps.<\/span><\/p>\nDe fet, jo considero que l\u2019aut\u00e8ntic gest d\u2019avantguarda avui no t\u00e9 tant a veure amb un estil pict\u00f2ric concret, sin\u00f3 amb el fet d\u2019haver tret l\u2019art dels espais tradicionals i haver-lo portat directament a la vida quotidiana de les persones. Per a mi, aquesta democratitzaci\u00f3 de l\u2019art \u00e9s una de les transformacions culturals m\u00e9s importants que han tingut lloc en les darreres d\u00e8cades.<\/span><\/p>\nTamb\u00e9 percebo que despr\u00e9s de la COVID hi va haver un canvi important dins del sector. Durant la pand\u00e8mia es van paralitzar molt\u00edssims projectes i crec que aix\u00f2 va fer reflexionar tant artistes com organitzadors i institucions sobre les condicions laborals. Des d\u2019aleshores he notat una consci\u00e8ncia professional m\u00e9s gran i, per exemple, cada vegada \u00e9s menys habitual trobar festivals que pretenguin treballar sense oferir honoraris dignes als artistes. I aix\u00f2 em sembla un aven\u00e7 molt positiu.<\/span><\/p>\nAra b\u00e9, tot i que s\u00ed que existeix un reconeixement m\u00e9s gran, encara hi ha molt\u00edssima difer\u00e8ncia entre pa\u00efsos pel que fa a pressupostos i condicions econ\u00f2miques. La dist\u00e0ncia entre el que es pot cobrar per un mural a Espanya, en altres pa\u00efsos europeus o als Estats Units continua sent enorme. I crec que aix\u00f2 est\u00e0 molt relacionat amb les pol\u00edtiques culturals i fiscals de cada lloc. Els pa\u00efsos que realment aposten per l\u2019art i en faciliten el desenvolupament acaben generant ind\u00fastries culturals molt m\u00e9s s\u00f2lides.<\/span><\/p>\nEn aquest sentit, els Estats Units continuen jugant en una altra lliga a nivell econ\u00f2mic i d\u2019inversi\u00f3 en art p\u00fablic. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, crec que el cam\u00ed general del sector \u00e9s positiu i que cada vegada hi ha una consci\u00e8ncia m\u00e9s gran que darrere d\u2019un mural no nom\u00e9s hi ha pintura, sin\u00f3 anys de formaci\u00f3, investigaci\u00f3, risc i feina professional.<\/span><\/p>\nSi mirem cap al futur, com imagines un sistema econ\u00f2mic que permeti als muralistes viure de la seva feina sense perdre llibertat creativa?<\/h3>\n
Crec que el repte de trobar un sistema econ\u00f2mic que permeti als muralistes viure de la seva feina sense perdre llibertat creativa no t\u00e9 una soluci\u00f3 senzilla, perqu\u00e8 quan hi ha una inversi\u00f3 econ\u00f2mica tamb\u00e9 hi acostuma a haver expectatives per part de qui aporta aquests recursos. \u00c9s l\u00f2gic que institucions, empreses o patrocinadors vulguin obtenir algun tipus de retorn cultural, social o fins i tot d\u2019imatge. Per aix\u00f2 l\u2019equilibri entre finan\u00e7ament i llibertat creativa sempre ser\u00e0 delicat.<\/span><\/p>\nDit aix\u00f2, crec que la primera responsabilitat recau en els mateixos artistes. Si un creador no defensa una veu pr\u00f2pia en el seu treball personal, dif\u00edcilment podr\u00e0 reclamar llibertat creativa dins de projectes finan\u00e7ats. La independ\u00e8ncia art\u00edstica no es concedeix; tamb\u00e9 s\u2019ha de construir i demostrar a trav\u00e9s d\u2019una traject\u00f2ria coherent.<\/span><\/p>\nPer a mi \u00e9s fonamental que els artistes mantinguin sempre un espai d\u2019investigaci\u00f3, risc i exploraci\u00f3 personal. L\u2019art nom\u00e9s evoluciona quan hi ha persones disposades a experimentar, equivocar-se i seguir camins propis, fins i tot quan aquests camins no s\u00f3n els m\u00e9s rendibles ni els m\u00e9s f\u00e0cils de finan\u00e7ar. Per aix\u00f2 crec que, encara que un artista treballi dins de circuits institucionals o comercials, mai no hauria de renunciar a desenvolupar paral\u00b7lelament aquelles idees que realment li importen.<\/span><\/p>\nEn un escenari ideal, les institucions, fundacions i entitats que donen suport a l\u2019art haurien d\u2019entendre precisament el valor d\u2019aquesta llibertat. De fet, ja existeixen models que funcionen aix\u00ed: organitzacions que financen processos d\u2019investigaci\u00f3 i creaci\u00f3 sense imposar resultats tancats. M\u2019agradaria pensar que en el futur aquest tipus de suport ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s habitual.<\/span><\/p>\nAl final, la cultura avan\u00e7a gr\u00e0cies a la llibertat creativa. I com m\u00e9s capa\u00e7os siguem de generar sistemes que permetin als artistes investigar, experimentar i expressar-se sense por, m\u00e9s ric ser\u00e0 tamb\u00e9 el desenvolupament art\u00edstic i cultural de la societat en el seu conjunt.<\/span><\/p>\nEn quins projectes est\u00e0s treballant ara i cap a on t\u2019agradaria portar la teva obra en els pr\u00f2xims anys?<\/h3>\n
Aquest any estic immers en diversos projectes que m\u2019il\u00b7lusionen especialment perqu\u00e8 representen una evoluci\u00f3 natural de la meva feina. Un dels m\u00e9s importants ha estat la presentaci\u00f3 de la meva primera escultura a la galeria Anderson Smith d\u2019Atlanta, acompanyada de noves obres sobre tela en qu\u00e8 tamb\u00e9 estic explorant noves l\u00ednies. Estic molt motivat endinsant-me en aquesta disciplina escult\u00f2rica, i especialment en l\u2019escultura p\u00fablica de gran format, que s\u2019est\u00e0 convertint en una direcci\u00f3 de treball que m\u2019interessa molt desenvolupar en els pr\u00f2xims anys.<\/span><\/p>\nA m\u00e9s, com a presentaci\u00f3 d\u2019aquestes obres vaig organitzar un xou a la galeria, a manera de performance molt sensorial de pintura, poesia, moda i ball flamenc, que va deixar els assistents amb la sensaci\u00f3 d\u2019haver fet un bon viatge dins del meu cap, i amb qu\u00e8 tots vam gaudir molt\u00edssim.<\/span><\/p>\nTamb\u00e9 he realitzat recentment el meu primer mural de gran format als Estats Units, a la ciutat de Dallas, dins del projecte Art Docks. Ha estat una experi\u00e8ncia extraordin\u00e0ria i, a m\u00e9s, ha obert noves oportunitats i converses que em mantenen molt motivat respecte al futur de la meva feina en aquell pa\u00eds.<\/span><\/p>\nD\u2019altra banda, acabo de tornar d\u2019una resid\u00e8ncia art\u00edstica organitzada per la Fundaci\u00f3 Moniker a Tulum, M\u00e8xic. Han estat deu dies de conviv\u00e8ncia, creaci\u00f3 i connexi\u00f3 amb la natura en un entorn molt especial. All\u00e0 hi vaig desenvolupar una obra molt singular que intervenia un habitatge sencer d\u2019una fam\u00edlia local maia, un projecte que vaig poder dur a terme gr\u00e0cies al suport i la confian\u00e7a de Tina Ziegler, directora de la fundaci\u00f3. Ha estat una d\u2019aquelles experi\u00e8ncies que et recorden per qu\u00e8 fas art.<\/span><\/p>\nA m\u00e9s, en els pr\u00f2xims mesos participar\u00e9 en diversos festivals internacionals que encara no s\u2019han anunciat oficialment, aix\u00ed que de moment no en puc compartir els detalls, per\u00f2 aniran apareixent a poc a poc a les meves xarxes.<\/span><\/p>\nDel que s\u00ed que puc dir alguna cosa, perqu\u00e8 acaba de sortir a la llum, \u00e9s la meva participaci\u00f3 al Waterford Walls d\u2019Irlanda, on far\u00e9 una obra de gran format gr\u00e0cies al suport de l\u2019Instituto Cervantes de Dubl\u00edn i del mateix festival.<\/span><\/p>\nI, m\u00e9s enll\u00e0 dels projectes concrets, sento que estic travessant un moment de creixement molt estimulant. Estic desenvolupant noves obres a l\u2019estudi, explorant formats diferents i ampliant els l\u00edmits del meu propi llenguatge visual. Si penso en els pr\u00f2xims anys, m\u2019agradaria dur a terme les col\u00b7laboracions que avui encara s\u00f3n converses, continuar coneixent gent nova, pa\u00efsos nous i abra\u00e7ar tot el que ha de venir. El fet de no saber qu\u00e8 ser\u00e0, aquesta incertesa, \u00e9s el m\u00e9s estimulant de la nostra professi\u00f3.<\/span><\/p>\nPodries resumir la teva traject\u00f2ria o el teu prop\u00f2sit art\u00edstic en una sola frase o idea?<\/h3>\n
En el fons, utilitzo l\u2019art com el meu propi psic\u00f2leg. Pinto per entendre la vida i per entendre\u2019m a mi mateix. I espero que, en compartir aquest proc\u00e9s, tamb\u00e9 pugui acompanyar altres persones en el seu.<\/span><\/p>\n <\/p>\n
![\"Retrat](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/dan-ferrer-artista-kromatic-arte-urbano-retrato.jpg\")
Dan Ferrer \u00e9s un artista visual i muralista que fa de l\u2019espai p\u00fablic un lloc de poesia i relat compartit. La seva obra, marcada per la figuraci\u00f3 i el simbolisme, transforma experi\u00e8ncies \u00edntimes en imatges d\u2019una gran for\u00e7a pl\u00e0stica capaces de connectar amb emocions universals com l\u2019amor, la fragilitat, la identitat o l\u2019esperan\u00e7a. Amb un llenguatge propi que beu del graffiti, el flamenc, la cultura mediterr\u00e0nia i la pintura cl\u00e0ssica, Ferrer construeix un univers visual intens, sensible i profundament hum\u00e0, on cada mural dialoga amb l\u2019arquitectura, el territori i la comunitat.<\/p>\n![\"Detall](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/dan-ferrer-mural-arte-urbano-nina-paloma-blanca.jpg\")
Despr\u00e9s de deixar la publicitat el 2015, vas decidir centrar-te en el teu propi art. Qu\u00e8 va canviar en la teva mirada des d\u2019aleshores?<\/h3>\n![\"Mural](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/la-solea-dan-ferrer-linares-mural.jpg\")
Sols partir d\u2019una idea potent que despr\u00e9s desenvolupes fins a fer-la universal. Com trobes aquest equilibri entre all\u00f2 \u00edntim i all\u00f2 col\u00b7lectiu?<\/h3>\n![\"Mural](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/dan-ferrer-mural-arte-urbano-ninos-mochila.jpg\")
Com va sorgir la teva proposta per a Sant Andreu de la Barca dins de ![\"Mural](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/mural-festival-kromatic-dan-ferrer-omar-perez.jpg\")
Has treballat en ciutats d\u2019Europa, els Estats Units i M\u00e8xic. Quines difer\u00e8ncies has trobat en la manera com la gent rep la teva obra?<\/h3>\n![\"Escultura](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/rebobinart-dan-ferrer-arte-urbano-escultura-roots-ceramica-muralismo.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Mural](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/dan-ferrer-mural-resiliencia-arte-urbano.jpg\")
Quin pes tenen per a tu els missatges socials davant de l\u2019est\u00e8tica pura en la teva obra?<\/h3>\n![\"Pintura](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/rebobinart-dan-ferrer-arte-urbano-pintura-figurativa-obra-estudio-muralismo.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Mural](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/dan-ferrer-mural-adolescencia-arte-urbano.jpg\")
Pel que fa a la professionalitzaci\u00f3 del sector, creus que els artistes urbans ja compten amb reconeixement i honoraris justos, o encara queda recorregut?<\/h3>\n![\"Mural](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/rebobinart-dan-ferrer-arte-urbano-mural-brunette-woman-dallas-usa-muralismo.jpg\")
<\/span><\/p>\n