![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama-cor-instal-lacio-luminica-nou-barris-tipus.jpg1_.jpg\")
Basurama \u00e9s un col\u00b7lectiu art\u00edstic i de recerca fundat l’any 2001, amb base a Madrid, dedicat a la creaci\u00f3, producci\u00f3 cultural i an\u00e0lisi cr\u00edtica dels processos productius, la generaci\u00f3 de residus i les possibilitats creatives, socials i ambientals que aquests obren.<\/strong><\/p>\nEl seu treball se situa entre l’art, l’arquitectura i l’urbanisme, amb una clara vocaci\u00f3 d’intervenci\u00f3 a l’espai p\u00fablic. A trav\u00e9s d’instal\u00b7lacions, accions i projectes col\u00b7laboratius, Basurama reutilitza materials descartats per activar noves lectures sobre el consum, la sostenibilitat i la relaci\u00f3 entre comunitat i ciutat, transformant residus en dispositius culturals i simb\u00f2lics.<\/strong><\/p>\n Amb<\/span> Rebobinart<\/span><\/a> i l’<\/span>Ajuntament de Barcelona<\/span><\/a>, el col\u00b7lectiu Basurama ha impulsat les intervencions <\/span>Cor<\/span><\/i><\/a> i <\/span>Teulades<\/span><\/i><\/a> al districte de Nou Barris, transformant residus i materials reutilitzats en instal\u00b7lacions que connecten mem\u00f2ria ve\u00efnal, sostenibilitat i espai p\u00fablic a trav\u00e9s de processos col\u00b7laboratius i comunitaris.<\/span><\/p>\n La vostra feina fa anys que aborda temes com el consum, els residus i les contradiccions del sistema. En un context en qu\u00e8 aquests discursos s’han fet m\u00e9s visibles, com eviteu que perdin for\u00e7a o es converteixin en una est\u00e8tica m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n L’est\u00e8tica s’esgota r\u00e0pid; el proc\u00e9s comunitari, no. Una instal\u00b7laci\u00f3 nostra pot ser visualment impactant, per\u00f2 el seu veritable valor resideix en l<\/span>a log\u00edstica dels materials i l<\/span>‘activaci\u00f3 ciutadana. Si hi ha una comunitat apropiant-se de la brossa per reclamar un dret (al joc, a l’espai p\u00fablic, a la sobirania energ\u00e8tica), el residu deixa de ser un fetitxe visual per convertir-se en un agent pol\u00edtic.<\/span><\/p>\n Intentem evitar el greenwashing sent pragm\u00e0tics i, a vegades, inc\u00f2modes: si una intervenci\u00f3 no genera una pregunta inc\u00f2moda o no resol una necessitat t\u00e8cnica o social en un context espec\u00edfic, correm el risc de ser nom\u00e9s \u00abla cara amable\u00bb de la gesti\u00f3 de residus. Ens mantenim alerta intentant ser cr\u00edtics en els contextos en qu\u00e8 treballem. Moltes institucions incorporen avui discursos sobre sostenibilitat i reciclatge. Creieu que aix\u00f2 respon a un canvi real o a una necessitat d’imatge?<\/strong><\/p>\n \u00c9s innegable que existeix una necessitat d’imatge. La sostenibilitat s’ha convertit en una nova moneda de canvi pol\u00edtica i corporativa. Moltes institucions adopten el discurs del reciclatge perqu\u00e8 \u00e9s la capa m\u00e9s superficial i amable de la crisi ecol\u00f2gica: ens permet sentir que alguna cosa canvia sense q\u00fcestionar el model de producci\u00f3.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 no creiem que aquesta actitud respongui majorit\u00e0riament a un pla pur de maquillatge. Realment, a totes o gaireb\u00e9 totes les institucions hi ha persones que s\u00ed que volen apostar per un canvi cap a la sostenibilitat. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s fins on volen arribar realment i quant poden moure els engranatges dels seus sistemes interns de funcionament. En aquest sentit, els nostres projectes s\u00f3n una manera de posar a prova fins on poden arribar quan cal transformar el discurs en fets.<\/span><\/p>\n Un dels punts clau de la nostra feina \u00e9s intentar dotar de contingut conceptes com \u00absostenibilitat\u00bb o \u00abeconomia circular\u00bb. S\u00f3n paraules que, de tant fer-les servir, perden significat i valor en el discurs pol\u00edtic i social. Si la sostenibilitat va desviar el debat del model econ\u00f2mic que s’imposava, el reciclatge ho va fer del model de consum imperant; i avui dia tornem a c\u00f3rrer el risc que l’economia circular desvi\u00ef el debat del que realment \u00e9s urgent. Com diu Marina Garc\u00e9s, vivim en el \u00abtemps de la insostenibilitat\u00bb, en un temps en qu\u00e8 les solucions als problemes han quedat obsoletes, i per aix\u00f2 \u00e9s moment de reflexionar sobre com afrontarem el canvi de paradigma, quin rol han d’assumir les administracions p\u00fabliques, quin paper volem o podem adoptar els ciutadans, quines transicions urbanes s\u00f3n necess\u00e0ries o quin paper juga l’educaci\u00f3 en aquesta transici\u00f3.<\/span><\/p>\n Treballeu sovint amb materials descartats, per\u00f2 tamb\u00e9 dins de marcs institucionals. Quines tensions apareixen quan porteu un discurs cr\u00edtic a espais que formen part del mateix sistema que q\u00fcestioneu?<\/strong><\/p>\n Aquesta \u00e9s una de les tensions que defineix la nostra exist\u00e8ncia com a col\u00b7lectiu. No l’evitem, i encara que fora del sistema hi ha lloc per transformar la realitat, el cert \u00e9s que nosaltres gaireb\u00e9 sempre treballem des de dins, cosa que ens exigeix un exercici constant d’equilibrisme.<\/span><\/p>\n La primera tensi\u00f3 amb qu\u00e8 ens solem trobar \u00e9s t\u00e8cnica i burocr\u00e0tica. El sistema est\u00e0 dissenyat per al que \u00e9s nou, homologat i previsible. Quan intentem operar amb residus dins d’una instituci\u00f3, xoquem amb normatives d’incendis, assegurances, riscos laborals, convenis de cessi\u00f3 i moltes altres traves darrere de les quals hi ha principalment una por a possibles queixes ciutadanes, a l’acceptaci\u00f3 del resultat est\u00e8tic i, pensem, tamb\u00e9 a una estigmatitzaci\u00f3 dels materials pel fet de ser residus.<\/span><\/p>\n For\u00e7ar l’entrada d’aquests materials \u00e9s, en si mateix, un acte pol\u00edtic que obliga la instituci\u00f3 a repensar les seves pr\u00f2pies regles de control.<\/span><\/p>\n Fins a quin punt sentiu que la vostra feina pot ser absorbida o neutralitzada quan entra en circuits culturals o institucionals?<\/strong><\/p>\n Quan el residu esdev\u00e9 \u00abbonic\u00bb o \u00abcuri\u00f3s\u00bb dins d’un museu, perd la seva c\u00e0rrega de rebuig. El circuit cultural tendeix a polir les arestes; vol la brossa, per\u00f2 sense l’olor, sense el volum real i sense la mol\u00e8stia. La nostra resist\u00e8ncia consisteix a mantenir l’escala i la brut\u00edcia: si all\u00f2 que portem \u00e9s inc\u00f2mode de muntar, de gestionar i de mirar, \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que el sistema ho digereixi i ho converteixi en un producte inofensiu. Per aix\u00f2, en les nostres feines, encara que la brossa sigui ordenada, manipulada i reutilitzada, el material, l’origen i la seva mem\u00f2ria continuen sent visibles. No amaguem la brossa, la posem en primer pla.<\/span><\/p>\n Sabem que som tend\u00e8ncia en certs moments. Les institucions funcionen per onades: ara toca sostenibilitat, dem\u00e0 tocar\u00e0 una altra cosa. Per no ser neutralitzats per la moda, la nostra estrat\u00e8gia \u00e9s la infiltraci\u00f3 a llarg termini. No ens interessa nom\u00e9s la intervenci\u00f3 puntual, sin\u00f3 deixar caps solts a les institucions: protocols de reutilitzaci\u00f3 que hi queden instal\u00b7lats, xarxes de contactes que continuen funcionant o comunitats de persones amb una mirada cr\u00edtica que ja no es pot ignorar. En l’art urb\u00e0 i els projectes p\u00fablics, sovint es parla d'\u00bbimpacte social\u00bb. Des de la vostra experi\u00e8ncia, quina difer\u00e8ncia hi ha entre impacte real i relat d’impacte?<\/strong><\/p>\n Per a nosaltres, la difer\u00e8ncia entre l’impacte real i el relat d’impacte rau en qui explica la hist\u00f2ria i quant temps dura l’eco de la intervenci\u00f3 quan nosaltres marxem. L’impacte real \u00e9s una cosa que triga m\u00e9s a succeir, que es mesura temps despr\u00e9s de la foto de grup que ens fem als projectes. \u00c9s una cosa m\u00e9s complexa de mesurar; no serveixen els t\u00edpics indicadors que s’apliquen als projectes t\u00e8cnics de cooperaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s una cosa m\u00e9s modesta o menys vistosa, que es pot mesurar en detalls com:<\/span><\/p>\n Tots aquests valors qualitatius que impliquen un canvi de mirada, de gesti\u00f3, d’autoconsci\u00e8ncia, d’autonomia i de capacitats, s\u00f3n moltes vegades invisibles en els resultats finals dels projectes, per\u00f2 s\u00f3n impactes a llarg termini que produeixen canvis a escala local i individual i que, alhora, tenen un efecte multiplicador perqu\u00e8 s\u00f3n valors compartits comunit\u00e0riament.<\/span><\/p>\n Creieu que l’art a l’espai p\u00fablic t\u00e9 capacitat de transformaci\u00f3 o que, en molts casos, funciona m\u00e9s com una eina simb\u00f2lica?<\/strong><\/p>\n Per a nosaltres, l’art a l’espai p\u00fablic no ha d’escollir entre ser un s\u00edmbol o ser una eina; ha de ser un s\u00edmbol que funcioni. L’art t\u00e9 una capacitat de transformaci\u00f3 real quan trenca l’imaginari del que \u00e9s possible. Quan l’art p\u00fablic \u00e9s \u00fatil, deixa de ser un objecte per ser contemplat i es converteix en una infraestructura social, o en un vehicle per donar visibilitat a una demanda hist\u00f2rica d’un barri, o en un mitj\u00e0 per provocar un debat sobre un tema concret, entre altres possibilitats. En relaci\u00f3 amb la vostra feina a Nou Barris (El cor de Nou Barris<\/i> i la intervenci\u00f3 a Teulades<\/i>), com vau plantejar cada projecte i quines difer\u00e8ncies vau trobar a nivell de proc\u00e9s, relaci\u00f3 amb l’entorn i tipus d’impacte?<\/strong><\/p>\n Tots dos projectes provenen d’un mateix context, una mateixa convocat\u00f2ria i un mateix territori, per\u00f2 certament van tenir desenvolupaments i derroters molt diferents.<\/span><\/p>\n Quan vam enviar les propostes, per a nosaltres <\/span>Teulades<\/span><\/i> era un projecte m\u00e9s potent i contundent que <\/span>Cor<\/span><\/i>, i sent\u00edem que responia molt b\u00e9 a l'\u00bbenunciat\u00bb que se’ns havia plantejat. La idea original del projecte consistia a fabricar una pe\u00e7a amb una mida de pavell\u00f3, m\u00e9s que no pas de \u00abcaseta\u00bb, que \u00e9s en el que finalment va quedar per una q\u00fcesti\u00f3 de costos de producci\u00f3. En una situaci\u00f3 ideal, haur\u00edem posat aquell projecte sobre la taula en una reuni\u00f3 amb els ve\u00efns, com una primera possibilitat d’activar aquella pla\u00e7a, per\u00f2 amb total possibilitat de modificar-ne la forma i les condicions materials per respondre a les necessitats d’aquells ve\u00efns respecte a una gran pla\u00e7a sense \u00e0nima, que \u00e9s el que \u00e9s aquell lloc. Haur\u00edem localitzat persones amb capacitat per construir aquelles cobertes amb teules que hav\u00edem pensat inicialment i ens haur\u00edem trobat amb ferrallaires per trobar els materials amb qu\u00e8 fer la pe\u00e7a. Res d’aix\u00f2 no va passar, per moltes raons, i tot i que la pe\u00e7a continua sent un homenatge a aquelles persones que van fer d’aquells terrenys casa seva, ens han faltat ingredients fonamentals perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui apropiat, viscut i utilitzat pels ve\u00efns. En positiu, aquella pe\u00e7a tira endavant per sobre d’un munt de pors i condicionants normatius que entre tots hem estat capa\u00e7os de sortejar. Molts projectes segueixen aquest mateix proc\u00e9s: la proposta \u00e9s radical per\u00f2, a l’hora de dur-la a terme, sorgeixen tants problemes i condicionants que al final no es fa o es modifica tant la idea que perd el significat. En aquest cas, arribar a plantar aquella \u00abcasa\u00bb al mig de la pla\u00e7a i demostrar-nos tots \u2014ajuntament, equip de producci\u00f3, ve\u00efns i nosaltres mateixos\u2014 que no passa res d’all\u00f2 dolent que pens\u00e0vem que podia passar, ja \u00e9s un \u00e8xit.<\/span><\/p>\n D’altra banda, el projecte <\/span>Cor<\/span><\/i> va ser el producte d’una d’aquelles reunions de creativitat que tenim al col\u00b7lectiu quan abordem aquests projectes. L’enunciat era for\u00e7a clar i no vam trigar gaire a situar-nos sobre alguna idea relacionada amb l’esport i el cor. Hi don\u00e0vem voltes quan alg\u00fa va recordar que feia temps que ten\u00edem uns 400 triangles de senyalitzaci\u00f3 d’accidents guardats al nostre magatzem. \u00c9s un bon exemple de com els materials condicionen els projectes, perqu\u00e8 una cosa tan senzilla en el disseny com un triangle format per tres peces articulades i amb una identitat pr\u00f2pia tan clara que tothom sap qu\u00e8 \u00e9s a primera vista, et condiciona el resultat final del projecte en el millor dels sentits: simplement seguint la l\u00f2gica del mateix material, el projecte va prendre forma definitiva r\u00e0pidament. Despr\u00e9s, sobre el paper i sense m\u00e9s, era un projecte relativament formalista pel tipus de coses que solem fer, que normalment no representen una tercera cosa com en aquest cas, que era directament un cor gegant. I b\u00e9, pel mig vam tenir algunes complicacions per tirar endavant la nostra aposta de col\u00b7locar-lo directament sobre la fa\u00e7ana del poliesportiu, per\u00f2 aix\u00f2 entra dins la quantitat esperable de problemes que genera un projecte de grans dimensions sobre una fa\u00e7ana. I al contrari que <\/span>Teulades<\/span><\/i>, el projecte final \u00e9s millor que el dibuix. Pensem que s’integra molt b\u00e9 a la fa\u00e7ana, fins i tot el di\u00e0leg amb les flors de les plantes que hi pugen; tant de bo aquella vegetaci\u00f3 arribi a envair una mica la nostra pe\u00e7a. I b\u00e9, a vegades un s\u00edmbol tan senzill com un cor que batega un parell d’hores en caure el sol \u00e9s tan potent o m\u00e9s que el discurs art\u00edstic m\u00e9s complex i abstracte. En aquestes intervencions, on hi ha una dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria clara, com gestioneu l’equilibri entre participaci\u00f3 real i construcci\u00f3 de relat?<\/strong><\/p>\n Tot i que \u00e9s cert que el concepte de partida de molts dels nostres projectes \u00e9s, a vegades, propi, el relat es construeix amb la participaci\u00f3. L’escolta \u00e9s fonamental en els processos participatius; \u00e9s l’\u00fanica manera d’aconseguir la generaci\u00f3 de confian\u00e7a, transpar\u00e8ncia i implicaci\u00f3 dels actors que en formen part. No volem imposar un relat, sin\u00f3 construir-lo conjuntament.<\/span><\/p>\n Treballar amb residus en un context concret implica activar din\u00e0miques locals. Quina part del proc\u00e9s us interessa m\u00e9s: el resultat final o el que passa durant la producci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Si el resultat final \u00e9s el \u00abqu\u00e8\u00bb, la producci\u00f3 \u00e9s el \u00abcom\u00bb, i \u00e9s precisament aqu\u00ed on creiem que resideix la capacitat de transformar la realitat. Ens interessa m\u00e9s la producci\u00f3 per diverses raons fonamentals:<\/span><\/p>\n Per treballar amb residus en un lloc concret, primer cal buscar-los, classificar-los i transportar-los. Aquest proc\u00e9s de safari urb\u00e0, com l’anomenem nosaltres, ens porta a explorar i con\u00e8ixer el territori d’una manera diferent. Interactuem amb els serveis de neteja, amb les ferralleries locals, amb les empreses que llencen excedents, entre altres agents. En aquesta fase de producci\u00f3, aprenem qu\u00e8 consumeix aquell barri, qu\u00e8 menysprea i quins fluxos de materials el travessen. Aquesta lectura material del territori \u00e9s per a nosaltres una manera de revelar una realitat urbana, i sovint \u00e9s el que dispara la nostra idea per al projecte.<\/span><\/p>\n El disseny obert i la negociaci\u00f3. Els nostres projectes s’imaginen a partir del context en qu\u00e8 els realitzarem i intentem mantenir obert el proc\u00e9s de creaci\u00f3 el m\u00e0xim temps possible. A trav\u00e9s d’aquest proc\u00e9s de creaci\u00f3 obert, d’anada i tornada amb les institucions, ve\u00efns i col\u00b7laboradors que ens envolten, el proc\u00e9s es converteix en una assemblea cont\u00ednua. El que passa durant la producci\u00f3 \u00e9s una negociaci\u00f3 constant entre el desig, les condicions t\u00e8cniques i els materials i recursos disponibles. L’auge de festivals i projectes ha multiplicat la pres\u00e8ncia de l’art urb\u00e0. Hi veieu una oportunitat o una sobreproducci\u00f3 que dilueix el contingut?<\/strong><\/p>\n Com en gaireb\u00e9 tots els projectes, dep\u00e8n de l’objectiu perseguit i de les maneres de fer. Els macroesdeveniments com festivals, competicions esportives, etc., s\u00f3n llocs d’abund\u00e0ncia i no nom\u00e9s de residus; s\u00f3n espais d’oportunitat per generar preguntes sobre els models d’oci i sobre la gesti\u00f3 de la trobada social. Intervenir-hi fent preguntes sobre aquesta gesti\u00f3 pot ajudar a canviar-los i millorar les formes en qu\u00e8 es duen a terme. El problema \u00e9s que avui dia aquests llocs s\u00f3n simples espais de consum: tot esdev\u00e9 un centre comercial i fins i tot la interacci\u00f3 social est\u00e0 mediada pel consum.<\/span><\/p>\n En relaci\u00f3 amb pressupostos p\u00fablics i privats, com valoreu l’\u00fas de recursos en aquest tipus d’intervencions? On creieu que hi ha les principals contradiccions?<\/strong><\/p>\n A Basurama no veiem l’\u00fas de pressupostos p\u00fablics o privats com una taca al nostre expedient, sin\u00f3 com una presa de posici\u00f3 pol\u00edtica. Si nom\u00e9s treball\u00e9ssim des de la perif\u00e8ria absoluta, sense tocar els diners del sistema, la nostra capacitat d’incid\u00e8ncia seria m\u00ednima. El nostre finan\u00e7ament \u00e9s molt divers; efectivament col\u00b7laborem i hem col\u00b7laborat amb tota mena de finan\u00e7adors. Cal gestionar les contradiccions, perqu\u00e8 formen part de la vida. Per a nosaltres \u00e9s important que aquestes contradiccions no q\u00fcestionin l’obra ni el proc\u00e9s; si hi ha llibertat per fer-ho, aquesta contradicci\u00f3 pot formar i forma part de la mateixa obra. Moltes marques i empreses privades han incorporat el llenguatge de l’art urb\u00e0. Creieu que aix\u00f2 obre noves vies o suposa una apropiaci\u00f3 de codis sense retorn real?<\/strong><\/p>\n Vivim en un sistema anomenat capitalisme que el que fa \u00e9s segrestar qualsevol proposta que pugui explotar. No \u00e9s sorprenent que marques o empreses s’apropi\u00efn de codis i imaginaris en benefici propi. L’important \u00e9s que aquesta apropiaci\u00f3 no buidi de contingut el llenguatge. La mera est\u00e8tica i la imatge s\u00f3n caduques, peribles; l’art no ho \u00e9s. Hi ha una transformaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del moment, un q\u00fcestionament, un proc\u00e9s cr\u00edtic individual i col\u00b7lectiu, un canvi en els processos, en les mirades, en les formes de veure, com deia John Berger.<\/span><\/p>\n On situeu avui el l\u00edmit entre col\u00b7laborar amb el sistema i formar-ne part?<\/strong><\/p>\n Del sistema totes en formem part, no? Per a nosaltres, el m\u00e9s interessant \u00e9s fer el sistema transparent, visible, comprensible… Quan una ent\u00e9n com funcionen els processos, la gesti\u00f3 i les traves, comen\u00e7a a veure les esquerdes, els camins derivats, les bifurcacions… Els llocs, en definitiva, on les coses poden canviar, on el sistema es pot \u00abhackejar\u00bb.<\/span><\/p>\n No ens fa por ser dins del sistema; el que ens fa por \u00e9s deixar de hackejar-lo. El l\u00edmit \u00e9s la negociaci\u00f3. Mentre tinguem la llibertat de dir \u00abno\u00bb a un projecte que nom\u00e9s busca cosm\u00e8tica, o de proposar una acci\u00f3 que trenqui les regles del joc institucional, continuarem col\u00b7laborant. En el moment en qu\u00e8 les nostres solucions deixin de generar preguntes inc\u00f2modes, haurem passat a formar part del problema.<\/span><\/p>\n La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial est\u00e0 entrant en l’\u00e0mbit creatiu, tamb\u00e9 en la generaci\u00f3 d’imatges. Com encaixa aix\u00f2 dins d’un discurs que posa el focus en el material, el residual i el f\u00edsic?<\/strong><\/p>\n A primera vista, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial sembla el pol oposat del que fem: \u00e9s et\u00e8ria, algor\u00edtmica i aparentment neta, mentre que nosaltres treballem amb materials que es toquen i es manipulen.<\/span><\/p>\n Tanmateix, des de Basurama veiem punts de fricci\u00f3 molt interessants on all\u00f2 digital i all\u00f2 material xoquen: la IA requereix centres de dades gegants i maquinari que queda obsolet a una velocitat vertiginosa. Cada imatge generada t\u00e9 una tra\u00e7abilitat de consum energ\u00e8tic i de materials (liti, terres rares) que tard o d’hora es convertiran en residu f\u00edsic. En un discurs que posa el focus en el material, la IA \u00e9s el recordatori que all\u00f2 \u00abvirtual\u00bb no existeix. Tot bit t\u00e9 un \u00e0tom darrere que ha estat extret de la terra i que acabar\u00e0 en un abocador. Ens interessa visibilitzar aquesta \u00abbrossa digital\u00bb que no veiem per\u00f2 que pesa tones.<\/span><\/p>\n Si la producci\u00f3 d’imatge es torna cada cop m\u00e9s immaterial, quin lloc ocupa el treball amb residus i amb mat\u00e8ria real?<\/strong><\/p>\n El treball amb residus i mat\u00e8ria real ocupa un lloc central en la nostra feina, per\u00f2 ara potser aquest treball pren encara m\u00e9s centralitat justament perqu\u00e8 la producci\u00f3 d’imatge (i no nom\u00e9s) tendeix a esdevenir m\u00e9s immaterial. Davant d’aquesta desmaterialitzaci\u00f3, Basurama porta la creaci\u00f3 a una dimensi\u00f3 f\u00edsica i territorial, treballant amb all\u00f2 descartat per fer visibles les petjades materials, socials i pol\u00edtiques que sostenen qualsevol imatge o projecte cultural. La brossa no apareix nom\u00e9s com un recurs est\u00e8tic, sin\u00f3 com un arxiu viu de consum, desigualtat i transformaci\u00f3. Intentem, en definitiva, insistir a retornar pes, context i conflicte a trav\u00e9s dels residus, els objectes descartats i les infraestructures oblidades.<\/span><\/p>\n Mirant l’estat actual del sector, qu\u00e8 us sembla que est\u00e0 funcionant i qu\u00e8 considereu que s’est\u00e0 buidant de contingut?<\/strong><\/p>\n A Basurama fa m\u00e9s de 25 anys que veiem com conceptes que van n\u00e9ixer als marges han estat absorbits pel centre, i aix\u00f2 ens permet identificar on encara hi ha pols i on nom\u00e9s queda closca.<\/span><\/p>\n Per exemple, el concepte de \u00absostenibilitat\u00bb s’ha convertit en una paraula comod\u00ed que ja no significa res perqu\u00e8 ho significa tot; en l’urbanisme i l’art p\u00fablic, la participaci\u00f3 ciutadana sovint s’est\u00e0 convertint en un tr\u00e0mit administratiu, un checklist m\u00e9s que cal complir.<\/span><\/p>\n En canvi, funcionen projectes on sorgeixen aliances improbables entre recollidors informals de brossa i enginyers de dades, associacions ve\u00efnals o ecologistes, com el projecte <\/span>Autofabricantes<\/span><\/i> de Medialab-Prado, per citar-ne un exemple. Quan l’art deixa de mirar-se al mirall i es converteix en un adhesiu perqu\u00e8 altres sectors col\u00b7laborin, passen coses reals.<\/span><\/p>\n Altres estrat\u00e8gies o visions que s\u00ed que pensem que funcionen s\u00f3n la substituci\u00f3 de la recerca de l’objecte final per la generaci\u00f3 d’un \u00abmanual d’instruccions\u00bb, on el que prima \u00e9s l’aprenentatge col\u00b7lectiu, el codi obert i la transfer\u00e8ncia d’eines. La gesti\u00f3 del \u00abmentrestant\u00bb: davant dels grans plans urban\u00edstics o de les grans obres que no arriben mai \u2014o pitjor, que no s’acaben mai\u2014 funciona l’urbanisme t\u00e0ctic i ef\u00edmer que activa espais ara. Utilitzar el que ja existeix (solars, materials, xarxes socials) per resoldre necessitats immediates. Aquesta capacitat d’actuar en el present amb el que tenim a m\u00e0. O la tra\u00e7abilitat dels projectes. Davant l’opacitat del sistema, funcionen els projectes que s\u00f3n honestos amb la seva petjada. Projectes que et diuen: \u00abaix\u00f2 ve d’aqu\u00ed, ha costat tant i quan s’acabi anir\u00e0 all\u00e0\u00bb. L’honestedat sobre les pr\u00f2pies contradiccions \u00e9s avui el valor m\u00e9s subversiu i el que realment mant\u00e9 viu el discurs. Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n Entrevista Basurama \u00e9s un col\u00b7lectiu art\u00edstic i de recerca fundat l’any 2001, amb base a Madrid, dedicat a la creaci\u00f3, producci\u00f3 cultural i an\u00e0lisi cr\u00edtica dels processos productius, la generaci\u00f3 de residus i les possibilitats creatives, socials i ambientals que aquests obren. El seu treball se situa entre l’art, l’arquitectura i l’urbanisme, amb una clara…<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":22221,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-23181","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t![\"Transformaci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama-rio.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Acci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama-cor-instal-lacio-luminica-nou-barris-tipus.jpg2_-1.jpg\")
<\/strong><\/b><\/p>\n![\"Intervenci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama1.jpg\")
<\/span><\/p>\n\n
![\"Transformaci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama3.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Transformaci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Reutilitzaci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama4.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Instal\u00b7laci\u00f3](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama-teulades-nou-barris-tipus-5.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/basurama-teulades-instal-lacio-nou-barris3-scaled-1.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/NOU-Basurama-Cor-13-scaled-1-1.jpg\")
<\/span><\/p>\nProjectes destacats amb Rebobinart<\/h3>\n
\nBasurama \u2013 Teulades<\/a>\n<\/div>\nVols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n