{"id":21690,"date":"2026-01-05T15:09:27","date_gmt":"2026-01-05T15:09:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rebobinart.com\/?p=21690"},"modified":"2026-09-18T21:09:41","modified_gmt":"2026-09-18T21:09:41","slug":"miquel-wert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rebobinart.com\/ca\/miquel-wert\/","title":{"rendered":"Miquel Wert"},"content":{"rendered":"

Entrevista<\/h2>\n[vc_row thb_divider_position=\u00bbbottom\u00bb][vc_column][vc_column_text css=\u00bb\u00bb]\n

\"\"Miquel Wert Jirheden<\/strong> (Barcelona, 1982) \u00e9s un pintor, dibuixant i muralista hisp\u00e0-suec establert a Barcelona. \u00c9s llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona<\/strong> (2005) i desenvolupa una traject\u00f2ria art\u00edstica que combina la pintura de cavallet, el dibuix i la intervenci\u00f3 mural en espais p\u00fablics i institucionals.<\/h3>\n

La seva obra explora la mem\u00f2ria, la identitat i la construcci\u00f3 del relat col\u00b7lectiu<\/strong>, abordant escenes quotidianes carregades de simbolisme i amb una marcada atmosfera narrativa. Tant en el treball d’estudi com en els murals de gran format, Wert construeix imatges que evoquen un passat recent, fr\u00e0gil i ambigu, situant l’espectador davant d’escenaris que oscil\u00b7len entre la realitat i la ficci\u00f3. Ha participat en nombroses exposicions individuals i col\u00b7lectives<\/strong> a nivell nacional i internacional, aix\u00ed com en projectes d’art p\u00fablic a diversos pa\u00efsos d’Europa, el Mediterrani i el nord d’\u00c0frica<\/strong>. La seva obra forma part de col\u00b7leccions p\u00fabliques i privades<\/strong>. En l’\u00e0mbit de l’art p\u00fablic, destaca el mural realitzat l’any 2021 conjuntament amb l’artista Elisa Capdevila al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona<\/strong>, un projecte d’homenatge a la gent gran i a la mem\u00f2ria del barri. Paral\u00b7lelament a la seva pr\u00e0ctica art\u00edstica, desenvolupa tasques docents com a professor associat a la Universitat de Barcelona<\/strong>, vinculades als estudis de Belles Arts i conservaci\u00f3-restauraci\u00f3.<\/h3>\n

<\/span><\/p>\n

La teva relaci\u00f3 amb el graffiti es remunta a la d\u00e8cada dels 90, com van ser els teus inicis i quina \u00e9s la teva percepci\u00f3 del panorama actual de l’art urb\u00e0?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
\n

Els meus primers records van lligats a un llapis, aquest va ser el meu principal passatemps. El meu pare era un bon dibuixant, encara que professionalment es va decantar m\u00e9s cap al seu vessant t\u00e8cnic, treballant com a delineant-projectista. Des de ben petit vaig comen\u00e7ar a copiar els dibuixos que em feia. Solien ser personatges de pel\u00b7l\u00edcules dels 80 que m’apassionaven. Recordo que estava tan orgull\u00f3s dels seus dibuixos que en feia fotoc\u00f2pies per a compartir-ho amb els meus amics d’escola. D’altra banda, la meva mare solia portar-me a museus i fins i tot vam fer alguns viatges \u00fanicament amb aquesta fi. Uns anys m\u00e9s tard, cap a 1993, recordo veure un reportatge sobre graffiti al programa de TVE2 \u00abL\u00ednea 900\u00bb que va despertar la meva fascinaci\u00f3 pel moviment. Des d’aquest moment vaig comen\u00e7ar a omplir llibretes i quaderns obsessionat per formes cal\u00b7ligr\u00e0fiques i juntament amb algun amic d’escola em vaig llan\u00e7ar a realitzar els meus primers i t\u00edmids tags. M\u00e9s endavant, all\u00e0 pel 97 vaig comen\u00e7ar a pintar les meves primeres peces molt inspirat pel c\u00f2mic i el graffiti americ\u00e0. Encara que des del principi el que m\u00e9s va cridar la meva atenci\u00f3 va ser la figura: els meus referents m\u00e9s pr\u00f2xims eren Sendy’s, Poseydon, Rostro… M\u00e9s endavant Skum, Done, Mr. Kern… \u00c9s el que veia als carrers de Barcelona i Mollet (on tamb\u00e9 vaig viure de manera espor\u00e0dica).<\/span><\/p>\n

La meva percepci\u00f3 del panorama actual \u00e9s que s’intueix un fort relleu generacional, que entre inconsci\u00e8ncia, desimboltura, espurnes de genialitat, per\u00f2 a voltes superficialitat, est\u00e0 agafant cada cop m\u00e9s volada. Penso que hi ha una impaci\u00e8ncia per voler fer-se un nom i crear-se una carrera art\u00edstica per part dels m\u00e9s joves, i aix\u00f2 propicia que la copia, la imitaci\u00f3 i el plagi envaeixin els carrers i les xarxes. Aquesta pressa per donar la campanada no \u00e9s \u00fanicament pr\u00f2pia del muralisme i l’art urb\u00e0, per\u00f2 com tot el que mou o pot moure diners, n’\u00e9s una v\u00edctima. Qui porta m\u00e9s temps en aquest \u00e0mbit no es deixar\u00e0 entabanar tan f\u00e0cilment pels oportunistes… Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha molt de talent i m’encanta col\u00b7laborar i crear vincles amb artistes m\u00e9s joves.<\/p>\n<\/div>\n

\"\"<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Ets llicenciat en Belles Arts, quina import\u00e0ncia t\u00e9 la formaci\u00f3 acad\u00e8mica en la teva obra?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Com comentava vaig comen\u00e7ar a pintar als 90 des d’un \u00e0mbit m\u00e9s pr\u00f2xim al del graffiti (sota influ\u00e8ncia del que es feia aqu\u00ed i a d’altres ciutats europees, obres que ens arribaven via revistes i fanzines especialitzats). En aquella \u00e8poca per descomptat ja dibuixava, i en paral\u00b7lel a aquestes sortides clandestines amb amics, vaig comen\u00e7ar a formar-me tamb\u00e9 de manera acad\u00e8mica: Batxillerat Art\u00edstic, Belles Arts, etc… Aix\u00ed doncs, es pot dir que abans de comen\u00e7ar a pintar murals o graffiti, no vaig rebre molta formaci\u00f3 reglada, tot s’aprenia a partir de l’observaci\u00f3, de la prova i error, del que altres companys t’explicaven i del que un podia veure en llibres, revistes i VHS. Estem parlant de l’era preinternet (o almenys de l’era preinternet a casa meva… que haig de dir va arribar molt tard, recordo anar a casa d’amics amb disquets de 3 i \u00bd per descarregar imatges de graffitis que s’allotjaven a les primeres webs dedicades al tema i aix\u00ed poder-les analitzar al meu ordinador prehist\u00f2ric). Trobo important el pas per la instituci\u00f3 acad\u00e8mica, per\u00f2 jo en vaig quedar una mica desencantat. A mi personalment aquest temps em va servir per centrar-me en el que m’agradava, con\u00e8ixer algunes persones amb els mateixos interessos i passar moltes hores a la biblioteca mirant autors i referents que van conformar el meu imaginari. Actualment continuo cultivant-me, i no paro de llegir i acumular llibres (motiu pel qual un dia \u00e9s possible que em facin fora de casa…).<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Una de les caracter\u00edstiques de la teva est\u00e8tica \u00e9s la reducci\u00f3 del ventall crom\u00e0tic a una escala de grisos o d’algun altre to. Ens podries explicar per qu\u00e8 treballes aquesta proposta de color?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
\n

Els materials que utilitzo al taller (i conseq\u00fcentment tamb\u00e9 als carrers), s\u00f3n materials senzills que em permeten un atac directe i gr\u00e0fic a la tela, a la fusta o al mur. En la meva primera etapa la meva paleta era m\u00e9s \u00e0mplia i solia produir de manera natural amb oli i acr\u00edlic. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia d’altres pintors que gaudeixen amb la cuina de la pintura, vaig decidir trobar un mitj\u00e0 r\u00e0pid, un substitut que ajud\u00e9s a evitar perdre’m en el vast terreny dels procediments pict\u00f2rics (a causa d’una certa impaci\u00e8ncia en el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 de les meves obres). Aix\u00ed doncs, vaig comen\u00e7ar a reduir a poc a poc el meu material, arribant gaireb\u00e9 a la m\u00ednima expressi\u00f3: un tros de fusta cremada (el carbonet) i emprant la llum del mateix blanc del llen\u00e7. Experi\u00e8ncia m\u00e9s pr\u00f2xima al dibuix que a la pintura. Pel que fa al treball a l’espai urb\u00e0, utilitzo paletes monocromes o molt redu\u00efdes i eines poc sofisticades que d’alguna manera m’acosten tamb\u00e9 a l’essencial i em permeten treballar amb espontane\u00eftat i rapidesa.<\/span><\/p>\n

No voldria deixar d’afegir i recon\u00e8ixer que un problema de visi\u00f3 (deuteranomalia severa) influeix tamb\u00e9 en la meva elecci\u00f3 de gammes monocrom\u00e0tiques i l’\u00fas d’una paleta redu\u00efda. \u00c9s una anomalia cong\u00e8nita que pateixen un 8% dels homes i tan sols un 0,4% de les dones. El que comunament es cataloga sota el paraigua gen\u00e8ric de daltonisme. I per descomptat com el lector deduir\u00e0, les mateixes qualitats est\u00e8tiques de les fonts documentals amb les quals treballo, tamb\u00e9 contribueixen a aquesta decisi\u00f3 estil\u00edstica, perqu\u00e8 sol ser documentaci\u00f3 eminentment monocroma o amb una forta dessaturaci\u00f3 fruit de la t\u00e8cnica de reproducci\u00f3 utilitzada o de la irrefrenable petjada del pas del temps.<\/p>\n<\/div>\n

\"\"Com a docent, qu\u00e8 en penses de l’estat de l’educaci\u00f3 art\u00edstica actual?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Actualment, diferencio tres clares tend\u00e8ncies, la de la irrupci\u00f3 de les acad\u00e8mies exclusives, molt serioses i amb un programa molt clar i tancat (per\u00f2 amb preus no a l’abast de tots els estudiants). Tamb\u00e9 guanya pes l’autoformaci\u00f3 i els cursos en l\u00ednia, reflex del moment que ens ha tocat viure entre pand\u00e8mies i alienaci\u00f3 fruit del present multipantalla. I per descomptat l’educaci\u00f3 universit\u00e0ria cl\u00e0ssica de llarg recorregut (que per experi\u00e8ncia puc dir que dep\u00e8n molt de la sort i el docent amb el qual et trobis).<\/div>\n
<\/div>\n
M’adono del possible perill del pas per segons quina acad\u00e8mia, perqu\u00e8 contribueixen a la p\u00e8rdua d’un cert segell personal, pel fet de no viure una evoluci\u00f3 art\u00edstica de manera m\u00e9s rudiment\u00e0ria a base de prova i error, com abans s\u00ed que era m\u00e9s normal fer. Per\u00f2 per experi\u00e8ncia i contactes amb gent propera que no ha passat per una formaci\u00f3 acad\u00e8mica convencional (sin\u00f3 per una formaci\u00f3 autodidacta), puc dir que un pot perfectament arribar a crear-se una bona carrera art\u00edstica sense trepitjar una escola\/universitat\/acad\u00e8mia (aix\u00f2 penso que tamb\u00e9 \u00e9s molt positiu i no es pot dir d’altres \u00e0mbits o professions). La qualitat de l’obra acaba parlant per s\u00ed sola. No sempre calen padrins o l’aval d’un gran centre o escola.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Els teus referents art\u00edstics van des del graffiti fins a les il\u00b7lustracions del c\u00f2mic americ\u00e0, com creus que hi han influ\u00eft en l’est\u00e8tica de la teva obra?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Aquests eren referents en els primers temps de pintar al carrer, estem parlant de fa m\u00e9s de 25 anys. Era el material que tenia a m\u00e0, abans de q\u00fcestionar-me perqu\u00e8 pintava o qu\u00e8 volia transmetre. El graffiti cada cop t\u00e9 menys pres\u00e8ncia en l’est\u00e8tica de les meves peces, no perqu\u00e8 no hi trobi un inter\u00e8s, sin\u00f3 per una q\u00fcesti\u00f3 d’afinitat pl\u00e0stica en el moment present. Alguns il\u00b7lustradors de l’anomenada edat d’or de la il\u00b7lustraci\u00f3 (europeus i americans) s\u00ed que continuen sent referents, per\u00f2 penso que queden molt destil\u00b7lats i no tenen un impacte prou gran en la meva obra per a veure-hi una causa-efecte molt evident.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
Has exposat i residit en nombrosos pa\u00efsos, quina \u00e9s la teva relaci\u00f3 art\u00edstica amb indrets com ara Fran\u00e7a, Tun\u00edsia o Alemanya?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
A Fran\u00e7a hi vaig arribar per accident fa uns 15 anys, quan vaig anar a treballar durant un any a la Bretanya com a projeccionista d’un petit cinema associatiu (soc un apassionat del cinema i la fotografia). All\u00e0 vaig aprendre l’idioma i em vaig enamorar de la cultura francesa. Poc despr\u00e9s vaig tenir ocasi\u00f3 de passar uns mesos a Tun\u00edsia gr\u00e0cies a una resid\u00e8ncia art\u00edstica organitzada per \u00abJiser: Reflexions Mediterr\u00e0nies\u00bb, des d’aleshores la meva relaci\u00f3 amb Fran\u00e7a s’ha anat eixamplant i hi he exposat en m\u00faltiples ocasions, tant individualment com en col\u00b7lectives. Avui dia el meu vincle amb el pa\u00eds \u00e9s ja quotidi\u00e0, ja que la meva parella \u00e9s francesa i a casa \u00e9s l’idioma que parlem, aix\u00ed com el mode de vida que s’hi respira.<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\"\"Produeixes tant obra d’estudi com murals de gran format, quin pes t\u00e9 cadascuna d’aquestes disciplines en la teva traject\u00f2ria art\u00edstica?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Ha sigut un proc\u00e9s natural, hi ha moments on he encadenat molts projectes murals i he hagut de baixar el ritme al taller, i a l’inrev\u00e9s. Ara tamb\u00e9 hi haig d’incloure la doc\u00e8ncia, i segons els meus compromisos familiars i professionals m’ho haig d’anar combinant. Estic segur que cadascuna de les disciplines (o dels suports) ha enriquit l’altre. Tamb\u00e9 hi ha molt p\u00fablic que ha pogut con\u00e8ixer les meves obres de taller gr\u00e0cies a haver descobert els meus murals. El contacte amb el carrer \u00e9s essencial en la meva feina, de fet sorprenentment em fa estar molt m\u00e9s alerta i despert del que a vegades estic a l’estudi, on un t\u00e9 massa confort i \u00e9s f\u00e0cil perdre l’atenci\u00f3. El meu objectiu seria mantenir una activitat en els dos \u00e0mbits mentre el cos ho aguanti.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Al setembre vas fer un mural col\u00b7laboratiu a Meridiana amb l’Elisa Capdevila, com valores la teva experi\u00e8ncia en un proc\u00e9s art\u00edstic col\u00b7laboratiu tant amb l’artista com amb els membres del Consell Assessor de la Gent Gran?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Gaudeixo molt pintant amb altres artistes. L’Elisa \u00e9s una gran pintora (ens coneixem des de fa uns anys tot i que era la primera vegada que pint\u00e0vem plegats). Va ser un plaer col\u00b7laborar-hi i comentar la jugada rec\u00edprocament, des de la sinceritat que aporta el fet de compartir professi\u00f3 i una certa mirada. El fet de col\u00b7laborar amb alg\u00fa, t\u00e9 un punt de repte o joc (ho trobo sa i molt enriquidor, en un m\u00f3n art\u00edstic on els egos estan a l’ordre del dia). El fet de formar part del proc\u00e9s participatiu amb el Consell tamb\u00e9 va ser estimulant i maco, no oblidant la seva complexitat i responsabilitat pel fet d’haver de representar a una part molt important de la poblaci\u00f3. En qualsevol cas, tant l’Elisa com jo sempre vam treballar des del respecte i escoltant activament el que ens van transmetre a les trobades i reunions. Repetiria sense dubte.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Actualment, tens algun projecte entre mans que t’agradaria explicar-nos?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Darrerament, i en realitat per continuar treballant en un univers d’imaginari col\u00b7lectiu i ara de nou familiar i personal, la meva visi\u00f3 s’est\u00e0 ampliant a uns referents no nom\u00e9s d’imatges, sin\u00f3 de relat tamb\u00e9 escrit. Em fixo especialment en obres de literatura popular infantil escandinava, lectures que van formar part de la meva educaci\u00f3 sentimental com Astrid Lindgren, Tove Jansson i Selma Lagerl\u00f6f. Estic preparant una gran exposici\u00f3 individual, que marcar\u00e0 un lleuger canvi en la meva obra. Aquesta mostra hauria d’haver-se inaugurat fa uns mesos, per\u00f2 per motius personals ha hagut de posposar-se. Tinc moltes ganes de poder compartir aquesta feina amb vosaltres. Tamb\u00e9 tinc alguns murals en vistes, entre ells el que podria ser el mural m\u00e9s gran que he realitzat, tanmateix per ara no puc donar molts detalls a falta de signar l’acord final.<\/div>\n

<\/span><\/p>\n

\"\"El mural de la Gent Gran que vas pintar amb l’Elisa Capdevila a la Meridiana el<\/strong> 2021 va ser tapat aquest any amb una altra obra. Creus que els murals, sobretot aquells amb un fort contingut social i comunitari, han d’assumir la seva naturalesa ef\u00edmera o b\u00e9 la ciutat hauria de repensar com preservar-los perqu\u00e8 no es perdin aquestes mem\u00f2ries col\u00b7lectives?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Crec que l’ef\u00edmer forma part de l’art p\u00fablic: qualsevol intervenci\u00f3 al carrer est\u00e0 exposada al temps, al clima i a la conviv\u00e8ncia urbana. Tot i aix\u00f2, \u00e9s trist que obres de qualitat i amb fort contingut social i comunitari desapareguin \u00fanicament perqu\u00e8 falten espais on intervenir. Quan una pe\u00e7a est\u00e0 en bon estat i continua tenint rellev\u00e0ncia, la ciutat hauria de plantejar-se mecanismes per preservar el llegat; no per musealitzar-lo, per\u00f2 s\u00ed per recon\u00e8ixer-ne el valor com a mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Preservar pot passar per protegir certs murs, documentar i arxivar les obres o crear programes que integrin els artistes en la planificaci\u00f3 urbana, equilibrant la naturalesa ef\u00edmera amb la necessitat de conservar referents comunitaris.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Has dit que molts joves del panorama actual es mouen amb impaci\u00e8ncia i acaben caient en la c\u00f2pia i el plagi. Alguna vegada has vist obres teves imitades als carrers o a les xarxes? I en un moment on fins i tot la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial pot reproduir estils art\u00edstics amb facilitat, com gestiones aquest fenomen dins d’un entorn on l’autoria sovint es dilueix? <\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed que he reconegut peces o conceptes meus clarament adaptats o afusellats per artistes m\u00e9s joves. Quan parlo d’aquest tema amb estudiants, periodistes o companys sempre puntualitzo que no he inventat res; per\u00f2 s\u00ed que he vist temes i conceptes meus reprodu\u00efts fins a punts sospitosos.<\/div>\n
<\/div>\n
Per posar-ho en antecedents: l’any 2002 jo ja estava pintant al carrer a partir de fotografies an\u00f2nimes (vells retalls de premsa dels anys 50) amb t\u00e8cnica mixta. En aquell moment encara feia servir parcialment sprays. L’any 2008 vaig pintar ja \u00fanicament amb pintura pl\u00e0stica a Leake Street (Londres) poc despr\u00e9s del \u00abThe Cans Festival\u00bb organitzat per Banksy; aquell mateix any hi va haver la gran exposici\u00f3 de Street Art a la Tate, i et puc assegurar que en aquell moment no era gens habitual treballar a partir de fotografies familiars an\u00f2nimes als murs com jo ho feia.<\/div>\n
<\/div>\n
Els meus referents no provenien del graffiti convencional: Ernest Pignon\u2011Ernest, Paul Bloas, George Segal, David Lynch, Andrew Wyeth, Edwin Dickinson, Bill Morrison, Mathias M\u00fcller, Degas, Antonio L\u00f3pez entre molts d’altres. D’aquesta influ\u00e8ncia va sorgir la meva manera de pintar, i tamb\u00e9 ho va fer del meu context familiar (el treball i exploraci\u00f3 amb els \u00e0lbums familiars de la meva fam\u00edlia sueca com a manera d’apropiar\u2011me’ls i d’autoconeixement).<\/div>\n
<\/div>\n
Fa pocs anys, amb l’aparici\u00f3 d’una nova escola de muralistes que s’allunyava de l’spray, es va popularitzar un recurs aparentment f\u00e0cil: reproduir una foto antiga al mur (pintar\u2011la b\u00e9 sense massa m\u00e9s reflexi\u00f3) com a via r\u00e0pida per guanyar credibilitat. Aquesta tend\u00e8ncia em va provocar un cert des\u00e0nim, per\u00f2 alhora va ser un est\u00edmul: em va emp\u00e8nyer a desmarcar\u2011me’n i a explorar nous camins tem\u00e0tics i conceptuals.<\/div>\n
<\/div>\n
Amb l’arribada de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, la reproducci\u00f3 d’una est\u00e8tica concreta (superficial i sense \u00e0nima) s’ha accelerat. La meva estrat\u00e8gia per gestionar\u2011ho \u00e9s posar l’\u00e8mfasi en el proc\u00e9s i el context (la recerca, les decisions materials i conceptuals) i documentar el treball per preservar\u2011ne la tra\u00e7abilitat. Aquests elements s\u00f3n dif\u00edcils de reproduir amb simple imitaci\u00f3 o amb IA i ajuden a mantenir la singularitat de la pe\u00e7a. Estic segur que viurem un ressorgiment de l’empremta humana, del fet a m\u00e0.<\/div>\n
\"\"Has combinat al llarg de la teva traject\u00f2ria l’obra mural amb la pintura d’estudi i la doc\u00e8ncia. En un sector on sovint es demana hiperproductivitat i pres\u00e8ncia constant, com gestiones aquest equilibri? Creus que un artista urb\u00e0 pot viure nom\u00e9s de pintar murals, o \u00e9s imprescindible diversificar-se per cr\u00e9ixer i sostenir una carrera a llarg termini?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Hi ha molta pressa per voler tocar tots els pals. Sovint cal fer una mica de tot per sobreviure, per\u00f2 la meva traject\u00f2ria ha estat gradual i natural: una etapa dona pas a l’altra. La doc\u00e8ncia va arribar per una invitaci\u00f3 per cobrir la pla\u00e7a d’una professora prejubilada fa uns quants anys; la mantinc perqu\u00e8 m’apassiona transmetre coneixement i perqu\u00e8 aprenc molt dels estudiants.<\/div>\n
<\/div>\n
Amb el temps, els murs han anat ocupant el lloc de les exposicions (vaig exposar ininterrompudament durant anys de manera molt exigent) i ara estic reduint la intensitat perqu\u00e8 preparo una exposici\u00f3 m\u00e9s meditada, allunyada d’aquest ritme poc sa per mi. Considero que s\u00ed que es pot viure nom\u00e9s de pintar murals, per\u00f2 cal gestionar la carrera amb cap: triar b\u00e9 les propostes. La demanda\/projectes van a ratxes; per aix\u00f2 \u00e9s prudent diversificar o mantenir una pr\u00e0ctica d’estudi.<\/div>\n
<\/div>\n
D’aqu\u00ed a vint anys probablement no pinti al carrer amb la mateixa intensitat; i si ho faig, ser\u00e0 amb un petit equip que em doni suport. No tinc problema a concebre la pintura mural com un treball col\u00b7lectiu: cada cop tinc m\u00e9s inter\u00e8s a transmetre als meus alumnes els coneixements que he apr\u00e8s de manera autodid\u00e0ctica.<\/div>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row thb_divider_position=\u00bbbottom\u00bb][vc_column][vc_column_text]\n

Projectes destacats amb Rebobinart<\/h3>\n
\nNova estaci\u00f3 de Sant Andreu (amb Roc Blackblock)<\/a>
\nCara i Creu \u2014 Mural Neus Catal\u00e0<\/a>\n<\/div>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n
\n
<\/div>\n
\n
Rebobinart \u00b7 pressupost en 48 h<\/div>\n

Vols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n

Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n

Com treballem amb empreses \u2192<\/a> Guia de preus<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Miquel Wert Jirheden (Barcelona, 1982) \u00e9s un pintor, dibuixant i muralista hisp\u00e0-suec establert a Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":21737,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-21690","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t