{"id":19478,"date":"2024-07-17T13:41:24","date_gmt":"2024-07-17T13:41:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rebobinart.com\/?p=19478"},"modified":"2026-09-18T21:11:08","modified_gmt":"2026-09-18T21:11:08","slug":"roc-blackblock","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rebobinart.com\/ca\/roc-blackblock\/","title":{"rendered":"Roc Blackblock"},"content":{"rendered":"

Entrevista<\/h2>\n
\"Proc\u00e9s
Foto: Fer Alcal\u00e1<\/figcaption><\/figure>\n

Roc Blackblock<\/a> \u00e9s un artista i grafiter catal\u00e0 conegut pels seus murals dedicats a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i les seves obres de den\u00fancia social. Ha creat m\u00e9s de 50 murals en aquesta l\u00ednia i \u00e9s reconegut per utilitzar l’art com a eina de reivindicaci\u00f3 i conscienciaci\u00f3. Ha treballat en projectes destacats com el mural pel 40\u00e8 aniversari del Casinet<\/a> <\/b>i ha estat protagonista de controv\u00e8rsies pol\u00edtiques i socials, com la seva obra en suport a Pablo Has\u00e9l<\/a>.<\/b><\/p>\n

Sota el t\u00edtol <\/span>Fent via, fent vida<\/span><\/i><\/a>, els artistes Roc Blackblock i Miquel Wert van signar l’obra mural m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria de Rebobinart i la representaci\u00f3 m\u00e9s gran d’art urb\u00e0 en una estaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria de l’Estat. Al llarg de m\u00e9s de 3.100 m\u00b2 de l’estaci\u00f3 de Sant Andreu de Barcelona, els artistes van treballar conjuntament una cronologia de la hist\u00f2ria del ferrocarril a Catalunya, del barri on es troba i un rep\u00e0s per l’evoluci\u00f3 de la mobilitat m\u00e9s sostenible.<\/span><\/p>\n

Com va ser el proc\u00e9s creatiu i t\u00e8cnic darrere del projecte de l’estaci\u00f3 de Sant Andreu?<\/b><\/p>\n

Va ser un projecte singular. Crec que els dos artistes que est\u00e0vem seleccionats per presentar proposta ja ten\u00edem una l\u00ednia de treball que encaixava bastant en l’enc\u00e0rrec, per\u00f2 part\u00edem d’una idea que era una mica difosa. S\u00ed que era al voltant de la hist\u00f2ria del ferrocarril, per\u00f2 potser amb molts espais indefinits que ens permetien fer propostes i desenvolupar-los. Vam fer propostes individuals, inspirant-nos en el material fotogr\u00e0fic que se’ns havia facilitat i en la visita conjunta que vam fer a l’estaci\u00f3 del ferrocarril, i despr\u00e9s vam decidir ajuntar les dues. A partir d’aquests ingredients inicials independents i aut\u00f2noms vam fer un espai de conflu\u00e8ncia per fer-les encaixar i agafar les coses que ens semblaven m\u00e9s interessants de les respectives propostes. Crec que aquest espai de fusionar dues propostes va ser un proc\u00e9s molt interessant.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s, vam desenvolupar tota una part pr\u00e0ctica que era un estudi de com dur a terme l’execuci\u00f3, perqu\u00e8 era una cosa que superava totes les experi\u00e8ncies pr\u00e8vies que ten\u00edem. Vam crear un full d’estils on defin\u00edem els par\u00e0metres i les pautes visuals i gr\u00e0fiques que s’aplicarien al llarg de tot el mural donat que el fil conductor eren unes l\u00ednies que simbolitzaven mapes d’estacions i fils cronol\u00f2gics. En ser un element que es desenvolupa al llarg de tots els murs ens permetia estandarditzar i sistematitzar parts del treball. Va ser tot un repte, tant el proc\u00e9s creatiu com el proc\u00e9s de disseny, per\u00f2 finalment va ser molt interessant i creiem que bastant reeixit. Evidentment, vam passar per un llarg proc\u00e9s de revisi\u00f3 i consens de continguts, imatges, dates i fites que marcaven aquesta l\u00ednia cronol\u00f2gica, i potser, en alguns casos, amb moltes concessions art\u00edstiques en pro del projecte i de l’enc\u00e0rrec del client.<\/span><\/p>\n

\"Vista<\/b><\/p>\n

Hi ha alguns elements clau que vulguis destacar del mural?<\/b><\/p>\n

Del projecte destacaria tot el que no es veu darrere del mural: la part de producci\u00f3, de desenvolupament, de gesti\u00f3, de treballadors artistes colze a colze, de fer-ho per un ens tan gran i complex com \u00e9s Adif, per una obra tan significada com \u00e9s aquesta… Tot aix\u00f2 s\u00f3n elements que van condicionar, \u00e9s el mar en el qual vam haver de navegar; la ruta es va fer b\u00e9, per\u00f2 s\u00f3n q\u00fcestions que marquen el projecte. No \u00e9s el projecte que qualsevol de nosaltres dos hagu\u00e9s fet si ens haguessin donat llibertat absoluta per pintar una superf\u00edcie com aquella, sin\u00f3 que estava ple d’actors amb molt de protagonisme en el proc\u00e9s. Crec que \u00e9s una cosa que es desconeix o no es veu amb una passejada, per\u00f2 que hi \u00e9s. Ho tractaria com un valor afegit, perqu\u00e8 realment crec que com a proc\u00e9s, en fusionar les dues propostes, es combinen el que creiem que eren els punts m\u00e9s forts de cada una de les propostes. D’aquesta manera va acabar sortint un resultat que mai hagu\u00e9s sigut una obra meva ni del Miquel, per\u00f2 crec que s\u00ed que defineix un t\u00e0ndem de tots dos i crec que aix\u00f2 \u00e9s una cosa \u00fanica a tenir en consideraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\"ObraUs vau trobar amb algun repte? Si \u00e9s que s\u00ed, com el vau superar?<\/b><\/p>\n

De reptes en vam trobar molts. El primer va ser treballar conjuntament, per\u00f2 crec que aquest era el que menys por ens feia perqu\u00e8 ten\u00edem prou experi\u00e8ncia i ens coneix\u00edem prou per a garantir que aix\u00f2 podia funcionar, com aix\u00ed va ser. Les dimensions, temporalitzar els processos i cenyir-nos a una estrat\u00e8gia per complir els terminis. Ho vam fer aplicant tota l’experi\u00e8ncia, el coneixement de les intervencions, de les capacitats i potencials i fent uns c\u00e0lculs que finalment van funcionar perqu\u00e8 de fet vam acabar un dia abans de la data d’entrega. A partir d’aqu\u00ed tamb\u00e9 va ser un repte treballar durant tant de temps en les condicions en qu\u00e8 est\u00e0vem perqu\u00e8 era un context amb molta gent treballant, amb molts controls de seguretat… tot aix\u00f2 va condicionar, per\u00f2 ho vam superar perqu\u00e8 no hi havia una altra opci\u00f3 que adaptar-se a la situaci\u00f3. Per mi, que sempre treballo sol, tamb\u00e9 va ser un desafiament liderar, entre el Miquel i jo, un equip de treball, donar instruccions, aprendre a organitzar la feina, a assignar-la, a delegar i a confiar. S\u00f3n molts desafiaments en un, que tamb\u00e9 crec que es van poder dur a terme, primer, per la bona sintonia i actitud de tots els que formaven part; despr\u00e9s perqu\u00e8 els i les assistents que vam tenir eren persones amb una capacitat t\u00e8cnica i art\u00edstica igual o superior que la que pugui tenir jo i perqu\u00e8 vam emprendre el projecte entenent que era molt especial i que ens hi deix\u00e0vem la pell. Tamb\u00e9 tenir en compte la capacitat i l’efici\u00e8ncia de Rebobinart per anar facilitant totes les feines a nivell de producci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Com afecta l’entorn en la teva interpretaci\u00f3 art\u00edstica? Primer, en el cas de l’estaci\u00f3. Despr\u00e9s, en les teves obres, en general.<\/b><\/p>\n

Per mi \u00e9s crucial perqu\u00e8 justament crec que el que defineix l’art a l’espai p\u00fablic \u00e9s el lloc on est\u00e0 ubicat, \u00e9s el context i l’entorn, si no, no hi hauria cap difer\u00e8ncia en pintar una llibreta o pintar en un llen\u00e7. Per\u00f2 justament quan decidim pintar l’espai p\u00fablic o suports arquitect\u00f2nics \u00e9s per jugar amb aquests ingredients i trobar-nos amb limitacions que moltes vegades ens porten a aguditzar l’enginy per superar-les. En aquest sentit, l’entorn \u00e9s crucial i tamb\u00e9 perqu\u00e8 entenc que l’art urb\u00e0 i el muralisme introdueixen un element que passa a formar part d’aquest entorn i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, ha de tenir algun tipus d’interacci\u00f3 amb aquest. Posar\u00e0 en valor i de manifest algunes parts o posar\u00e0 en dubte i q\u00fcestionar\u00e0 d’altres, generar\u00e0 un di\u00e0leg amb aquest entorn. \u00c9s un ingredient imprescindible.<\/span><\/p>\n

En el cas de l’estaci\u00f3 de Sant Andreu, sent un equipament tan singular i tan imprescindible dins de la quotidianitat, el que ens marcava, tot i que podrien haver-hi diferents perspectives, era entendre que l’obra l’est\u00e0vem fent per a un p\u00fablic radicalment transversal, en un context en qu\u00e8 el mitj\u00e0 de transport t\u00e9 una c\u00e0rrega quasi reivindicativa com a transport p\u00fablic sostenible i perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanic capa\u00e7 de trencar amb la dictadura del carb\u00f3. En aquest projecte els elements de l’entorn van ser els eixos a partir dels quals vam desplegar tota la proposta.<\/span><\/p>\n

Quins altres artistes o obres han influ\u00eft en les teves creacions?<\/b><\/p>\n

Jo crec que ens nodrim d’una comunitat i que la gr\u00e0cia d’aquesta diversitat de l’univers art\u00edstic \u00e9s que d’una persona t’agrada el llenguatge gr\u00e0fic, d’una altra la part conceptual, d’una altra la paleta crom\u00e0tica\u2026 Ens retroalimentem els uns als altres.<\/span><\/p>\n

\"Proc\u00e9s
Foto: Fer Alcal\u00e1<\/figcaption><\/figure>\n

Com va sorgir la idea dels Murs de Bit\u00e0cola <\/em><\/a><\/b>i qu\u00e8 et va inspirar a iniciar aquest projecte?<\/b><\/p>\n

T\u00e9 un antecedent molt important que va anar creixent i gestant-se molt a poc a poc. A partir del 2013 vaig comen\u00e7ar a treballar amb fotografies hist\u00f2riques i li vaig anar agafant gust i afici\u00f3. Al llarg dels set anys seg\u00fcents vaig estar cada vegada aprofundint m\u00e9s fins que quasi es va convertir en un monotema. Aleshores va arribar la pand\u00e8mia i em vaig trobar en un punt de caiguda de tota l’agenda que tenia programada i amb la necessitat de reaccionar d’alguna manera a aquella situaci\u00f3. Fruit d’aix\u00f2 i gr\u00e0cies a l’assessorament del Marc de Rebobinart vaig comen\u00e7ar a plantejar-me la idea de recollir tota la feina que ja estava fent, \u00e9s a dir, treballar en temes de mem\u00f2ria popular i comunit\u00e0ria i englobar-ho dins d’un mateix projecte. Aquest va ser el punt inici\u00e0tic i el canvi va ser no treballar de mural en mural, sin\u00f3 recollir-los tots sota un sol projecte. Arribat aqu\u00ed, vaig comen\u00e7ar a desenvolupar qu\u00e8 volia que fos, que va venir condicionat per l’experi\u00e8ncia dels anys pintant sobre fotografies populars i veient que no s\u00f3n nom\u00e9s aquestes, sin\u00f3 que perqu\u00e8 la mem\u00f2ria hist\u00f2rica funcioni i tiri endavant, la informaci\u00f3, el context i el relat que hi ha darrere de la imatge s\u00f3n fonamentals. A partir d’aqu\u00ed vaig desenvolupar aquesta proposta que el que intenta \u00e9s explicar els episodis de la hist\u00f2ria comunit\u00e0ria i fer-ho als llocs on ha passat, establint i acompanyant les intervencions amb informaci\u00f3 que dona detalls i context sobre l’episodi que s’ha pintat. Ha sigut una proposta amb molt bona acollida que de moment porta al voltant de 50 murals desenvolupats. L’objectiu principal \u00e9s divulgar la mem\u00f2ria comunit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

Quines dificultats has tingut per portar endavant el projecte?<\/b><\/p>\n

Aquest projecte el que ha comportat per mi \u00e9s un canvi de rol, afegit al d’artista, perqu\u00e8 he hagut de coordinar. Aix\u00f2 vol dir: fer-se c\u00e0rrec de localitzar a historiadors, historiadores o grups de mem\u00f2ria que facin els articles, buscar la part documental, la part de producci\u00f3, de coordinaci\u00f3 de temes log\u00edstics, com la grua, pintura o allotjament, fins a la part de gesti\u00f3 de tr\u00e0mits i permisos o la part de contacte amb la comunitat, reunions, etc. Tamb\u00e9 la feina posterior de coordinar tots els continguts, fer que arribin els articles i les fotografies, seleccionar-los, fer-ho arribar a la persona que fa les correccions, les traduccions, la publicaci\u00f3 a la p\u00e0gina web\u2026, encarregar la placa gravada, preparar el codi QR que s’afegeix a la paret… Estic molt content de la proposta final que crec que pot cr\u00e9ixer i es pot ampliar molt, en propostes o activitats que es puguin anar afegint, per\u00f2 suposa molta feina al darrere que \u00e9s invisible i que ara mateix, donat que \u00e9s una estructura molt petita, recau sobre mi.<\/span><\/p>\n

\"Obra
Foto: Fer Alcal\u00e1<\/figcaption><\/figure>\n

Quin \u00e9s el proc\u00e9s de recerca que fas abans de comen\u00e7ar un mural?<\/b><\/p>\n

Dep\u00e8n de cada projecte. Cada un arriba molt vinculat a una realitat i unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de qui em fa l’enc\u00e0rrec i, per tant, en alguns casos em trobo amb un grup de mem\u00f2ria que ha treballat durant un temps un tema, per posar un exemple. En un altre em trobo un ajuntament que est\u00e0 fent tota una feina de mem\u00f2ria hist\u00f2rica des de la regidoria de cultura o de mem\u00f2ria; i altres vegades treballo quasi de forma independent i soc jo qui va a porta freda a proposar a un ajuntament, entitats o associacions de caire memorialista. Cadascun d’aquests casos t\u00e9 diferents possibilitats. Tot i aix\u00f2, com ja s\u00f3n anys treballant en el sector, tinc a l’abast un ampl\u00edssim grup de contactes de gent especialitzada i de recursos p\u00fablics (arxius comarcals, biblioteques…) que es converteixen en un ventall d’eines per poder escollir les m\u00e9s eficients en cada cas.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 et va portar a centrar la teva obra en la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i les den\u00fancies socials?<\/b><\/p>\n

No \u00e9s un acte deliberat, al contrari: m’hi he anat ficant sense adonar-me’n i ha arribat un punt que quan he fet una mirada endarrere he pres consci\u00e8ncia que portava anys i murals acumulats sobre aquest tema. S\u00f3n temes de mem\u00f2ria i de den\u00fancies socials perqu\u00e8 la mem\u00f2ria tamb\u00e9 t\u00e9 un peu en la den\u00fancia social, sobretot per la realitat i les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria que tenim en aquest pa\u00eds, i perqu\u00e8 hi ha tota una s\u00e8rie de mem\u00f2ries inc\u00f2modes que s’han invisibilitzat o que es blanquegen i s’estan distorsionant. \u00c9s, per tant, una part de reivindicaci\u00f3 i de mem\u00f2ria antifeixista tocar el tema de la mem\u00f2ria a l’estat espanyol. Per\u00f2 en si mateixa la mem\u00f2ria tamb\u00e9 t\u00e9 una voluntat de reflexi\u00f3, revisi\u00f3 i de transformaci\u00f3 social, en tant que la mirada al passat recull tota la diversitat i complexitat de registres que pugui haver-hi i t\u00e9 una mirada molt retroactiva perqu\u00e8 va al passat, al present i al futur. Em sembla un \u00e0mbit ideal perqu\u00e8 hi ha una part que s’ha de dur a terme des de l’administraci\u00f3 p\u00fablica i, per tant, s’ha de fer des de l’\u00e0mbit professional i despr\u00e9s hi ha tota la part m\u00e9s militant, que no \u00e9s incompatible ni pot substituir a les pol\u00edtiques de l’administraci\u00f3 p\u00fablica en temes de mem\u00f2ria. No s\u00f3n intercanviables, s’han de fer les dues i aix\u00f2 a mi em dona la possibilitat de desenvolupar professionalment aquest \u00e0mbit, a m\u00e9s, en un sector i en una tem\u00e0tica que em mouen en l’\u00e0mbit personal i pol\u00edtic.<\/span><\/p>\n

Creus en la import\u00e0ncia de l’art en espais p\u00fablics? Per qu\u00e8?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, jo crec que \u00e9s imprescindible. Encara m\u00e9s: l’art \u00e9s una manifestaci\u00f3, i de les m\u00e9s importants, de qualsevol societat i de qualsevol cultura, i ho ha de fer a l’espai p\u00fablic per activa o per passiva. Sigui perqu\u00e8 no hi \u00e9s o perqu\u00e8 est\u00e0 totalment mediatitzada i controlada o perqu\u00e8 sorgeix de forma espont\u00e0nia, o tots els punts intermedis que pugui haver-hi entre totes aquestes possibilitats. Quan arribes a una ciutat i passeges pel carrer el que et trobes \u00e9s un term\u00f2metre que et dona una pulsi\u00f3 de com \u00e9s aquella ciutat, la gent que l’habita i els pol\u00edtics que la governen. Com decorem, habitem i participem del nostre espai p\u00fablic ens defineix com a persones i com a comunitat.<\/span><\/p>\n

\"Obra
Foto: Fer Alcal\u00e1<\/figcaption><\/figure>\n

Com veus l’evoluci\u00f3 de l’art urb\u00e0 en els darrers i pr\u00f2xims anys, especialment pel que fa a temes socials?<\/b><\/p>\n

Crec que est\u00e0 vivint un proc\u00e9s en qu\u00e8 cada vegada queda menys de contracultura i m\u00e9s d’assimilaci\u00f3, sobretot el vessant m\u00e9s vinculat a la cultura m\u00e9s contempor\u00e0nia (grafiti, hip-hop; perqu\u00e8 el muralisme t\u00e9 una traject\u00f2ria molt m\u00e9s llarga). Crec que en l’\u00e0mbit social el problema que estem vivint \u00e9s l’espectacularitzaci\u00f3; s’est\u00e0 convertint en un element <\/span>mainstream <\/span><\/i>i, per tant, s’est\u00e0 buidant de contingut. Incl\u00fas m’atreviria a dir que el que en t\u00e9, s’est\u00e0 rebaixant o simplificant. Crec que el principal causant \u00e9s un model de societat capitalista o neoliberal que acabar\u00e0 (o \u00e9s el principal risc en qu\u00e8 ens podem trobar) convertint l’art en un producte m\u00e9s de mercat que sigui capitalitzat per les grans marques i els grans <\/span>lobbies <\/span><\/i>econ\u00f2mics.<\/span><\/p>\n

Quina \u00e9s la teva visi\u00f3 del futur per als artistes urbans a Catalunya?<\/b><\/p>\n

Crec que Catalunya continua segons l’equip de govern de cada ciutat i les caracter\u00edstiques de cada localitat i pot viure realitats quasi antag\u00f2niques: en alguns llocs se celebra i s’acull i en d’altres \u00e9s francament molt complicat dur a terme intervencions, especialment en el cas de Barcelona. Crec que tenim un escenari en qu\u00e8 falta consens i suport de l’administraci\u00f3 p\u00fablica. Consens en el sentit que mentre en alguns llocs hi ha t\u00edmides propostes i activitats que donen a entendre el suport, en d’altres se’ns continua criminalitzat. Falta de suport en el sentit que continua havent-hi molts ajuntaments que fan convocat\u00f2ries de concursos o festivals d’art urb\u00e0 i, per tant, posen en valor, per\u00f2 ho fan en unes condicions de precarietat que sembla que tampoc no prenguin seriosament qu\u00e8 \u00e9s el que el muralisme pot aportar a la societat, sin\u00f3 que es tracta com si fos una activitat de lleure. Aix\u00f2 \u00e9s fer un pas endavant i dos endarrere. Crec que ens falta molt, s’ha de fer molta pedagogia encara i falta que les administracions no nom\u00e9s valorin i entenguin qu\u00e8 pot aportar el muralisme a la comunitat, a les ciutats i els pobles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 entenguin que els i les artistes som membres d’aquesta comunitat, som gent que volem desenvolupar les nostres activitats i necessitem certes facilitats, que \u00e9s el contrari del que ens estem trobant. Aix\u00f2 \u00e9s una reivindicaci\u00f3 que fem tamb\u00e9 com a ciutadans: volem desenvolupar aquestes activitats i fer-ho amb normalitat.<\/span><\/p>\n

\"Proc\u00e9s
Foto: Fer Alcal\u00e1<\/figcaption><\/figure>\n

Projectes destacats amb Rebobinart<\/h3>\n
\nNova Estaci\u00f3 de Sant Andreu<\/a>
\nRoc Blackblock al Kromatic<\/a>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n
\n
Rebobinart \u00b7 pressupost en 48 h<\/div>\n

Vols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n

Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n

Com treballem amb empreses \u2192<\/a> Guia de preus<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista Roc Blackblock \u00e9s un artista i grafiter catal\u00e0 conegut pels seus murals dedicats a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i les seves obres de den\u00fancia social. Ha creat m\u00e9s de 50 murals en aquesta l\u00ednia i \u00e9s reconegut per utilitzar l’art com a eina de reivindicaci\u00f3 i conscienciaci\u00f3. Ha treballat en projectes destacats com el mural…<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":19501,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-19478","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t