Il\u00b7lustrador i dissenyador gr\u00e0fic dirigeix el seu propi estudi, Chispum, des de 2007. Tamb\u00e9 \u00e9s fundador de l’editorial de vinils Chispum i del setmanari d’humor gr\u00e0fic online L’Estafador<\/em>, on fa d’editor. Col\u00b7laborador com a il\u00b7lustrador d’El Pa\u00eds<\/em>, El Setmanal<\/em>, Quart Poder<\/em>, La maleta de Portbou<\/em> i Visual<\/em>, on ha generat m\u00e9s repercussi\u00f3 ha estat en les xarxes socials, comptant amb m\u00e9s de 300.000 seguidors. Ha publicat diversos llibres i c\u00f2mics com Homo Machus<\/em>, Lumen, Penguin Random House (2020); Life is Sho<\/em>, Chispum Publishers (2018) i La Cebolla Asesina. <\/em>Sexo, mentiras y armas de destrucci\u00f3n masiva<\/em>, Blur Edicions (2009). Ha sigut galardonat amb el premi a millor obra al millor llibre de c\u00f2mic que otorga el Sal\u00f3 de C\u00f2mic d’Arag\u00f3 (2018); va ser finalista als Illustration World Awards, Environmental Illustration; t\u00e9 el premi Junceda d’Il\u00b7lustraci\u00f3 al millor llibre de c\u00f2mic APIC (2016). La seva obra s’ha exhibit a escala nacional i internacional a ciutats com: Madrid, Lleida, Zaragossa, La Habana, Brussel\u00b7les i Tokio.<\/strong><\/p>\n Entre altres coses, el teu llenguatge es caracteritza per utilitzar la ironia i el sarcasme d’una forma c\u00f2mica \u00bfQuina import\u00e0ncia t\u00e9 l’humor per tractar temes seriosos o problem\u00e0tiques sensibles i quines s\u00f3n les fronteres, si \u00e9s que les t\u00e9?<\/strong><\/p>\n Fer servir l’humor \u00e9s despullar els temes que s\u00f3n seriosos, \u00e9s una manera de donar una visi\u00f3 perif\u00e8rica d’un tema delicat.<\/p>\n Considero que l’humor no ha de tenir l\u00edmits, crec que est\u00e0 fet per a jugar amb aquestes fronteres entre el perm\u00e8s i l’irreverent; entre el que creiem que ja est\u00e0 constru\u00eft, per tant, no s’ha de q\u00fcestionar. Per aix\u00f2 cal tocar aquestes q\u00fcestions que semblen que continuen sent tab\u00fas, ja que \u00e9s l’\u00fanica manera de fer que tots com a societat tinguem una millor salut mental.<\/p>\n El feminisme ocupa un lloc molt destacat en la teva obra, com creus que l’humor pot ajudar a destruir el masclisme?<\/strong><\/p>\n Jo crec que sobretot l’humor el que fa \u00e9s posar en evid\u00e8ncia coses que tenim davant i que moltes vegades donem per descomptades. Llavors l’humor realment posa en solfa o q\u00fcestiona coses que donem per fetes i que en realitat no s\u00f3n normals.<\/p>\n En el cas del feminisme i la lluita contra el masclisme i per la igualtat, sobretot cal ressaltar aquests factors que acaben posant en evid\u00e8ncia el sistema, ja que passen cont\u00ednuament un munt de situacions i fets que tenen a veure amb la desigualtat de la dona i que a vegades no semblen ser tan evidents. Per aix\u00f2 l’humor i la visibilitzaci\u00f3 juguen un paper tan important.<\/p>\n En la teva traject\u00f2ria hi ha treballs amb grans editorials, per\u00f2 tamb\u00e9 has estat involucrat en projectes de fanzines<\/em> m\u00e9s petits. Quins aspectes de tots dos mons s\u00f3n els que t’agraden?<\/strong><\/p>\n Jo vaig comen\u00e7ar en el m\u00f3n dels fanzines<\/em>, publicant quan encara s’imprimien amb fotoc\u00f2pies i s’engrapaven, de petit abast, ja que igual es feien cent exemplars. Crec que en el fons m\u00e9s que el format \u00e9s una actitud davant el teu treball per aix\u00f2 puc continuar publicant en fanzines<\/em> alhora que publico en Instagram.<\/p>\n Tot i que a les xarxes tot \u00e9s m\u00e9s susceptible, perqu\u00e8 poden censurar el meu treball, per exemple, fa poc vaig tenir un problema amb una vinyeta sobre el su\u00efcidi. Aix\u00ed i tot, la meva manera d’actuar no canvia i el meu objectiu continua sent el mateix, tant en els mons m\u00e9s alternatius com en els m\u00e9s institucionalitzats. Perqu\u00e8 el que m’interessa \u00e9s poder arribar a la gent, perqu\u00e8 al final els \u00e0mbits de llibertat i publicaci\u00f3 els genera cadascun.<\/p>\n Tens una gran influ\u00e8ncia a trav\u00e9s de xarxes socials com Instagram o Twitter. Quina import\u00e0ncia se’ls ha de donar i com creus que \u00e9s la millor manera d’utilitzar-les per a un artista?<\/strong><\/p>\n Les xarxes socials per a cada persona poden ser eines diferents. En el meu cas Instagram \u00e9s la xarxa que m\u00e9s utilitzo i \u00e9s on tinc m\u00e9s seguidors, convertint-se aix\u00ed en el meu mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, com si fos un diari digital, ja que \u00e9s on puc transmetre el meu treball: missatges amb dibuixos.<\/p>\n Fa poc parlant amb el Julio Rey, humorista gr\u00e0fic que treballa en el diari El Mundo, em deia: \u00abel que fas tu a les xarxes est\u00e0 arribant a moltes m\u00e9s persones que les vinyetes que fem al diari\u00bb, convertint-nos les persones individuals en comunicadors.<\/p>\n Cal tenir present que les xarxes socials tenen dues cares. D’una banda, pots arribar a molta gent i aix\u00f2 pot comportar generar una certa fricci\u00f3. Al final, en les xarxes no tens un p\u00fablic definit, sin\u00f3 que tothom hi t\u00e9 acc\u00e9s. Antigament, quan publicava a fanzines<\/em>, revistes o diaris tenia un context, ja que era comprat per un p\u00fablic en concret i eren persones que tenien uns criteris comuns, per la qual cosa les directrius eren m\u00e9s clares. Ara amb Instagram el context ha saltat pels aires perqu\u00e8, tal com deia, tothom hi t\u00e9 acc\u00e9s, generant un volum de gent a qui li agrada el teu treball i altres que, tot i no agradar-los et segueixen.<\/p>\n A causa d’aquesta llibertat i f\u00e0cil acc\u00e9s fa que es generin comentaris positius i negatius, i per aix\u00f2 jo em poso alguns l\u00edmits, per a no entrar en els debats que es generen en els comentaris de les meves publicacions. Tinc present que tal com els seguidors venen se’n van, i que no m’ha d’importar el que diguin, ja sigui per a b\u00e9 o per a mal. Cal prendre-s’ho tot amb precauci\u00f3, tant els bons comentaris com els dolents, al final a mi ja m’ha agafat tot aix\u00f2 una mica gran, aix\u00ed que ho porto bastant b\u00e9.<\/p>\n Quina \u00e9s la teva opini\u00f3 sobre el grafiti i sobre l’escena actual de l’art urb\u00e0?<\/strong><\/p>\n No conec tant el m\u00f3n del grafiti, ja que vinc del m\u00f3n de la il\u00b7lustraci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que igualment et puc donar el meu punt de vista del panorama de l’art urb\u00e0. Veig una conflu\u00e8ncia entre els espais que normalment utilitzen tradicionalment els escriptors de grafiti i els que actualment molts il\u00b7lustradors estan fent servir. Com el projecte d’Amaia Arrazola, que ha col\u00b7laborat amb el projecte d’Art al Tram<\/a>, ella va comen\u00e7ar pintant en formats de paper i m\u00e9s petits, i ara est\u00e0 pintant murals de gran format.<\/p>\n Quan es donen aquestes sincronies considero que poden sorgir coses molt maques i interessants. Jo soc molt pro-mescles, crec que l’evoluci\u00f3 es basa en l’adaptaci\u00f3 i aquesta sorgeix quan surts d’un entorn per explorar-ne un altre, incl\u00fas el pots comparar amb l’ecosistema en el qual conviuen els animals Aix\u00ed \u00e9s com veig el que est\u00e0 passant entre el grafiti i l’art urb\u00e0: una barreja de gent que ve de diferents llocs.<\/p>\n Una comparativa del que est\u00e0 passant en el m\u00f3n de l’art urb\u00e0 seria la situaci\u00f3 actual de les fronteres dels pa\u00efsos, on trobem diversitat de persones i diferents hist\u00f2ries que porten a diversitat d’accions, sent aquests punts candents d’acci\u00f3 i de canvi.<\/p>\n Est\u00e0 havent-hi molts canvis tant en el m\u00f3n del grafiti com en el de la il\u00b7lustraci\u00f3 i en el de la comunicaci\u00f3 que em semblen molt interessants.<\/p>\n Quines similituds creus que hi ha entre les disciplines del grafiti, el muralisme, el c\u00f2mic i l’humor gr\u00e0fic? Creus que \u00e9s important carregar les obres de contingut conceptual i fugir d’all\u00f2 purament est\u00e8tic o l\u00fadic?<\/strong><\/p>\n Hi ha connexions molt interessants, ja que es desenvolupen en espais populars. El c\u00f2mic i l’humor gr\u00e0fic venen d’un m\u00f3n popular, del carrer… Per tant, est\u00e0 m\u00e9s lligat a la realitat i tamb\u00e9 a all\u00f2 m\u00e9s alternatiu. Jo vaig n\u00e9ixer en un barri de Saragossa on tot aix\u00f2 ja existia perqu\u00e8 recordo que hi havia rapers i un m\u00f3n que connectava el c\u00f2mic i el grafiti.<\/p>\n Considero que hi ha un punt d’uni\u00f3 entre el que \u00e9s est\u00e8tic i el fet de comunicar conceptes. I s\u00ed, \u00e9s molt important explicar coses. En el meu cas, m\u00e9s que il\u00b7lustrar el que faig \u00e9s escriure amb dibuixos, ja que des de petit llegia c\u00f2mics i aix\u00f2 va influenciar el meu estil, en el qual sempre he estat escrivint mentre dibuixava. Explicar coses amb la imatge \u00e9s un acte molt potent i \u00e9s un recurs cada vegada m\u00e9s utilitzat, per aix\u00f2 crec en la seva import\u00e0ncia com a forma de comunicaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Quins s\u00f3n els teus referents art\u00edstics m\u00e9s enll\u00e0 dels il\u00b7lustradors?<\/strong><\/p>\n Et podria parlar de Saul Steinberg, que va ser l’avi de tots nosaltres. Un artista que parla molt de l’escriptura visual i de com portar-lo a altres nivells. Aix\u00ed com el dissenyador i il\u00b7lustrador Bob Gill, el pintor David Hockney, l’artista David Shrigley, l’artista Julian Opie, tots ells s\u00f3n referents per a mi.<\/p>\n Qu\u00e8 consideres que suposa la figura de Banksy en el m\u00f3n de l’art contemporani i quina valoraci\u00f3 fas de la teva participaci\u00f3 en l’exposici\u00f3 Banksy: The Art of Protest?<\/strong><\/p>\n Considero que Banksy ha estat el gran referent i artista que ha sabut traspassar sense complexos l’art urb\u00e0 i portar-lo a grans estadis. Crec que ha estat sobretot molt intel\u00b7ligent, amb una visi\u00f3 que combina moltes coses, realment la seva obra \u00e9s molt complexa. No \u00e9s nom\u00e9s el que veiem o ens explica, sin\u00f3 que t\u00e9 una qualitat art\u00edstica indiscutible. Porta associada tota una estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3 de la mateixa obra i del personatge en si. Per aix\u00f2, crec que com a figura i fenomen \u00e9s essencial per entendre el que est\u00e0 passant avui en dia. \u00c9s una figura que sap aprofitar b\u00e9 el moment i l’\u00fas de la tecnologia com a eina de difusi\u00f3 impactant en els temes m\u00e9s globals amb reflexions actuals on conflueixen molts temes i situacions que vivim actualment: la globalitzaci\u00f3, l’art, els moviments pol\u00edtics, la repressi\u00f3, etc. Des d’aquest punt de vista, puc concloure que \u00e9s una figura rellevant.<\/p>\n Per altra banda, haver col\u00b7laborat a Art al Tram, dins l’exposici\u00f3 de \u00abBansky; The Art of Protest\u00bb<\/a> en el Museu del Disseny de Barcelona, \u00e9s una cosa que m’il\u00b7lusiona molt. He d’afegir que haver executat la meva obra compartint l’espai amb una figura aix\u00ed et fa sentir petit i crec que \u00e9s circumstancial en comparaci\u00f3 amb un artista de tal envergadura. Vull agrair l’oportunitat i confian\u00e7a brindada per totes les entitats implicades.<\/p>\n Tens algun projecte entre mans que t’agradaria explicar-nos?<\/strong><\/p>\n Vull parlar-te d’un gran projecte, quasi vital, que enlla\u00e7a petits projectes en qu\u00e8 estic treballant actualment.<\/p>\n S’enfoca en l’apropament de la creativitat a trav\u00e9s de la imatge i el dibuix. Entre aquestes est\u00e0 el llibre sobre creativitat a trav\u00e9s del dibuix que vull publicar aquest 2022. Aix\u00ed com l’espai de creativitat en el que estic elaborant per realitzar-hi Work Shops juntament amb altres artistes. Tindr\u00e0 lloc a l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, ja que volem potenciar que la gent es pugui trobar, per generar les connexions entre ells, perqu\u00e8 s’est\u00e0 difuminant molt les interaccions amb el context digital en el qual vivim. Per aix\u00f2, ens proposem desenvolupar projectes de comunitat, connectant sempre amb la creativitat a trav\u00e9s del dibuix.<\/p>\n Treballem amb m\u00e9s de 500 artistes d’art urb\u00e0. T’ajudem a trobar l’estil adequat per al teu projecte: selecci\u00f3 d’artista, permisos, execuci\u00f3 i documentaci\u00f3.<\/p>\n Entrevista Javier Royo, conegut a les xarxes com Javirroyo, va n\u00e9ixer el 1972 a Zaragoza. Descriu el seu treball com escriure amb dibuixos. Amb un estil clarament recognoscible, el seu humor ir\u00f2nic posa el dit a la llaga de manera punyent i tendra a parts iguals a temes candents com ara el masclisme, el racisme…<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":13479,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"image","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-13384","post","type-post","status-publish","format-image","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes","post_format-post-format-image"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/DSC_1795-1.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Gestacion-scaled.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Reunion_Estrategica-scaled.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Abrazo_A_Distancia-scaled.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Monarquia_Cucarachas_2-scaled.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Crisis_Crisis_Crisis_Crisis-scaled.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/DSC_1861-1.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.rebobinart.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/All_Borders_Are_In_Your_Head-1-scaled.jpg\")
<\/p>\nProjectes destacats amb Rebobinart<\/h3>\n
Vols un mural d’aquest artista al teu espai?<\/h3>\n