{"id":28221,"date":"2026-09-22T11:00:00","date_gmt":"2026-09-22T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.rebobinart.com\/?post_type=portfolio&p=28221"},"modified":"2026-09-23T11:21:16","modified_gmt":"2026-09-23T11:21:16","slug":"rebobinart-jornades-the-wall-las-palmas-gran-canaria","status":"publish","type":"portfolio","link":"https:\/\/www.rebobinart.com\/ca\/projecte\/rebobinart-jornades-the-wall-las-palmas-gran-canaria\/","title":{"rendered":"Rebobinart a Gran Canaria: qui decideix qu\u00e8 es pinta a les parets de la ciutat?"},"content":{"rendered":"
[vc_row thb_divider_position=\u00bbbottom\u00bb][vc_column][vc_empty_space height=\u00bb90px\u00bb][vc_column_text]\n

Rebobinart a Gran Canaria: qui decideix qu\u00e8 es pinta a les parets de la ciutat?<\/b><\/h1>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row thb_divider_position=\u00bbbottom\u00bb][vc_column width=\u00bb1\/2″]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Marc\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Diapositiva\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Marc\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"P\u00fablico\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"M\u00edriam\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Conferencia\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Diapositiva\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Mural\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t<\/a>[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Art\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t<\/a>[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Mural\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t<\/a>[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Perspectiva\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t<\/a>[vc_separator css=\u00bb\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Persiana\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t<\/a>[\/vc_column][vc_column width=\u00bb1\/2″ animation=\u00bbanimation right-to-left\u00bb]\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\"Logos\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t[vc_text_separator title=\u00bbLas Palmas de Gran Canaria \/ 2026″ color=\u00bbblack\u00bb css=\u00bb\u00bb][vc_column_text]\n

Vam viatjar a Las Palmas de Gran Canaria amb aquesta pregunta i prou. Cap resposta a la maleta, i era el pla.<\/p>\n

Els dies 10 i 11 de setembre de 2026, Las Palmas va acollir les jornades \u00abThe Wall. Arte p\u00fablico y pr\u00e1cticas de gesti\u00f3n\u00bb<\/strong><\/a>, un cicle organitzat pel Centro de Arte La Regenta<\/strong><\/a> amb la Viceconsejer\u00eda de Cultura y Patrimonio Cultural del Gobierno de Canarias. Rebobinart<\/strong>, l’entitat que ha produ\u00eft m\u00e9s murals de gran format a Catalunya en els \u00faltims catorze anys, hi va participar el divendres 11, a dues veus. Marc Garcia<\/strong><\/a>, director i fundador, va repassar setze anys de gesti\u00f3 de l’art urb\u00e0 partint d’aquella pregunta. M\u00edriam Alarc\u00f3n<\/strong>, creadora i comiss\u00e0ria de Womart<\/a>, va parlar de dones, art urb\u00e0 i espai p\u00fablic.<\/p>\n

No ens van demanar un cat\u00e0leg de murals bonics<\/h2>\n

L’enc\u00e0rrec de La Regenta anava per una altra banda. Volien la part que no es veu: els tr\u00e0mits, les negociacions, els obstacles que no surten a la foto. Tot all\u00f2 que fa que l’art p\u00fablic sigui molt m\u00e9s que pintar parets.<\/p>\n

Les jornades s\u00f3n la pota te\u00f2rica del Proyecto ArenArte<\/strong><\/a>, que pinta les fa\u00e7anes deteriorades del barri d’Arenales, al centre de Las Palmas, per recuperar-ne la identitat i obrir conversa amb el ve\u00efnat. El cicle no es va fer en un auditori qualsevol. Es va fer al Centre C\u00edvic Su\u00e1rez Naranjo<\/strong>, dins del mateix barri on hi ha els murs.<\/p>\n

El programa, d’acc\u00e9s lliure, va reunir experi\u00e8ncies molt diferents: el Proyecto Casa Arco<\/strong> de Capi Cabrera<\/a>, ja materialitzat a Arenales; el CEMFAC<\/strong><\/a> de Los Llanos de Aridane, explicat per Ricardo Su\u00e1rez, que ha convertit el municipi en un museu al carrer; la mirada comunit\u00e0ria del muralista Tono Cruz<\/strong><\/a>; el treball de Boa Mistura<\/strong><\/a>, presentat per Javier Serrano Guerra; i els models cooperatius de 7H Cooperativa Cultural<\/strong><\/a>, amb Andrea Barreira Freije.<\/p>\n

L’art urb\u00e0 tamb\u00e9 ha caigut en l’extremisme de la f\u00f3rmula \u00fanica<\/h2>\n

Fa anys que el sector viu instal\u00b7lat en una certesa: nom\u00e9s hi ha un cam\u00ed per fer projectes, i \u00e9s el que fa cadasc\u00fa. Art contextualitzat. Art democr\u00e0tic. Art que transforma el territori. Art que construeix ecosistemes.<\/p>\n

Cadascuna encerta alguna cosa. El context importa, i la participaci\u00f3 tamb\u00e9. Que un projecte deixi estructura quan marxa, igual. El problema no s\u00f3n les idees, \u00e9s la certesa amb qu\u00e8 es defensen: cada etiqueta ve amb el seu manual i amb la seva llista del que est\u00e0 b\u00e9 i del que est\u00e0 malament, i s’exhibeix amb una vehem\u00e8ncia que s’assembla m\u00e9s a una campanya pol\u00edtica, amb proclames, consignes de venda i adversaris assenyalats, que a una pr\u00e0ctica art\u00edstica.<\/p>\n

Hem passat per totes. I n’hem sortit amb una conclusi\u00f3 inc\u00f2moda: cap no s’aguanta sola.<\/p>\n

El que canvia no \u00e9s la paret, \u00e9s la l\u00f2gica<\/h2>\n

Art\u00edstica, lliure, participativa, publicit\u00e0ria, commemorativa, reivindicativa, educativa, ef\u00edmera, patrimonial, identit\u00e0ria, comunit\u00e0ria, institucional, especulativa\u2026 La mateixa fa\u00e7ana admet totes aquestes l\u00f2giques, i cadascuna arriba amb el seu enc\u00e0rrec, els seus diners i el seu conflicte. Un mur no \u00e9s un suport. \u00c9s una decisi\u00f3.<\/p>\n

Portem setze anys contradient-nos, i \u00e9s el millor que hem fet<\/h2>\n

A Las Palmas vam posar sobre la taula tota la nostra manera de treballar, sense triar qu\u00e8 enseny\u00e0vem. Hi ha els projectes que impulsem nosaltres, amb llibertat econ\u00f2mica i sense cap client al darrere: neixen d’una necessitat que hem vist al carrer i els tirem endavant perqu\u00e8 creiem que han d’existir. I hi ha tot el que ens encarreguen administracions, entitats, empreses i particulars. Projectes socials, comunitaris, educatius, institucionals, comercials i publicitaris, fins a la pintura de fa\u00e7anes per a una marca.<\/p>\n

Tants murs no ens donen la ra\u00f3. Ens donen el mostrari, i prou recorregut per haver-nos equivocat de totes les maneres possibles.<\/p>\n

Tots tenen contradiccions. El mur lliure que la mateixa instituci\u00f3 que el tolera acaba esborrant amb una capa de pintura grisa. El projecte comunitari pagat amb una partida que el barri no havia demanat. La marca que dona a un artista la paret m\u00e9s gran de la seva vida i que, amb la mateixa factura, paga el projecte social que no es paga sol. El mural que un ve\u00ed aplaudeix i el del costat que un altre denuncia, el mateix mat\u00ed.<\/p>\n

No ho amaguem. Ho expliquem, perqu\u00e8 \u00e9s el que passa quan treballes a l’espai p\u00fablic amb interlocutors reals, cadascun amb els seus interessos.<\/p>\n

Womart: reivindicar sense certeses absolutes<\/h2>\n

M\u00edriam Alarc\u00f3n va explicar Womart<\/a> des del mateix lloc, el d’un projecte que encara no t\u00e9 totes les respostes. Va n\u00e9ixer el 2018 d’una dada que ens va caure a sobre gestionant murs: el 96 % dels artistes que reservaven paret a Wallspot<\/a> eren homes. La reacci\u00f3 van ser deu intervencions simult\u00e0nies en deu ciutats. Despr\u00e9s van arribar les JAM, els processos amb les ve\u00efnes de Trinitat Vella i el mural del 8M a Sant Mart\u00ed, negociat a quatre taules alhora.<\/p>\n

Womart no \u00e9s un manual, i la M\u00edriam ho va dir clar: les preguntes segueixen obertes. Com reivindicar el talent femen\u00ed sense ser paternalistes. Com donar cabuda a la diversitat d’identitats sense reproduir l’exclusi\u00f3 que denunciem. Avui ja no \u00e9s un projecte a part. \u00c9s una manera de decidir a qui truquem, a qui programem i qui decideix qu\u00e8 es pinta.<\/p>\n

Quan pintes a l’espai p\u00fablic generes controv\u00e8rsia. Sempre.<\/h2>\n

Ajuntaments, ve\u00efns, entitats, artistes, marques, propietaris, mitjans, turistes. A l’altra banda, el contingut, el proc\u00e9s, els diners, la ubicaci\u00f3, la durada i, sobretot, qui no hi \u00e9s. Qualsevol combinaci\u00f3 \u00e9s un conflicte possible. Qui prometi el contrari et ven el que vols escoltar.<\/p>\n

A Rebobinart les treballem totes. No perqu\u00e8 s\u00ed: cadascuna serveix a alg\u00fa en algun moment, i si totes tenen una funci\u00f3, totes s\u00f3n igual de v\u00e0lides. Declarar-ne una l’\u00fanica leg\u00edtima no \u00e9s una posici\u00f3 art\u00edstica. \u00c9s decidir que la manera de fer i de pensar d’alg\u00fa altre no compta.<\/p>\n

Per a qui ens truca, aix\u00f2 t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0ctica. No arribem amb un model per validar. Preguntem de quin mur es tracta, qui el paga, qui hi viu al davant i qui se’n far\u00e0 responsable quan alg\u00fa es queixi. La resposta canvia el projecte sencer.<\/p>\n

I s\u00ed, la trampa tamb\u00e9 \u00e9s nostra. Un text que denuncia les certeses absolutes acaba proclamant coses amb massa seguretat. Per aix\u00f2 no el tanquem amb cap f\u00f3rmula. Ho deia la M\u00edriam de Womart i val per a tot el que fem: les preguntes segueixen obertes. Seguim sense saber qui decideix qu\u00e8 es pinta a la ciutat. El que tenim s\u00f3n setze anys de proves que la feina no \u00e9s triar una l\u00f2gica i defensar-la contra les altres, sin\u00f3 mantenir-les totes vives alhora i seguir obrint-ne de noves.<\/p>\n

Jornades \u00abThe Wall. Arte p\u00fablico y pr\u00e1cticas de gesti\u00f3n\u00bb, 10 i 11 de setembre de 2026, Centre C\u00edvic Su\u00e1rez Naranjo, Las Palmas de Gran Canaria. Organitza: Centro de Arte La Regenta<\/a>, del Gobierno de Canarias, en el marc del Proyecto ArenArte. Gr\u00e0cies a N\u00faria Gonz\u00e1lez Gili i Alejandro Vitaubet per la invitaci\u00f3 i l’acollida.<\/em><\/p>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row thb_divider_position=\u00bbbottom\u00bb][vc_column][vc_empty_space][\/vc_column][\/vc_row][vc_row thb_divider_position=\u00bbbottom\u00bb][vc_column][vc_column_text]\n

Projectes relacionats<\/h2>\n
Persianes Lliures<\/a>Wallspot (2012\u20132024)<\/a>\u00daS Barcelona 2018<\/a>Womart<\/a>Art al TRAM<\/a>Blocs Florida<\/a>PichiAvo \u00b7 Livensa Living<\/a>Besarkada \u00b7 Visa<\/a>Cru\u00eflla \u00d7 Estrella Damm<\/a>NOU Sentit Urb\u00e0<\/a>S.O.S Botigues de barri \u00b7 Javirroyo<\/a>BCMA 2026 \u00b7 Nou Barris<\/a><\/div>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rebobinart a les jornades \u00abThe Wall\u00bb del Centro de Arte La Regenta, a Las Palmas de Gran Canaria: setze anys de gesti\u00f3 de l’art urb\u00e0, Womart i una tesi contra la f\u00f3rmula \u00fanica.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":28216,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","tags":[],"class_list":["post-28221","portfolio","type-portfolio","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t