WOMART by OVNI
Manresa
7.4.2018
Un mur de gran format situat al carrer de la Mel, a Manresa, acull el mural d’OVNI. Una obra que evoca paisatges interns i planteja reflexions metafòriques sobre l’entorn expressats mitjançant l’abstracció geomètrica, provocant emocions i apel·lant a la percepció de l’espectador a través de la intensa relació – compositiva, conceptual i tècnica – que manté amb l’espai i el color.
Anna Taratiel va créixer artísticament en l’entorn del street art de Barcelona, sota el pseudònim d’Ovni. Especialista en Art Mural per la Llotja, ha treballat durant els últims anys a Amsterdam on ha combinat la creació artística fent murals i instal·lacions en l’espai públic amb els encàrrecs per a grans marques. Les seves obres es caracteritzen per un llenguatge profundament abstracte i geomètric, on la línia, el color i recentment el volum, intervenen de manera constructiva el seu entorn vital.
Alguns dels seus referents han estat les abstraccions de František Kupka, les geometries de Víctor Vasarely o les formes geomètriques, lineals del constructivisme rus. La seva inspiració, però, prové de les petites coses de La nostra realitat quotidiana, com els mosaics àrabs, l’arquitectura deconstructiva i les construccions de fusta per a nens tipus trencaclosques.
L’obra d’OVNI ha estat exposada a nombroses fires i galeries europees i americanes i apareix en múltiples publicacions de referència sobre l’art urbà.
Aquesta peça forma part del projecte #Womart, que pretén reivindicar necessitat de reconèixer i visibilitzar el talent femení en les arts visuals i fomentar la igualtat de gènere en totes les disciplines artístiques visuals. Amb aquest objectiu, durant l’abril del 2018 deu artistes diferents han realitzat intervencions artístiques a les 10 ciutats que formen part de la Xarxa Transversal.
Womart és una producció de la Xarxa Transversal, amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un projecte dissenyat i comissariat per Rebobinart
Al vídeo, OVNI explica per què va triar aquell mur: la textura i els elements originals «explicaven molta història», amb pedres del segle IX o X, arrebossats vells i paret nova. «Es veia que era un mur que tenia molts trossos de vides diferents.» Un veí hi diu que abans era «un pany de paret tan inútil».
El vídeo, en text (versió abreujada)3 min 42 s
És tan difícil ser artista professional com ser dona professional. La posició de la dona dins del món de l'art té les seves dificultats, també perquè hi ha moltes coses que de vegades limiten, o fan que hagis de parar, o que deixis la teva carrera.
Dins del ram en què treballo jo, com l'art urbà, encara som més minoria que a l'art en general. Tampoc no crec que tot arreu hagi de ser equitatiu, no crec que en totes les professions hi hagi d'haver un 50% i un 50%, però sí que com a mínim s'empenyi i es pugui apreciar tot l'esforç que fan les dones a vegades per poder arribar a un cert nivell i a una posició equitativa a la de l'home.
Una part molt important de la feina que fem és aquesta: anar a altres ciutats, crear murals i deixar-hi una obra o una peça. Jo marxaré, però al final això és el que queda aquí. També el que m'agrada és poder viure una mica el barri i l'entorn: aquesta localització la trobo molt familiar, i aquestes setmanes es pot viure una mica la vida, el que passa aquí, com és la gent, els negocis, el dia a dia. I això és màgia.
Vaig escollir aquest mur per la seva textura —a part de la localització, que m'agrada molt— i pels elements originals que tenia, que em semblaven molt interessants perquè explicaven molta història. Es veia que era un mur que tenia molts trossos de vides diferents: partint d'aquesta pedra, que hi havia pedres del segle IX o X, ens han dit; i també els arrebossats, els processos de paret més antiga i de paret nova. És un collage, una miqueta, del que és també aquest barri.
—Jo el trobo fantàstic. A més a més, ha fet aquest pany de paret, que era un pany de paret tan inútil… I ara, noi, amb aquests fons fantàstics, m'agrada molt, molt, molt, sobretot per la part antiga, que anima la cosa. I salvem parets: aquestes parets quedaven tan tristes. Va molt maco de color; falta acabar, però ja es veu la intenció.
Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.
