Javier Royo, conegut a les xarxes com Javirroyo, va néixer el 1972 a Zaragoza. Descriu el seu treball com escriure amb dibuixos. Amb un estil clarament recognoscible, el seu humor irònic posa el dit a la llaga de manera punyent i tendra a parts iguals a temes candents com ara el masclisme, el racisme i la crisi climàtica.
Il·lustrador i dissenyador gràfic dirigeix el seu propi estudi, Chispum, des de 2007. També és fundador de l’editorial de vinils Chispum i del setmanari d’humor gràfic online L’Estafador, on fa d’editor. Col·laborador com a il·lustrador d’El País, El Setmanal, Quart Poder, La maleta de Portbou i Visual, on ha generat més repercussió ha estat en les xarxes socials, comptant amb més de 300.000 seguidors. Ha publicat diversos llibres i còmics com Homo Machus, Lumen, Penguin Random House (2020); Life is Sho, Chispum Publishers (2018) i La Cebolla Asesina. Sexo, mentiras y armas de destrucción masiva, Blur Edicions (2009). Ha sigut galardonat amb el premi a millor obra al millor llibre de còmic que otorga el Saló de Còmic d’Aragó (2018); va ser finalista als Illustration World Awards, Environmental Illustration; té el premi Junceda d’Il·lustració al millor llibre de còmic APIC (2016). La seva obra s’ha exhibit a escala nacional i internacional a ciutats com: Madrid, Lleida, Zaragossa, La Habana, Brusel·les i Tokio.
Entre altres coses, el teu llenguatge es caracteritza per utilitzar la ironia i el sarcasme d’una forma còmica ¿Quina importància té l’humor per tractar temes seriosos o problemàtiques sensibles i quines són les fronteres, si és que les té?
Fer servir l’humor és despullar els temes que són seriosos, és una manera de donar una visió perifèrica d’un tema delicat.
Considero que l’humor no ha de tenir límits, crec que està fet per a jugar amb aquestes fronteres entre el permès i l’irreverent; entre el que creiem que ja està construït, per tant, no s’ha de qüestionar. Per això cal tocar aquestes qüestions que semblen que continuen sent tabús, ja que és l’única manera de fer que tots com a societat tinguem una millor salut mental.
El feminisme ocupa un lloc molt destacat en la teva obra, ¿com creus que l’humor pot ajudar a destruir el masclisme?
Jo crec que sobretot l’humor el que fa és posar en evidència coses que tenim davant i que moltes vegades donem per descomptades. Llavors l’humor realment posa en solfa o qüestiona coses que donem per fetes i que en realitat no són normals.
En el cas del feminisme i la lluita contra el masclisme i per la igualtat, sobretot cal ressaltar aquests factors que acaben posant en evidència el sistema, ja que passen contínuament un munt de situacions i fets que tenen a veure amb la desigualtat de la dona i que a vegades no semblen ser tan evidents. Per això l’humor i la visibilització juguen un paper tan important.
En la teva trajectòria hi ha treballs amb grans editorials, però també has estat involucrat en projectes de fanzines més petits. Quins aspectes de tots dos mons són els que t’agraden?
Jo vaig començar en el món dels fanzines, publicant quan encara s’imprimien amb fotocòpies i s’engrapaven, de petit abast, ja que igual es feien cent exemplars. Crec que en el fons més que el format és una actitud davant el teu treball per això puc continuar publicant en fanzines alhora que publico en Instagram.
Tot i que a les xarxes tot és més susceptible, perquè poden censurar el meu treball, per exemple, fa poc vaig tenir un problema amb una vinyeta sobre el suïcidi. Així i tot, la meva manera d’actuar no canvia i el meu objectiu continua sent el mateix, tant en els mons més alternatius com en els més institucionalitzats. Perquè el que m’interessa és poder arribar a la gent, perquè al final els àmbits de llibertat i publicació els genera cadascun.
Tens una gran influència a través de xarxes socials com Instagram o Twitter. Quina importància se’ls ha de donar i com creus que és la millor manera d’utilitzar-les per a un artista?
Les xarxes socials per a cada persona poden ser eines diferents. En el meu cas Instagram és la xarxa que més utilitzo i és on tinc més seguidors, convertint-se així en el meu mitjà de comunicació, com si fos un diari digital, ja que és on puc transmetre el meu treball: missatges amb dibuixos.
Fa poc parlant amb el Julio Rey, humorista gràfic que treballa en el diari El Mundo, em deia: “el que fas tu a les xarxes està arribant a moltes més persones que les vinyetes que fem al diari”, convertint-nos les persones individuals en comunicadors.
Cal tenir present que les xarxes socials tenen dues cares. D’una banda, pots arribar a molta gent i això pot comportar generar una certa fricció. Al final, en les xarxes no tens un públic definit, sinó que tothom té accés. Antigament, quan publicava a fanzines, revistes o diaris tenia un context, ja que era comprat per un públic en concret i eren persones que tenien uns criteris comuns, per la qual cosa les directrius eren més clares. Ara amb Instagram el context ha saltat pels aires perquè, tal com deia, tothom hi té accés, generant un volum de gent a qui li agrada el teu treball i altres que, tot i no agradar-los et segueixen.
A causa d’aquesta llibertat i fàcil accés fa que es generin comentaris positius i negatius, i per això jo em poso alguns límits, per a no entrar en els debats que es generen en els comentaris de les meves publicacions. Tinc present que tal com els seguidors venen se’n van, i que no m’ha d’importar el que diguin, ja sigui per a bé o per a mal. Cal prendre-s’ho tot amb precaució, tant els bons comentaris com els dolents, al final a mi ja m’ha agafat tot això una mica gran, així que ho porto bastant bé.
Quina és la teva opinió sobre el grafiti i sobre l’escena actual de l’art urbà?
No conec tant el món del grafiti, ja que vinc del món de la il·lustració, però sí que igualment et puc donar el meu punt de vista del panorama de l’art urbà. Veig una confluència entre els espais que normalment utilitzen tradicionalment els escriptors de grafiti i els que actualment molts il·lustradors estan fent servir. Com el projecte d’Amaia Arrazola, que ha col·laborat amb el projecte d’Art al Tram, ella va començar pintant en formats de paper i més petits, i ara està pintant murals de gran format.
Quan es donen aquestes sincronies considero que poden sorgir coses molt maques i interessants. Jo soc molt pro-mescles, crec que l’evolució es basa en l’adaptació i aquesta sorgeix quan surts d’un entorn per explorar-ne un altre, inclús el pots comparar amb l’ecosistema en el qual conviuen els animals Així és com veig el que està passant entre el grafiti i l’art urbà: una barreja de gent que ve de diferents llocs.
Una comparativa del que està passant en el món de l’art urbà seria la situació actual de les fronteres dels països, on trobem diversitat de persones i diferents històries que porten a diversitat d’accions, sent aquests punts candents d’acció i de canvi.
Està havent-hi molts canvis tant en el món del grafiti com en el de la il·lustració i en el de la comunicació que em semblen molt interessants.
Quines similituds creus que hi ha entre les disciplines del grafiti, el muralisme, el còmic i l’humor gràfic? Creus que és important carregar les obres de contingut conceptual i fugir d’allò purament estètic o lúdic?
Hi ha connexions molt interessants, ja que es desenvolupen en espais populars. El còmic i l’humor gràfic venen d’un món popular, del carrer… Per tant, està més lligat a la realitat i també a allò més alternatiu. Jo vaig néixer en un barri de Saragossa on tot això ja existia perquè recordo que hi havia rapers i un món que connectava el còmic i el grafiti.
Considero que hi ha un punt d’unió entre el que és estètic i el fet de comunicar conceptes. I sí, és molt important explicar coses. En el meu cas, més que il·lustrar el que faig és escriure amb dibuixos, ja que des de petit llegia còmics i això va influenciar el meu estil, en el qual sempre he estat escrivint mentre dibuixava. Explicar coses amb la imatge és un acte molt potent i és un recurs cada vegada més utilitzat, per això crec en la seva importància com a forma de comunicació.
Quins són els teus referents artístics més enllà dels il·lustradors?
Et podria parlar de Saul Steinberg, que va ser l’avi de tots nosaltres. Un artista que parla molt de l’escriptura visual i de com portar-lo a altres nivells. Així com el dissenyador i il·lustrador Bob Gill, el pintor David Hockney, l’artista David Shrigley, l’artista Julian Opie, tots ells són referents per a mi.
Què consideres que suposa la figura de Banksy en el món de l’art contemporani i quina valoració fas de la teva participació en l’exposició Banksy: The Art of Protest?
Considero que Banksy ha estat el gran referent i artista que ha sabut traspassar sense complexos l’art urbà i portar-lo a grans estadis. Crec que ha estat sobretot molt intel·ligent, amb una visió que combina moltes coses, realment la seva obra és molt complexa. No és només el que veiem o ens explica, sinó que té una qualitat artística indiscutible. Porta associada tota una estratègia de comunicació de la mateixa obra i del personatge en si. Per això, crec que com a figura i fenomen és essencial per entendre el que està passant avui en dia. És una figura que sap aprofitar bé el moment i l’ús de la tecnologia com a eina de difusió (esborrar punt) impactant en els temes més globals amb reflexions actuals on conflueixen molts temes i situacions que vivim actualment: la globalització, l’art, els moviments polítics, la repressió, etc. Des d’aquest punt de vista, puc concloure que és una figura rellevant.
Per altra banda, haver col·laborat a Art al Tram, dins l’exposició de “Bansky; The Art of Protest” en el Museu del Disseny de Barcelona, és una cosa que m’il·lusiona molt. He d’afegir que haver executat la meva obra compartint l’espai amb una figura així et fa sentir petit i crec que és circumstancial en comparació amb un artista de tal envergadura. Vull agrair l’oportunitat i confiança brindada per totes les entitats implicades.
Tens algun projecte entre mans que t’agradaria explicar-nos?
Vull parlar-te d’un gran projecte, quasi vital, que enllaça petits projectes en què estic treballant actualment.
S’enfoca en l’apropament de la creativitat a través de la imatge i el dibuix. Entre aquestes està el llibre sobre creativitat a través del dibuix que vull publicar aquest 2022. Així com l’espai de creativitat en el que estic elaborant per realitzar-hi Work Shops juntament amb altres artistes. Tindrà lloc a l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, ja que volem potenciar que la gent es pugui trobar, per generar les connexions entre ells, perquè s’està difuminant molt les interaccions amb el context digital en el qual vivim. Per això, ens proposem desenvolupar projectes de comunitat, connectant sempre amb la creativitat a través del dibuix.
