Murs Lliures a Sant Andreu
Barcelona
27.1.2017
El 27 de gener de 2017, el club de Sant Andreu va cedir les parets de l’estadi Narcís Sala perquè els artistes hi plasmessin la seva obra. A la foto, un dels murals: un monstre d’un sol ull, amb banyes, verd i cian sobre un fons de pics blaus, mentre l’artista hi treballa.
Els camps de futbol tenen molts metres de mur erm; convertir-los en suport per a l’art urbà els dona vida i identitat. És un dels murals per a institucions que fem amb equipaments i entitats, aquí al districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona.
Al vídeo, un reportatge sobre els murs del camp del Sant Andreu cedits a Murs Lliures. Rebobinart hi explica l'app i el web Wallspot, que permeten demanar permís per pintar arreu de Barcelona, i la comparació que fan servir sempre: «hem fet el carril bici de l'art». Un dels artistes hi havia anat a la piscina de petit.
Transcripció del vídeo2 min
Cuando nos propusieron pintar, hacer grafitis, pensamos: ¿por qué no? Vamos a transformar paredes sucias, deterioradas y en mal estado por arte urbano.
Des de Rebobinart hem dissenyat una aplicació mòbil i una aplicació web que es diu Wallspot, que el que et permet és que qualsevol persona que vulgui pintar a l'espai públic pugui demanar permís arreu de Barcelona. En aquest cas, aquí al camp del Sant Andreu, se'ns han cedit els murs interiors perquè formin part d'aquesta base de dades de murs.
Al final sempre diem que això és el carril bici: hem fet el carril bici de l'art. Qualsevol persona pot venir aquí i pintar el que vulgui. També la durabilitat d'aquests espais pot ser d'una setmana, un mes o un any, però saps que la teva obra acaba desapareixent.
Había trabajado con ellos en algunos proyectos conjuntos con el ayuntamiento, como el párking del P-Art o los cines de Pere IV, en el Besòs. Y este proyecto me ha hecho especial ilusión porque yo fui a la piscina de aquí de pequeño durante cuatro años: en cuanto me dijeron que era para venir a pintar al camp del Sant Andreu, me salió una sonrisa. Y aquí estamos.
Una miqueta, el que estem fent aquí és normalitzar les coses. Fa molt de temps que hauria de ser normal que, si estàs aportant alguna cosa a la societat d'una ciutat, la societat es porti amb tu tot el que pugui: que ens facilitin espais, que ens facilitin material i que ens paguin també estaria molt bé. Però, com a mínim, que ens respectin i que entenguin que no busquem una paret que s'estigui caient a terra, com si així el que fem no tingués tanta importància, sinó que el que busquem són espais visibles, espais que realment faran que molta gent tingui una vida amb més color.
Transcripció del vídeo, editada per a la lectura: s'han tret les repeticions i les crosses de la parla, s'ha puntuat el text i s'indica qui parla.
