Xupet i Camil

—Hola, sóc Montesinos i pinto com a Camil. Fa molts anys que pinto trens i carrers, fins al 2007; avui dia ja pinto molt poc tren. El 2010 vaig fer un canvi: de fer lletres a fer dibuixos. I la meva màxima influència és Javier Mariscal: m'encanta, em flipa, i crec que es nota en la meva obra, la veritat. El meu estil el definiria com a naïf, senzill, acolorit i divertit, per dir-ho d'alguna manera. Jo ja tinc el meu estil marcat i la meva línia marcada, i d'aquí ja crec que no em mouré: és el més difícil i ja ho he aconseguit.

—Hola, sóc Elxupetnegre, pintor de graffiti i street art. Vaig començar el 1987 a Barcelona i des d'aleshores he estat pintant per tot Espanya i per tot el món; fa més de 25 anys i no he parat. El que faig es diu Logo Art —el nom l'hi he posat jo— i consisteix que, en lloc de firmar un tag, dibuixes sempre un logotip o una icona que sigui sempre el mateix, molt repetitiu. Tot i que últimament li estic canviant bastant la forma i els colors, però que sigui reconeixible per a tothom fàcilment.

—Aquest mural ve d'una exposició que vaig fer fa un mes, a la qual vaig convidar el Xupet. Li va agradar moltíssim, va venir amb un altre noi que pinta amb ell i el projecte en principi era d'ells dos. Em van preguntar si m'hi volia apuntar i els vaig dir que sí, encantat, perquè a mi no m'havia sortit cap mur així tan gran: és el meu primer mur tan gran, amb grua. És un mur molt interessant perquè som dos escriptors de dues generacions totalment diferents: entre ell i jo hi ha vint anys de diferència, i per a mi poder pintar aquest mur avui amb ell, mà a mà, és com un somni acomplert.

—Amb el mural que hem fet aquí amb en Camil hem intentat ajuntar els dos estils, i ho hem aconseguit, perquè es pot veure com si ho hagués fet la mateixa persona. Ens hem adaptat l'un a l'altre, i la idea es veu clarament que és Barcelona: hi ha un atac d'uns monstres —mig Xupet, mig Godzilla, mig esprai i mig vampir— que estan atacant la ciutat amb pintura i amb rajos de poder.

—En els últims anys el graffiti s'ha convertit en street art, urban art, i està molt bé que els artistes arribin a les galeries i que es reconegui el seu art. I això passa per diversos factors. Un d'ells és que la gent que està pintant al carrer està cuidant molt la seva feina, estan treballant molt dur. I l'altre és perquè és un moviment social i artístic molt gran que jo crec que està a l'altura del Renaixement, en el sentit que l'art ha passat d'estar als museus i ser per a gent de diners, a estar al carrer i ser per a la gent del poble. És una revolució molt gran.

—I el que volia dir és que molta gent intenta que no sigui només una moda, però també es genera una competició perquè tothom vulgui pintar. S'hauria d'estar una mica més tots junts i creure els uns en els altres, en lloc de destruir-nos entre nosaltres, que ja tenim prou amb les pegues que fins ara ens ha posat l'Ajuntament, o amb les lleis que estaven en contra d'aquest art.

Versió abreujada: es mantenen les declaracions textuals i s'ometen repeticions, encavalcaments i trams que no tracten del projecte.