Murs Lliures Sant Martí
Barcelona
30.7.2013
Els dies 5, 6 i 7 de juliol els nous Murs Lliures de Sant-Martí van estrenar-se amb una explosió d’estils i colors. Gràcies a un total de 43 artistes urbans que van participar en la inauguració d’aquests murs demostrant la qualitat que hi ha a la nostra ciutat i rodalies.
Van ser 3 dies calorosos, en els que el sol no va perdonar, però tot i això, amb més o menys rapidesa, totes les peces es van acabar amb un resultats espectaculars, com es pot comprovar en aquest recull fotogràfic.L’expectació que genera darrerament l’art urbà a la ciutat, també es va fer palès amb l’afluència de diversos mitjans de comunicació del país: TV3, BTV, La Vanguardia. Aquí teniu un resum de la visió que van donar de l’esdeveniment.
La gent de RedBull també va aportar el seu gra de sorra oferir petits moments de refrigeri que van ajudar a refrescar els artistes. Aquests són els primers Murs Lliures de Sant-Martí, però esperem que no els últims. Tot i que són més de 380 metres de murs, es fa evident que no són, ni molt menys, suficients. Insistim un cop més en la necessitat de que pugeu les fotos a la web per a poder demostrar a l’administració que som molts els artistes que reclamem murs legals.
Al vídeo, un reportatge de TV3 explica com el Poblenou va recuperar l'olor dels esprais: el districte cedeix murs abandonats perquè els artistes hi puguin pintar legalment, després que les ordenances municipals els fessin fora del carrer. Hi parlen els promotors del projecte i es planteja si prohibir funciona.
Transcripció del vídeo1 min 29 s
Feia temps que als carrers del Poblenou no s'hi sentia l'olor dels esprais. Des que a Barcelona fa uns anys es va prohibir pintar al carrer, els qui s'hi dediquen se n'havien allunyat. Ara hi han tornat gràcies a una iniciativa que ha aconseguit que el districte els cedeixi diversos murs, fins ara abandonats, on abocar la seva creativitat.
«Estem intervenint en un espai que és de tots i que és de ningú. Nosaltres volem utilitzar espais que ara mateix no tenen ús —descampats, tanques d'obra, murs de solar— perquè qualsevol persona pugui pintar i exposar la seva obra. És una manera de poder fer un mural […]. Normalment, quan no tens permís ni res, has de fer coses molt ràpides, a vegades molt il·legals.»
Diuen que Barcelona va ser una de les ciutats pioneres en art urbà i que aquí hi ha gent amb molt de talent, però les ordenances municipals els van fer desaparèixer dels carrers de la ciutat, on només queda el rastre del grafit més vandàlic, que embruta les parets.
«Prohibir no és una cosa que sempre funcioni; sempre s'han de buscar altres vies i confiar una mica en la participació ciutadana, perquè si no, no ens creiem que sigui la nostra ciutat.»
Potser ara ha arribat el moment de reconciliar la gent de la ciutat amb aquest art que, fet amb temps i condicions, pot sorprendre el vianant amb una explosió de colors.
Vídeo de TV3. Transcripció del vídeo, editada per a la lectura: s'han tret les repeticions i les crosses de la parla, s'ha puntuat el text i s'indica qui parla.
